Què hi ha darrere d'un l'alumne silenciós?

Barcelona"Cada curs tinc alguns alumnes que de seguida volen seure el més lluny possible de mi, intenten passar desapercebuts i quan fas una pregunta a classe i busques qui te l'ha de respondre s'amaguen perquè no diguis el seu nom", explica la Sandra, que fa més de deu anys que treballa de mestra de cicle mitjà a una escola de Barcelona. La seva manera de trencar el gel amb aquest perfil d'estudiant, afegeix, és aprofitar les tutories, els canvis de classe o alguna estona mentre fan un exercici a classe per establir-hi una conversa. "És una manera d'intentar conèixer-los més propera que no fent-los preguntes davant de tots els nens i nenes i establir un mínim vincle perquè si tenen algun dubte o problema me'l facin saber", afegeix.

Però què s'amaga darrere d'aquests alumnes silenciosos: timidesa o introversió? Els psicòlegs deixen clar que tot i que aquestes dues maneres de ser tenen trets característics –com ara no voler parlar en públic, passar desapercebuts o voler estar sols– hi ha diferències clares. "La més important és el malestar que sent la persona", explica Sylvie Pérez, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. "La persona introvertida se sent bé en aquesta introversió. Són persones més sensibles a la dopamina, cosa que significa que no necessiten tanta dosi d'aquest precursor per sentir tranquil·litat i, per tant, amb menys estimulació se senten bé", diu.

Afegeix que aquest perfil no busca activament estar sol, tot i que de vegades sí que ho fan, sinó que no els crea un malestar el fet de no participar en activitats socials o a la classe. Tot al contrari passa amb un alumne tímid. "El tímid s'avergonyeix de no ser capaç de canviar la seva manera de ser i adequar-se a allò que creu que li estan demanant els altres, sent vergonya d'exposar-se davant els altres", diferencia la professora de la UOC.

Normal entre els infants

Segons l'hospital Sant Joan de Déu, la timidesa es pot deure a un conjunt de factors hereditaris de l'entorn amb el qual es cria una persona o a un tret característic de la personalitat. Ara bé, també pot ser que sigui un tret propi de certes etapes de la vida. De fet, el psicòleg infantil Juan Pedro Valencia assegura que la timidesa és absolutament normal en infants i acostuma a passar amb certa rapidesa tan bon punt es produeix la integració i superació de l'ansietat que es genera en certs casos, com pot ser un canvi d'escola o un inici de curs.

Els experts insisteixen que, tot i el sentiment que pugui tenir la persona, ser tímid no és dolent, sempre que no es converteixi en ansietat o fòbia social. “La timidesa no té per què condicionar negativament les relacions amb altres persones. Per exemple, un nen tímid pot interactuar segons els seus interessos amb altres més o menys tímids o extravertits”, explica Jordi Perales, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

"A la societat li costa acceptar o entendre que no siguem sociables per naturalesa, però és una conducta normal", afegeix Pérez. De fet, la timidesa pot tenir beneficis: “Tendim a pensar que una persona tímida tindrà més punts febles respecte a una extravertida. En canvi, aquesta mateixa timidesa, sempre que no sigui excessiva, li permetrà analitzar amb més prudència una nova relació, per exemple, observarà més i serà molt més selectiva amb les seves relacions”, apunta Perales.

Identificar-los és clau

L'entorn escolar es pot convertir en un lloc hostil per als infants introvertits o els tímids. "Per una banda, hi ha infants que passen molt desapercebuts, no molesten, no destaquen i no suspenen. Són infants que en les avaluacions s'acostuma a dir que podrien fer més", explica Pérez. I per l'altra hi ha criatures que se situen a l'altre extrem: el d'una introversió gairebé patològica. "Sembla que passen, però no és així, només necessiten estar separats del bullici, de la mirada i la pregunta directa, i des de la seva tranquil·litat són capaços d'aprendre correctament. Quan els pressiones a exposar-se, donen un resultat pitjor que si els deixes fer tranquil·lament des del seu lloc", aclareix.

Per això és clau, segons els experts, identificar la personalitat de la criatura i crear un ambient en el qual es pugui desenvolupar còmodament. La professora de la UOC recomana acceptar, respectar i validar la manera de ser de cada criatura perquè aquest alumnat silenciós, lluny de quedar-se aïllat per la seva personalitat, pugui formar equip amb els més extravertits i explotar a favor seu uns trets totalment normals.

Aquesta és la tàctica que fa servir la Sandra a l'hora de distribuir a la classe el seu alumnat. "Un cop detectats els diferents caràcters, els distribueixo en taules de quatre, en una mateixa taula sempre barrejo un alumne introvertit o tímid amb un d'excessivament extravertit, amb pocs dies aquesta combinació fa que tots dos s'equilibrin", assegura per la seva experiència. "Al final no podem estar tots en un pol. La normalitat és la suma de totes les diferències", conclou la psicòloga de la UOC.