Escoles i universitats: aliances de col·laboració

“Per què hem de separar els entorns educatius? Jo sempre he cregut en un entorn coordinat entre primària, secundària i la universitat”, diu José Manuel Yufera, delegat del rector al Campus del Baix Llobregat de la Universitat Politècnica de Catalunya. En aquest cas, la UPC va obrir-se a col·laborar amb escoles del territori amb el repte de treballar plegats un any escolar sencer. L’Escola Els Pins de Castelldefels va ser la primera que s’hi va apuntar el curs passat. Amb el Centre de Recursos Pedagògics del municipi com a interlocutor, es va gestar l’aliança i els alumnes de 4t van treballar en l’elaboració de llaminadures saludables i els de 6è en un estudi per convertir el seu centre en una smart school. “Era el primer cop que fèiem una aliança d’aquest tipus. Els professors de la UPC ens van ajudar i fèiem servir els seus laboratoris. Finalment, vam fer la presentació dels projectes a la universitat. Els alumnes tenien molta motivació i vam incorporar algunes parts dels projectes a les assignatures”, apunta Marta Caravaca, tutora de 6è A de l’Escola Els Pins. “Ha estat una transferència de coneixement per a alumnes i professors. Ara comptem amb el finançament de l’Ajuntament i l’escola Lluís Vives també s’ha sumat a aquesta aliança”, indica Yufera. Assegura que ha servit per fer llum contra el desconeixement que hi ha de la feina que es fa a la universitat i per despertar vocacions científiques, sobretot entre les nenes.

Les aliances entre centres de primària i de secundària van en augment. Gairebé totes les universitats ofereixen projectes en diferents àmbits -científic, educatiu, solidari- que els permeten donar a conèixer la feina que fan i despertar interessos entre els alumnes més joves, quan encara no s’han plantejat uns estudis superiors. També ofereixen nous coneixements a professors de primària i de secundària per aplicar a les aules. “Volem aprofitar els programes dels centres de recerca per ampliar fronteres. Així, fem partícips els professors de secundària amb jornades de formació i facilitem als seus alumnes eines que nosaltres també fem servir”, explica Eugeni Graugés, professor de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

Amb Daniel Parcerisas, mestre de física a l’Escola Sagrada Família de Gavà, i el científic del CERN Rafael Ballabriga, han posat en marxa el projecte ADMIRA (Activitats amb Detectors Medipix per Investigar la Radiació a l’Aula), que vol crear una xarxa d’escoles al voltant de l’ús d’aquests detectors, dissenyats al CERN i que cedeixen als centres per treballar aspectes de física. La iniciativa es va posar en marxa al gener amb les jornades de formació per a professors -més d’una cinquantena d’inscrits- perquè facin funcionar aquests detectors de partícules de radiació a l’aula -sis escoles inscrites ara mateix-. “La idea és que els alumnes facin els seus treballs de recerca o altres activitats amb aquestes eines i les presentin a la universitat. Hi ha la doble idea d’aportar-los capacitat i de generar vocacions”, apunta Graugés. “Aquest projecte ens dona accés a uns materials que no serien possibles d’una altra manera, perquè estan fora de l’abast dels instituts a l’hora de fer ciència”, afegeix Parcerisas.

OBJECTIUS DIVERSOS

A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) una de les aliances establertes amb diversos centres de primària del Vallès Occidental és el projecte CROMA. Va sorgir com un programa de reforç extraescolar i s’ha convertit en un programa motivacional per a joves amb risc d’exclusió social. “L’objectiu és donar a conèixer l’entorn universitari a infants que poden viure situacions de vulnerabilitat. Aquesta aproximació de l’alumnat a la universitat reforça el seu desig de superació i potencia el seu esforç personal”, explica Esperanza Sanz, directora de l’Escola Les Fontetes de Cerdanyola del Vallès, que participa en el projecte.

