"Aquest institut no és per a tothom": un 'tour' per les jornades de portes obertes de cinc escoles i instituts

BarcelonaAquests dies moltes famílies han començat a visitar escoles i instituts per veure quina és el centre que millor encaixa amb el seu fill o filla. L'objectiu és decidir quin ordre de preferència posaran en la preinscripció que s'obre el 12 de març. Però en què es fixen les famílies a l'hora de triar centre? Quins són els dubtes que més es repeteixen? Què expliquen escoles i instituts en les jornades de portes obertes? Hem assistit a cinc: dues d'escoles situades a Girona i tres instituts de Barcelona.

Portes obertes a les escoles

"Tenir 16 alumnes per aula és un privilegi"

Més de 300 persones ocupen el teatre de la primera escola de Girona que visitem, un centre concertat amb una llarga trajectòria on en moltes de les aules les cadires encara miren de cara a la pissarra. Quatre dies més tard, i a escassament a 600 metres de distància, només són una desena les famílies que esperen a la porta d'una escola pública, situada en un barri amb força immigració, per assistir a la seva jornada de portes obertes.

Només entrar al primer centre, pares i mares reben uns fulls informatius amb els preus de l'escola i la línia educativa que segueix. En la segona, les famílies es concentren en un passadís per recórrer directament les diferents aules d'infantil. La informació per escrit que reben, al final del recorregut, és un full explicatiu de com fer correctament la preinscripció escolar. De fet, conscients que moltes famílies poden tenir problemes amb els tràmits, l'escola s'ofereix per ajudar-los a fer tots els passos des del mateix centre.

Les dues jornades coincideixen en fer un tour exhaustiu per tots els racons del centre: biblioteca, menjador, sala per fer psicomotricitat, patis... Però algunes de les inquietuds de les famílies varien en funció de l'escola.

Els dubtes a la concertada

"Quin sistema fan servir per aprendre a llegir i escriure?, "quantes hores de matemàtiques i anglès fan a la setmana a infantil?", "què estudien quan fan robòtica?", pregunten alguns pares. Després de respondre'ls, el centre deixa clar que no es casen amb cap mètode d'aprenentatge concret. "Ens quedem amb el millor de cadascun" i emfatitzen que des d'infantil treballen amb un projecte on s'engloben les matemàtiques, les llengües (català i castellà) i l'entorn, i que a més de fer robòtica, també estudien anglès, música o psicomotricitat. Alhora les famílies poden escollir un reguitzell d'extraescolars (i hores d'acollida abans d'obrir l'escola i després) que gestiona directament l'AMPA.

Els dubtes a la pública

"Quin horari fan?", pregunten dues famílies diferents al centre públic. Les classes comencen a les 9.00 i acaben a dos quarts de cinc i aquest curs només hi ha horari d'acollida al matí perquè a la tarda no hi ha hagut suficients famílies que l'hagin demanat. El mateix passa amb les extraescolars durant el migdia (no n'hi ha) i algunes tardes. "Només se'n fan alguns dies perquè no hi ha suficient demanda".

En ple debat sobre si s'han d'eliminar pantalles en l'educació obligatòria, l'escola té a gairebé a totes les classes pissarres digitals. De fet també introdueixen tauletes ja a educació infantil. "Les pantalles són bones si se'n fa un ús correcte", deixa clar la directora. El seu mètode de treball és per racons, a més d'insistir en l'adquisició d'hàbits, aspecte que també treballen a la concertada.

Les coincidències

Hi ha tres preguntes que es repeteixen en els dos centres, i de fet són un clàssic en les jornades de portes obertes. La primera és si els infants poden venir amb bolquers. Les respostes varien segons l'escola: "Han de venir sense bolquers, a no ser que hi hagi un paper del pediatre que digui el contrari", asseguren des de la concertada. "Si la criatura encara és immadura no ho forçarem, entre tots ho anirem treballant", respon la directora de la pública. L'altre clàssic: fan migdiada? En el primer centre en fan fins a finals del segon trimestre, en el segon, no en fan. "Si algun infant s'adorm, però, tenim un llitet preparat", especifica una mestra.

