OLGA VALLEJO

Faig l'ESO i el 'Batxi' a l'Institut del Teatre

L'Institut permet combinar els estudis de l'ESO i el Batxillerat amb els de dansa

L’alumnat pot seguir l’ESO i el Batxillerat al matí, i els estudis de dansa a la tarda al mateix Institut Zoom

Dissabte pel matí l’Institut del Teatre estarà ple de futurs ballarins i ballarines, que visitaran el centre amb les seves famílies aprofitant la jornada de portes obertes destinada als futurs estudiants del grau professional de dansa del Conservatori Professional de Dansa (CPD). L’Institut del Teatre, que es va crear el 1913, aglutina diferents escoles d’estudis artístics i des de fa 75 anys ofereix els estudis de dansa. Ja en fa vint que va començar l’escola integrada incorporant-hi els estudis de secundària, i des del curs 2017-2018 també s’hi pot fer el batxillerat d’arts i el grau professional de dansa de manera integrada. A la pràctica, això suposa que l’alumnat pot seguir l’educació de règim general obligatòria (ESO) i postobligatòria (batxillerat) al matí, i els estudis de dansa a la tarda al mateix institut, cosa que facilita el treball de totes les àrees. “Els estudis integrats faciliten molt les coses, el professorat sap la realitat que tenen els estudiants i com s’ha d’organitzar la matèria per intentar reduir l’estrès”, explica Montserrat Domingo, coordinadora pedagògica d’ESO i batxillerat. El claustre de professors són tots, tant els de l’ESO i el batxillerat com els de dansa, i això els permet coordinar-se millor i estar receptius a les necessitats que tinguin els alumnes. L’organització és bàsica.

ELS ESTUDIS

La durada del grau professional de dansa és de sis cursos acadèmics, que podrien o no coincidir amb els quatre de l’ESO i els dos de batxillerat. Un cop acabada l’ESO es pot seguir amb els estudis de dansa encara que no es faci el batxillerat: “Hi ha alumnes que decideixen fer un parèntesi de l’educació general per centrar-se en la dansa, d’altres que fan una altra especialitat de batxillerat en un altre institut i n’hi ha que prefereixen estudiar un cicle formatiu de tèxtil, confecció i pell. Són alumnes molt creatius no només per ballar”, assegura Marina Escoda, directora de l’Escola Integrada de Dansa i ESO/Batxillerat.

La durada del grau professional de dansa és de sis cursos acadèmics Zoom

La durada del grau professional de dansa és de sis cursos acadèmics / Manolo Garcia

Si algun alumne vol deixar els estudis de dansa, encara que sigui a mig curs, el departament d’Educació garanteix el canvi de centre. “És important, poden arribar crisis personals que solen coincidir en plena explosió adolescent, cap a 3r o 4t d’ESO, en què a vegades dubten si volen continuar amb la dansa i tot el que comporta -dedicació, constància, esforç, poc temps amb la resta d’amics-. Es plantegen si volen continuar-hi per inèrcia o perquè realment volen. Aquí l’acompanyament ha de ser màxim. Sempre estan molt acompanyats, és una escola petita amb una sola línia i doble tutoria amb el tutor de dansa”, comenta Escoda.

L’horari als matins és més reduït, fan vint hores -sense educació física, música ni optatives fins a 4t d’ESO- en lloc de les trenta habituals, per compensar-ho amb el pla d’estudis de dansa a la tarda. L’escola té estudiants de tot Catalunya. Els que no poden de cap manera anar-hi i tornar-ne diàriament s’estan amb famílies d’acollida, famílies amb fills que també són alumnes de l’Institut. Així estan més acompanyats i els pares i mares són més conscients de les seves necessitats, tant d’estudi com d’hàbits d’alimentació, com han de cuidar-se, què passa si arriba una lesió… I els alumnes comparteixen inquietuds, interessos i horaris. Els agradaria tenir una plataforma d’acollida més clara o una residència que fa anys que demanen com a institució, però el fet que els estudiants siguin menors d’edat ho dificulta bastant.