CROMA es crea a base de tallers que desenvolupen estudiants de la UAB dos cops per setmana en aquests centres després d’haver fet una formació prèvia. “És com una cadena de transmissió de coneixements. Posem el focus en el valor de l’acompanyament i en l’oportunitat de conèixer, per això ens vinculem amb el territori a través dels ajuntaments, que fan d’interlocutor amb les escoles. Busquem alumnes a qui nosaltres puguem acompanyar per donar-los la part motivacional i l’espai físic i temporal perquè puguin estudiar a través de les nostres propostes”, explica Jordi Prat, director de la Fundació Autònoma Solidària. Assegura que amb CROMA s’han viscut experiències úniques, com ara un estudiant de Badia del Vallès que havia assistit a l’escola on ara va de voluntari a impartir aquests tallers. “S’ha convertit en un valor emocional i de referència per aquests infants”. El projecte s’acaba amb una visita a la UAB i l’exposició dels projectes realitzats.

També en aquest àmbit, la Universitat Pompeu Fabra té el projecte Horitzons, una idea per “crear referents universitaris als estudiants d’ESO i desmentir que la universitat només és per als que tinguin possibilitats”, en paraules de Mònica Figueras, vicerectora de compromís social i igualtat. Són els mateixos estudiants de la UPF els que expliquen a alumnes d’institut què suposa estudiar a la universitat. Ho fan treballant-ho a través de diverses competències.

La iniciativa va començar en dos instituts del barri del Raval de Barcelona i s’ha anat ampliant. “Els nostres estudiants van a aquests centres a explicar què vol dir estudiar a la universitat des de la seva experiència i percepció. Els ho expliquen a estudiants de batxillerat però també de 4t d’ESO, perquè és quan molts deixen d’estudiar per necessitats familiars. Per pal·liar-ho, vam decidir incidir també en les seves famílies amb la creació d’unes beques salari”, explica Figueras. “És un voluntariat que aporta molt com a formació integral, perquè nosaltres formem persones, però aquesta formació no passa només per les aules i pels plans d’estudis”, apunta.

Els graus de magisteri de la Universitat Abat Oliba CEU també han establert aliances amb centres escolars que permeten que els seus alumnes hi estableixin contacte al marge de les pràctiques habituals durant la carrera. El Programa d’Immersió Escolar d’aquesta universitat permet que els estudiants de primer s’integrin en la vida de l’escola. “En lloc de fer l’assignatura de fonaments didàctics a la universitat la fan en dues escoles de Barcelona: la Cardenal Spínola, a Horta-Guinardó, i la Loreto-Abat Oliba, a Pedralbes. Així coneixen centres de perfils i realitats diferents”, explica Marisa Vázquez, directora del grau d’educació d’aquesta universitat.

La professora d’aquesta assignatura la imparteix en aquestes escoles i després els estudiants del grau intenten trobar els coneixements teòrics apresos a través de l’observació a les aules d’aquests centres. A segon curs, el programa es trasllada a escoles públiques. “Em va servir per no anar després a fer les pràctiques com un llibre en blanc”, afirma Hannah Gayet, que va participar en aquest programa com a estudiant i, ara, com a mestra de Cardenal Spínola. “Aquestes aliances són importants perquè beneficien les dues parts i és enriquidor perquè a l’escola ensenyes als teus alumnes i també als que estudien a la universitat”, afegeix.

En el cas de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, aquest aspecte de l’observació es du a terme amb el projecte Mentoratge i Identitat Docent, però a través de l’anomenat Escola i Universitat els infants assisteixen a classes a la universitat que imparteixen els mateixos estudiants dels graus de mestres. “Es planifiquen intervencions basant-se en un context real i autèntic que dissenyen estudiants de tercer i els nivells d’impacte d’aquest projecte es troben en els mateixos infants, en els mestres que els acompanyen, ja que programen basant-se en els continguts i les teories que els grups de recerca de la universitat estan treballant com a última innovació educativa; en el professorat de la universitat; en els estudiants dels graus i, en últim terme, en la societat”, expressa Eduard Ramírez, degà de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes.

“Compartir espais de trobada entre la facultat i l’escola permet incidir conjuntament en la millora de les competències dels futurs mestres. Millora la comunicació i la intervenció de les dues parts perquè la responsabilitat es viu de manera compartida i és més fàcil detectar quines són les tasques que pot desenvolupar cadascú en aquesta relació”, conclou Mireia Planas, cap d’estudis de l’Escola Salarich de Vic, que participa en els projectes de l’UVic.