I la darrera: és difícil aconseguir plaça en aquest centre? La concertada, que té una ràtio d'alumnes d'entre 23 i 25 per aula, deixa clar que si volen portar els fills en aquesta escola l'han de posar com a primera opció i viure dins la zona escolar. "Tot i així no vol dir que tingueu plaça segura", apunten. La segona expliquen que aquest curs no han omplert les 36 places que ofereixen en les dues línies per curs que tenen. "És un privilegi treballar en una aula amb només 16 alumnes", coincideixen diverses mestres. Les dues escoles, però, acaben amb una mateixa recomanació: visiteu també les classes de primària, perquè tot i que ara us penseu que queda molt lluny, els vostres fills creixeran molt més ràpid del que us penseu.

Portes obertes als instituts

"Potser no aprenem tant de llengua o de mates, però aprenem valors i treball en equip"

Per saber com és un institut, res millor que parlar amb els alumnes que hi estudien. Això ho saben els centres i per això a les portes obertes són molts cops els mateixos estudiants els qui expliquen el projecte educatiu. Autonomia, esperit crític i formació integral són potser les expressions més repetides en totes les sessions. Moltes famílies veuen encara els seus fills, a punt de fer els 12 anys, petits per començar l’institut, però els professors recorden que estan davant d’un canvi d’etapa imminent i que els seus petits ho són cada cop menys.

"És l’inici d’una etapa que suposarà un canvi, i els canvis són bons, no han de fer por a ningú, i vingueu de l’escola que vingueu i aneu a l’institut que aneu segur que serà diferent que a la primària. I això no és un problema, al contrari", diu a les famílies la cap d’estudis d’un institut públic de l’Eixample de Barcelona. El primer any, però, s’intenta que la transició de primària a secundària sigui el més amable possible. Hi ha instituts que fan reunions amb les escoles de primària adscrites, d’altres intenten no separar els alumnes que venen de la mateixa escola o es potencien les tutories. En d’altres, com a l’escola concertada del barri de Gràcia que visitem, el canvi és menys visible, ja que molts alumnes porten al mateix centre des d’I3. El repte aquí és omplir les places que queden lliures a la secundària: "Hi ha famílies que pensen que com que pugen els alumnes de primària ja no tenim places i no venen", diu la docent que fa la visita guiada.

Deures i examens o autoavaluació?

A l'institut públic de l’Eixample expliquen que a primer d’ESO es treballen hàbits d’estudis, ja que necessitaran unes destreses diferents que a primària. "Els alumnes sempre pregunten: hi haurà deures? Exàmens? I nosaltres els diem que aquí passaran coses diferents i tant és si a l’escola anterior en feien o no, perquè partim de la premissa que tots se'n poden ensortir". I sí, fan exàmens. "Evidentment", afegeix la cap d’estudis. També se’ls orienta des de primer d’ESO per ajudar-los a triar segons els seus punts forts i interessos. "A primer només triaran una llengua i una optativa, però cada cop aniran decidint més el seu itinerari formatiu".

En canvi, durant les portes obertes d’un altre institut públic de Barcelona, aquest de nova creació i de caràcter innovador, els responsables expliquen que aquí són els mateixos alumnes els qui elaboren el seu itinerari d’aprenentatge, que poden triar entre 180 propostes. Algunes mares preguntaran després als alumnes: "I apreneu? I tots els estudiants s’hi adapten? I si algú s'hi repenja?" Amb una maduresa envejable una de les estudiants rebla: "Aquest institut no és per a tothom. La motivació per estudiar l’has de trobar tu, perquè aquí no tens algú que et vagi al darrere dient «aprèn, aprèn». Si algú s’apalanca no tens el profe dient que estudïis, i tinc amigues que han marxat per això", admet.

A l’altre institut, més tradicional en comparació, també asseguren que un pilar és la motivació: "I es treballa fent diverses metodologies perquè tothom trobi allò que li agrada. Hi ha un professor per matèria, de la qual és especialista, no fem àmbits, i així es desperten vocacions", diu la coordinadora del centre.

