Treballant per l’èxit educatiu dels fills

El moviment associatiu de mares i pares arrenca als anys 70. Primer el vam conèixer com a APA (associació de pares), després es va transformar en l’AMPA (associació de mares i pares) i últimament s’anomena AFA (associació de famílies). Des de la Fapac (Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya) consideren que la virtut de l’AMPA és que és el primer lloc on molta gent participa com a ciutadà. Per a Elisenda Guedea, cap de projectes de la Fapac, “les AMPA són a la base, fan poc soroll però van cohesionant el territori”. “Fan una feina molt interessant i que és poc reconeguda”, explica.

Per què algú dedica voluntàriament part del seu temps a l’AMPA? Ana Padilla es va estrenar participant-hi activament quan el seu fill va començar l’institut: “Els pares hem d’estar representats encara que els fills siguin grans, hem de saber què passa a l’institut i hem d’intentar millorar-ho en la mesura del possible”, explica com a vicepresidenta de l’AMPA de l’Institut Puig i Cadafalch de Mataró. Reconeix que, tot i que les reunions de l’AMPA de l’escola, on assistia com a sòcia, no estaven massificades, la participació era bastant superior a les de secundària: “Les assemblees són prou importants per saber com van els comptes, què s’ha fet amb els diners… Però a l’última hi havia dues mares”.

Per a Damià Hoyos, president de l’AMPA Bisbat d’Ègara de Terrassa des de fa quatre anys, l’experiència resulta gratificant, “tota una aventura que tira endavant fruit del treball en equip”. “No som uns simples gestors, també som un catalitzador de l’acció educativa del centre i de la bona convivència dins de la comunitat”, explica orgullós.

Aquest és el novè curs que la Tània Bustins forma part de l’AMPA Vedruna de Palamós, primer com a vocal i els últims sis anys com a presidenta. Va entrar a formar-ne part quan es van traslladar a Palamós: “Llavors estava buscant feina i tenia temps. Era una oportunitat per conèixer l’escola. Segueixo perquè m’agrada el que fem, creixem amb projectes enriquidors i de moment ningú vol agafar el relleu”. Bustins entén l’AMPA com un interlocutor entre les famílies i l’escola, un lligam que suma en positiu. “Hem de ser crítics però treballant en la mateixa direcció”, conclou.

Des de l’AFA Mestre Gibert i Camins de Barcelona també treballen conjuntament amb l’escola. La seva vicepresidenta, Mireia Villar, posa l’accent en la reivindicació que duen a terme de bracet del centre: “Fa anys que arrosseguem una situació precària amb sobrepoblació a les aules, al menjador, al pati... Reclamem l’expropiació d’un solar que es va aturar fa més de 25 anys”.

ORGANITZACIÓ

Les AMPA s’organitzen amb una junta formada per president, secretari i tresorer. A més, pot haver-hi vicepresident i una sèrie de vocals, que representen les famílies i es reparteixen les tasques que es duen a terme per al bon funcionament de l’AMPA. Normalment, un cop al mes es reuneixen junta i vocals, convidant tothom que vulgui assistir-hi, per tractar millores, possibles problemes, inquietuds i necessitats. La majoria d’associacions també compten amb unes comissions encarregades de temes concrets (extraescolars, menjador, festes, socialització, comunicació, cultura, solidaritat, Sant Jordi, mobilitat, patis, biblioteca o projectes puntuals). Qui participa en les comissions ho fa en funció de les preferències i la disponibilitat. De les tasques administratives sovint se’n fa càrrec personal contractat. Algunes escoles convoquen una assemblea general ordinària per trimestre, però la majoria d’AMPA n’organitzen una d’anual en què es presenta la memòria d’activitats, l’estat dels comptes i els pressupostos. Aquestes assemblees són obertes a tots els socis i és on s’espera que hi hagi més assistència. Les extraordinàries les convoquen quan hi ha canvi de càrrecs electes o modificació d’estatuts. Per comunicar-se utilitzen el mail per a convocatòries i comunicats oficials; el blog, on pengen tota la informació d’assemblees, normativa, activitats que organitzen, etc., i grups de WhatsApp per a les qüestions més immediates. Algunes també tenen presència a les xarxes socials.

