Educació secundària

L'institut que trenca la norma de començar a les 8 del matí

Els horaris dels instituts o el de les extraescolars, les pantalles i els mals hàbits contribueixen que els joves dormin de mitjana dues hores menys del que seria recomanable, un dèficit que pot tenir conseqüències sobre la salut

5 min
Els estudiants de secundària de l'Institut Escola Arts, el primer dia de classe d'aquest curs

Des d'aquest dilluns, la gran majoria dels més de 80.000 alumnes que han acabat la primària s’han de llevar una hora abans per començar les classes de l’institut. Hi ha, però, algunes excepcions. Els nois i noies de 1r d’ESO de l’Institut Escola Barnola, d’Avinyó, al Bages, han modificat poc la seva rutina. Fa cinc anys que aquest centre va regularitzar els horaris d’infantil, primària i secundària establint una mateixa hora d’entrada i de sortida per a tothom. L’alumnat de l’IE Barnola comença a les 9 del matí i acaba la jornada a les 16 hores de la tarda, amb una pausa de dues hores al migdia per infantil i primària i una hora per a secundària. “El nostre horari té en compte tres punts clau –apunta el director del centre, Ricard López Muñoz–: la progressió de la càrrega lectiva en funció de l’edat de l’alumnat, la regularitat horària durant els diferents dies de la setmana i la salut, amb un àpat al migdia que es fa en horaris saludables per a tothom”. Inspirat en experiències internacionals de models europeus d’èxit, en directrius del departament d’Educació que “no s’han acabat de desplegar” i en el Pacte per a la Reforma Horària, la comunitat educativa de l’IE Barnola destaca en positiu el model organitzatiu del centre.

Més sol i més esport

L’horari de l’IE Barnola és un exemple que va en la línia del que defensen experts del sector sanitari i educatiu per millorar el benestar físic, mental i emocional dels nostres adolescents. Una mesura, la d’entrar una hora més tard a l’institut, que contribuiria a millorar els hàbits de son dels joves, que sistemàticament dormen menys del que necessiten. “Els nostres adolescents estan dormint una mitjana de 7 hores, quan n’haurien de dormir 9”, afirma Javier Albares, metge especialista en medicina del son del Centre Mèdic Teknon, membre del grup motor de la iniciativa ciutadana Reformahoraria.cat i autor de La ciencia del buen dormir (Ed. Península) publicat el 2023.

L’Amira, que comença el primer d’ESO a l'institut escola Arts, s'acomiada de la seva mare el primer dia de classe

Tot i que experts com el doctor Albares defensen que caldria una reforma estructural en molts àmbits (horaris laborals, escolars o d’extraescolars, per exemple) perquè els joves no vagin retardant de manera crònica l’hora d’anar a dormir, sí que planteja algunes pautes sense cost i de fàcil aplicació que poden millorar el seu benestar. Entre les primeres que proposa és que els toqui la llum del sol a primera hora del matí –i per això fomenta anar a l'escola a peu o en bicicleta–, i que s'incorpori l’activitat física durant la primera franja lectiva de l’institut. Segons Albares, la llum solar i l’esport són els dos paràmetres més importants que contribueixen que el jove s’adormi abans. Altres mesures proposen que els centres educatius evitin els exàmens els dilluns, a causa dels canvis dels patrons del son del cap de setmana –l’anomenat jet lag social– o que prescindeixin de les assignatures que demanen més esforç a primera hora, quan estan més adormits.

Un estudi europeu liderat pel cap de pediatria i de la unitat del son de l’Hospital Quironsalud de València, Gonzalo Pin, demostra que l’aplicació d’aquestes pautes, juntament amb la introducció de la importància i el valor del son, així com les seves funcions o repercussions en el projecte educatiu de les escoles, millora el rendiment acadèmic i conductual de l’alumnat. L'estudi, que es diu Projecte Shatsu, ha comptat amb la participació d’escoles d’Espanya, Itàlia i Turquia, d’alumnat d’edats compreses entre els 3 i els 18 anys. “Aquest programa va demostrar que fent una formació correcta a educadors, alumnat i famílies durant un curs escolar, els estudiants incrementaven mig punt de mitjana les seves qualificacions finals”, apunta el doctor Javier Albares. A més de les mesures ja citades, el Projecte Shatsu planteja altres elements importants si es volen adquirir hàbits saludables del son, com anar a dormir sempre més o menys a la mateixa hora, evitar l’ús de pantalles després de sopar o esmorzar bé i variat.