Assignatures o àmbits?

Al centre més innovador no hi ha assignatures i les matèries es divideixen en dos grans grups: STEAM i humanitats. "Potser no aprenem tant de llengua o de mates, però aprenem valors i treball en equip", diu una noia. El que està clar és que de parlar en públic van sobrats. "En lloc d’una hora i mitja parlant de les cèl·lules, nosaltres les observem al laboratori, els fem fotos, les dibuixem....", diu una altra alumna. "També fem teoria, però amagada en les activitats per fer-ho més entretingut", afegeix la seva companya.

"Aquí som més clàssics", diuen, en canvi, a les portes obertes de l’institut de l’Eixample. I treuen pit d’usar diversitat de metodologies: treball en grup, però també individual; exàmens i també expressió oral; llibres, però també ordinador... "Les coses s’aprenen aplicant-les i fent-les servir. No s’aprenen de memòria i repetint-les. I això es fa així a tots els instituts", assegura la coordinadora del centre.

Al centre de nova creació els alumnes mostren els projectes realitzats durant l’any passat a les famílies que s’hi interessen. Des de treballs d’història en primera persona i llibres autoeditats fins a experiments científics: "Sabeu què és això? No? Segur que si us ho dic, us ho refresco i recordeu que ho vau estudiar a l’ESO", diu una alumna als pares, molts dels quals són de les últimes generacions que van fer BUP i COU i no havien fet mai reptes o projectes. "Teniu exàmens? Us posen notes?", pregunten alguns pares. No i no. "Pots demanar les notes, però no te les donen, fem autoavaluacions i moltes exposicions orals", expliquen. En aquest institut treuen pit del fet de ser un centre nou: "Aquí fem canvis perquè fem recerca i res es fa com fa vint anys, perquè només tenim quatre anys de vida", reconeixen.

A l'escola concertada que visitem les aules no són com fa vint anys sinó com fa 40. Crucifixos a les parets, pupitres en línia i instal·lacions una mica obsoletes. "Som conscients que el laboratori està vell, però hi ha un projecte per canviar-lo". "Som conscients que al pati li cal una reforma però hi ha un projecte de reforma a curt termini", diuen durant la visita.

Dubtes pràctics

Mentre que a l’institut innovador no s’ha parlat de llengües estrangeres, ni d’extraescolars, ni de música, al centre concertat posem l’èmfasi en això: "Ens adaptem a les necessitats del mercat i les llengües són imprescindibles. Oferim assignatures en anglès i dobles titulacions i tenim mestres nadius des d’I3". Alumnes i exalumnes acompanyen les famílies per l’edifici. "I feu religió?". "Sí, i un quart d’hora d’oració a primera hora", explica un alumne. Els exalumnes, estudiants d’enginyeria aeronàutica, medicina i humanitats, destaquen "el bon nivell de formació" amb què han sortit del centre, on van entrar als 3 anys. "A mi la carrera no m’està costant, no la trobo difícil", diu l’estudiant d’enginyeria aeronàutica.

Les famílies, en general, pregunten poc sobre ordinadors i mòbils. Tenen assumit que els seus fills treballaran amb ordinador portàtil. "El mòbil no es fa servir a l’aula. Si em preguntes si el fan servir d’amagat? Sí, com a tots els instituts", admet una professora. Les preguntes es dediquen a resoldre qüestions pràctiques sobre l’horari –en una escola les classes són fins a les 14.30 h, en una altra fins a les 16h, i a la concertada, fins a les 17h– i el menjador o sobre preus en el cas de la concertada. I la gran majoria són sobre la mecànica de la preinscripció: "Quins criteris se segueixen per a l’admissió? Quants alumnes es queden fora? Quantes places reals queden? Quants germans hi ha?" Un dels docents, recorda, però, a les famílies que la tria l'han de viure amb calma i s'ha de fer d'acord amb els fills: "Ells ja comencen a donar la seva opinió".