L’horari als matins és més reduït, fan vint hores en lloc de les trenta habituals, per compensar-ho amb el pla d’estudis de dansa a la tarda

Un cop acabats els sis cursos de dansa, la majoria volen ballar: “Estan en el seu millor moment, tant físicament com tècnicament i interpretativament, i ja fa sis anys que ballen diàriament”, explica la directora. Tenen diverses opcions, la Jove Companyia de l’Institut del Teatre (IT Dansa), altres companyies nacionals i internacionals o muntar la seva pròpia companyia. Tot un repte.

BALLARINES I BALLARINS

La dansa exigeix molta dedicació, disciplina i capacitat d’organització. Els alumnes saben que si volen ballar bé i estudiar s’han d’organitzar. La coordinadora pedagògica assegura que són nois i noies que s’autogestionen molt bé, són capaços de treballar de manera autònoma i tenen clar què volen: “La diferència d’aquests adolescents amb la majoria és que gairebé tots tenen un pla A -dedicar-se a la dansa- i un pla B. Volem garantir que encara que la prioritat per a molts d’ells sigui la dansa, assoleixen un bon nivell amb la resta de continguts”. En aquest sentit, Carla Ribas, psicòloga infantil i juvenil del Gabinet Psicològic Mataró, considera que només fent el que t’agrada i et motiva et sents en plenitud personal: “Sempre que no hi hagi efectes secundaris nocius en l’elecció”, puntualitza. Assegura que la millor opció és triar una sortida que sentis que és la teva: “Si després t’adones que no era l’esperada, canvies. Els joves d’avui no busquen la formació o la feina de la seva vida, el que volen és viure el màxim de satisfets possible”.

La dansa exigeix molta dedicació, disciplina i capacitat d’organització

La Martina (13 anys), la Júlia (14) i la Gala (13) fan 2n d’ESO i la Judit (14) 3r, totes amb l’especialitat de dansa espanyola excepte la Gala, que fa clàssica. Volen ser ballarines i ballen des que són petites. Totes recorden com ploraven de felicitat quan es van assabentar que havien entrat a l’Institut del Teatre per fer l’ESO i dansa alhora. Hi ha qui, com la Judit, ballava per hobby, però quan va aparèixer l’oportunitat de fer el que està fent ara ni s’ho va pensar; la que des dels tres anys sabia que volia ser ballarina, com la Gala; la que a 5è de primària es plantejava preparar-se per a les proves de l’Institut del Teatre, com la Martina; i la que, tot i haver vist a casa -el seu germà ha fet dansa contemporània a l’Institut- l’esforç que comporta fer els estudis integrats, volia fer les proves. “És cansat però si t’agrada val la pena. No em podria imaginar res millor que poder ballar cada dia i a sobre anar a l’institut”, diu la Júlia. L’única cosa que canviarien de l’experiència és que hi hagués una residència: “Qui hi viu a prop perfecte, però després d’estar tot el dia a classe agafar metro, tren i bus...”, es lamenta la Júlia, que viu a Calella.

“És cansat però si t’agrada val la pena. No em podria imaginar res millor que poder ballar cada dia i a sobre anar a l’institut”

Júlia - 14 anys

Els futurs ballarins i ballarines passen moltes hores a l’Institut del Teatre, creen uns llaços molt forts i es converteixen en una mena de família. Però tot i així també hi ha rivalitat entre ells, quan fan audicions i en altres moments del cicle escolar. “Aquests companys i amics són els primers amb qui es troben competint. Ens passem la carrera ensenyant-los a ballar i a gestionar la frustració, el cansament, les possibles lesions i a acceptar que en algunes coses uns altres seran millors que ells. No tothom pot arribar ni al mateix moment ni allà mateix. Com a ballarí, el màxim repte és l’automillora constant. Els alumnes en són conscients i són capaços de treballar junts i ajudar-se encara que després competeixin”, conclou la directora.