Les dades

• 9/10 centres té AMPA
• 8/10 famílies hi estan associades
• 3/10 famílies hi participe activament

PARTICIPACIÓ I MOTIVACIÓ

Tots coincideixen que la majoria de famílies són poc participatives. Quan les criatures comencen a primària hi ha ganes però després la il·lusió va minvant. Malgrat ser conscients que la falta d’implicació és poc encoratjadora, senten el compromís i tenen clar que algú ho ha de fer. Passa com a gairebé totes les organitzacions socials: quan les coses van bé, la majoria no participen en la dimensió associativa. Per això, a les reunions que tracten temes conflictius les xifres d’assistència es disparen.

Des de fa tres anys existeix la Plataforma d’AMPA de Sant Feliu de Llobregat, que es reuneix un cop per trimestre per compartir activitats i temes d’interès, fent un treball en xarxa que les enriqueix. Isabel Piédrola, presidenta de l’AFA Salvador Espriu, explica que intenten arribar als pares des del principi: “Els expliquem les conclusions de l’estudi de la Fundació Jaume Bofill, que posa de manifest que hi ha una correlació entre la participació de les famílies i l’èxit educatiu dels alumnes del centre”. La direcció de la Salvador Espriu té clar que l’educació és cosa de tots: “És important que famílies i escola ens sentim part del mateix projecte. Si les famílies estan interessades pel que fem és més fàcil avançar en la mateixa línia. Cada cop són més participatives, demanen entrar a l’aula i saber què fem, quins projectes i valors treballem. Hi ha interès més enllà de deixar-los, recollir-los i preguntar-los com els ha anat el dia”, comenta Mercè Sunyer, secretària de l’escola. Sunyer admet que la col·laboració de l’AFA és vital en el vincle família-escola i tot el que comporta.

FAMÍLIES AMB VEU

Des de la Fundació Jaume Bofill han dut a terme el projecte 'Famílies amb veu' per saber quina és la participació de les famílies a l’escola. El punt de partida és que estan convençuts que aquesta participació pot aportar molt, i comportar una millora de l’aprenentatge i de la qualitat de l’educació. Mònica Nadal, directora de recerca de la fundació, assegura que també hi ha una raó de fons important per fer la recerca: “Hi ha el perill que es percebi les famílies com a consumidores passives de l’educació. Volem reivindicar que, amb la seva participació, les famílies contribueixen a un bé públic. Les AMPA, implicant-se pel conjunt de l’escola, ho demostren. En realitat, les aportacions de les famílies, organitzant menjadors, extraescolars, colònies o activitats per a famílies, tenen a veure amb el bé comú, amb fer una escola millor. I això passa molt a l’escola pública però també a la concertada”, explica. La recerca demostra que la implicació de les famílies en la vida escolar és cabdal per a l’èxit o el fracàs escolar dels fills i per a la qualitat educativa en general.

Escoles de pares o mares

Fa 12 anys que les AMPA dels IES públics de Gràcia (La Sedeta, Secretari Coloma i Vila de Gràcia), a Barcelona, organitzen una Escola de Pares i Mares conjunta. A proposta de la Fapac, unifiquen l’oferta educativa per a les famílies, amb tres o quatres xerrades, tallers o taules rodones que tenen un mateix fil conductor. Aquest curs l’eix és: Què preocupa als pares i mares d’adolescents? Anna García, que forma part de la comissió que dinamitza l’Escola de Pares i Mares, explica que estan satisfets amb l’assistència. “Ve molta gent. Sembla que hi ha un canvi de paradigma; l’AMPA també s’està reactivant, és un bon moment, en què els pares estan participant”, comenta García. Ella considera que les famílies que eren actives a l’escola i arriben a l’institut segueixen amb ganes, i als que no tenen l’experiència els agrada el que veuen i també s’hi animen.