Els jocs tradicionals tornen als patis de Lleida

El futbol acostuma a monopolitzar l’hora del pati de gran part dels centres escolars, cosa que deixa una part dels infants fora de joc i sovint és, alhora, una font de conflictes. Algunes escoles han optat per la solució dràstica de prohibir les pilotes a l’hora d’esbarjo, com és el cas d’El Joc de la Bola, una escola del barri del mateix nom de la ciutat de Lleida. Els fills de l’Anna Fillat li van explicar que ja no els deixaven jugar a futbol i que s’avorrien al pati perquè només seien i xerraven entre ells. “¿I per què no jugueu a pica paret?”. “Com?”. “O a arrencar cebes?”. “Arrencar què?”. Els fills de l’Anna no havien sentit mai a parlar d’aquests jocs tradicionals. “Nosaltres jugàvem a gomes, a bales o a saltar a corda, i ho apreníem dels grans, però els nens actuals no tenen referents per aprendre aquests jocs”, lamenta. I a l’Anna se li va encendre la bombeta.

L’Anna Fillat treballa com a coordinadora de les activitats físiques i esportives a la Fundació Aspros de Lleida. Aquesta fundació compta amb àrees d’acolliment residencial, servei de teràpia ocupacional, servei ocupacional d’inserció i formació professional per a persones amb discapacitat intel·lectual. El dia que els seus fills li van explicar que no sabien què fer a l’hora del pati, l’Anna va recordar que una companya seva a la fundació estava treballant la reminiscència amb els usuaris a través, entre altres coses, dels jocs de tota la vida. “Tots ells jugaven a jocs tradicionals quan eren petits i vèiem que en sabien explicar les normes, i vaig pensar que podíem lligar les dues necessitats”, explica Fillat. I així va néixer Patis Actius Inclusius. Van començar fa cinc anys amb quatre escoles pilot, una d’elles la dels seus fills -on va poder fer els experiments inicials-, i actualment ja van a 17 centres i treballen amb 3.000 infants cada any.

Un cop al mes es desplacen a cada escola -en algunes hi van cada 15 dies- i durant l’hora del pati les persones amb discapacitat de la Fundació Aspros ensenyen als infants com es juga a la petanca, a curses de sacs o a la rutlla, i després hi juguen plegats, esclar. L’activitat és gratuïta per a les escoles i el material el porten des de la mateixa fundació, cosa que ha fet molt popular l’activitat, que s’ha escampat per Lleida entre els mestres gràcies al boca orella.

TOTHOM HI GUANYA

Els nens i nenes estan desitjant el dia que toca visita de la fundació, i des dels centres també els expliquen que aquell dia hi ha menys conflictes i regna una pau especial. “A més, les persones de la fundació sempre els hem d’atendre nosaltres, els ajudem nosaltres, i amb els Patis Actius s’empoderen perquè són ells els que ajuden els infants i és una manera de donar-los una responsabilitat”. Anna Fillat assegura que han notat molt la millora, i que fins i tot amb aquells usuaris que ja fa més anys que ho fan, els monitors de suport que els acompanyen gairebé ni han d’intervenir. Entre les 17 escoles on la fundació porta cada mes els Patis Actius, n’hi ha dues d’educació especial on molts d’ells havien estudiat de petits “i els encanta poder-hi tornar ara a fer de monitors”, celebra.

El material per poder practicar alguns jocs és bàsic, i de tant fer-lo servir es fa malbé sovint. Una part l’han de comprar, però l’altra “la fem nosaltres mateixos als centres laborals que tenim, reciclant objectes perquè els nens vegin amb què jugàvem abans, també”. Si l’activitat no té cap cost per a les escoles que ho demanen, ¿d’on surten els diners per comprar aquest material? Anna Fillat explica que han rebut ajudes de la Diputació de Lleida i també van guanyar un premi de la Fundació Àlex en forma de beca que els ha servit per comprar tot el que necessiten. Però el material s’ha de renovar periòdicament.

INICIATIVES SOLIDÀRIES

Davant l’èxit de l’activitat, des de la Fundació Aspros es van trobar amb una nova necessitat: si volien créixer més necessitaven un vehicle gran per poder-se desplaçar més enllà de la capital del Segrià, i no només els agradaria créixer en l’àmbit educatiu sinó també en el social i en el lúdic i de lleure. Per aquest motiu el novembre passat van posar en marxa un micromecenatge a través de la plataforma Giving Tuesday per aconseguir 5.200 euros i comprar una furgoneta de 7 places, i ja els han aconseguit. Ara confien trobar alguna ajuda més per completar el preu del vehicle.

Gràcies a ells, a Lleida ja queden pocs nens que no sàpiguen jugar a la ferradura, a saltar a corda, al tres en ratlla gegant, a pedra-paper-tisora, a la xarranca o al joc de les cadires.