Educant bons pensadors

Últims dies del curs escolar 2017-2018. Els alumnes de primer de primària de l’Escola Jardí de Granollers repassen tot el que han après sobre el paleolític. Observen una imatge penjada a la paret on es veu un grup d’homes al voltant d’un foc coent un tros de carn, un altre grup caçant un cérvol, una dona bressolant un nadó en braços i un home pintant imatges d’animals en una pedra. Al costat de la fotografia, un munt de notes adhesives escrites per ells mateixos encerclades en tres grups: “Veig”, “Penso” i “Em pregunto”. S’hi llegeix: “Veig senyors que maten un cérvol”, “Penso que la senyora adorm el seu bebè” o “Em pregunto si els costa treure la pell dels animals”.

Es tracta d’una de les destreses que han dut a terme per aprofundir en l’aprenentatge del paleolític, amb l’objectiu que els alumnes fixin aquest coneixement i desenvolupin una capacitat més gran d’argumentar, raonar, avaluar o compartir les pròpies idees. “El nostre objectiu és aconseguir bons pensadors”, explica Margaret Cruellas, directora del centre. “Basem l’aprenentatge en el pensament. I ho fem a partir de destreses i rutines, que es posen en comú a l’aula i que posteriorment fem visibles. La idea és no quedar-nos amb reflexions superficials, sinó anar una mica més enllà i que aquestes siguin crítiques i creatives”, explica.

Fa un any que l’Escola Jardí aplica el mètode Thinking Based Learning (TBL), aprenentatge basat en el pensament ideat pel professor Robert Swartz, pioner en la inclusió del pensament crític i creatiu en els continguts curriculars. Després d’una formació sobre TBL als Estats Units, el centre ha iniciat el mètode a P3 i primer de primària amb l’objectiu d’anar-ho ampliant progressivament a tots els cursos. “Ja treballàvem per projectes, fèiem treball cooperatiu, havíem implantat les noves tecnologies a l’aula.... però per a mi el TBL engloba i dona sentit al nostre projecte”, diu Cruellas.

Per generar un pensament crític i creatiu, el mètode TBL defineix 15 destreses (“Veig, penso i em pregunto”, “Compara i contrasta”, “Resolució de problemes”, etc.), que es treballen individualment o en grup. Cadascuna s’ensenya a través d’un mapa de pensament, és a dir, un conjunt de preguntes que condueixen al raonament. Per visualitzar aquest pensament s’utilitzen organitzadors gràfics, com ara les tres columnes on els alumnes escrivien què veien, què pensaven i què es preguntaven sobre la imatge del paleolític. “La visibilitat de les idees és la base per a la reflexió sobre el mateix procés d’aprenentatge, i, si es fa de manera compartida, això pot portar a converses riques per aprofundir en l’assoliment de coneixement”, expliquen.

QUÈ HAS APRÈS?

La metacognició, és a dir, reflexionar sobre què s’ha après i com s’ha après un coneixement, és una part fonamental del mètode TBL. El Col·legi Montserrat de Barcelona fa més de deu anys que l’aplica i actualment utilitzen les destreses i rutines de pensament de manera habitual a les aules. “Un dels aspectes que ens van agradar més és que és un mètode factible per a totes les edats. A més, el mètode fa ús d’organitzadors gràfics amb els quals l’exigència de pensar de caire més lògico-matemàtic té suports visual-espacials i lingüístics. Això enllaça molt bé amb la nostra aposta per les intel·ligències múltiples”, explica M.Núria Miró, directora del centre. Sempre que es fa ús d’una destresa de pensament es convida els alumnes a respondre a un seguit de preguntes que “els condueixen a plantejar-se com poden transferir aquella manera de pensar en algun àmbit concret de la seva vida”. “Això dona una potencialitat molt gran per adquirir l’habilitat de raonar a la vida d’una manera responsable amb les decisions que prenen”, conclou.

“Cal ensenyar-los a pensar”

Entrevistat pel 'Criatures', el professor Robert Swartz, creador del mètode TBL i doctor en filosofia, explica que l’aprenentatge basat en el pensament és aplicable en qualsevol centre educatiu, tingui el programa pedagògic que tingui. “Hauria de ser la columna vertebral, el que enllaça els projectes que s’estiguin portant a terme en aquell centre”, diu. Segons Swartz, el futur dels infants que avui en dia van a l’escola és del tot incert i per tant se’ls ha d’ensenyar a pensar amb deteniment, evitant prendre decisions precipitades. Quantes vegades ho fem a la vida? Els oferim eines que els serviran per al seu futur: resoldre problemes, argumentar, esdevenir crítics i creatius, escoltar amb empatia, ser flexibles, etc. Swartz recorda que “tenen un gran projecte per a Catalunya” que ha sigut iniciat pel Col·legi Montserrat i que s’està ampliant a altres centres.