Dormir i salut mental

Les dues hores al dia de son que perden els adolescents poden desencadenar en importants conseqüències en el seu desenvolupament físic i mental. “No només perden dues hores sinó que perden dues hores de la fase REM, la més important pel seu component emocional”, apunta l’especialista en medicina del son, que vincula aquest dèficit de descans amb més impulsivitat, més agressivitat, més fracàs escolar i més mala salut en general. “Hi ha estudis que fins i tot demostren que aquesta situació pot portar a cometre assetjament o a consumir més tòxics. Les conseqüències són molt importants com per no intervenir. És un problema de salut pública”, afirma.

I les famílies, com haurien d’actuar? Segons Albares és rellevant prioritzar el benestar dels joves i, per tant, evitar, en la mesura que es pugui, extraescolars que els facin arribar molt tard a casa. Si això no fos possible, veu viable una lleugera migdiada després de dinar, sempre que no s’allargui gaire estona ni es faci massa tard. Una altra mesura prioritària és evitar les pantalles després de sopar i generar un ambient càlid “emocionalment i en l’espai” per afavorir el moment d’anar a dormir.

Més tard, més rendiment acadèmic

“Cada vegada hi ha més proves que demostren que retardar l’inici de les classes té un impacte positiu en el rendiment, en la salut i en la seguretat dels estudiants”: així ho afirma l’Acadèmia Americana de Medicina del Son, un dels molts organismes dels Estats Units que pertanyen al moviment start school later –començar l’escola més tard– iniciat a la dècada dels noranta i que defensa uns horaris més racionals per als adolescents que respectin els canvis en els seus ritmes circadiaris. Un estudi publicat el 2018 a la revista Science Advances va determinar que, posposant una hora l’inici de les classes en l’etapa de secundària, els adolescents incrementaven de mitjana 34 minuts de son, assistien més a classe i milloraven el rendiment acadèmic amb un augment d’un 4,5% de mitjana de les qualificacions.

A casa nostra “hi ha un acord unànime en què és necessari endarrerir l’horari de les classes”, afirma Elena Sintes, investigadora en polítiques públiques de temps i educació a la Fundació Jaume Bofill i autora del document “L’educació a l’hora”, en què planteja un nou model d’horari per als centres escolars. Segons es descriu en aquesta proposta els horaris actuals no afavoreixen la salut dels infants i dels adolescents i tenen costos importants per a la salut, sobretot durant l’educació secundària: “Hi ha una sobrecàrrega lectiva intensa i dificultat d’atenció mental. No s’ajusten als ritmes circadiaris, no afavoreixen un bon descans i obliguen a fer l’àpat del migdia massa tard. Tot això afecta negativament en l'aprenentatge”.

Un rellotge biològic alterat

El ritme circadiari és similar a un rellotge biològic intern que anticipa els canvis externs associats al cicle dia-nit. Per això, tal com descriu el neurocientífic David Bueno en un article publicat a l'ARA, “tenim somnolència una estona abans d’anar a dormir i el cos es comença a activar abans que ens despertem”. Durant l’adolescència, però, el ritme circadiari s’altera. Biològicament, els nois i les noies tenen son més tard i necessiten llevar-se també més tard, un fet biològic que xoca amb les exigències horàries de l’institut. Comencen a les 8, però molts encara hi van força adormits.

Els factors organitzatius que impedeixen fer jornada intensiva cada dia s’analitzen com l’impediment més gran per poder retardar l’hora d’entrada dels adolescents a l’institut. “Amb un altre mena d’organització, una mica més flexible, també per als mateixos docents, es podria aconseguir un horari més saludable per als alumnes que millorés les condicions per a l’aprenentatge, el rendiment acadèmic i fins i tot, en l’àmbit professional, per als mateixos docents”, descriu.

Amb aquest canvi horari, que inclouria l’àpat al migdia, s’evitaria també que els nois i noies dinessin a partir de les 15 hores, fet que, segons Sintes, s’ha vinculat amb índexs més alts de diabetis i obesitat en joves i adolescents. “Des del punt de vista de la salut, l’horari de secundària als instituts públics no té fonament. Per això a la nostra proposta hem dibuixat diferents escenaris per no haver de fer un canvi tan radical”.

stats