¿Es pot millorar l’aprenentatge amb escoles més saludables?

Ja estem més o menys acostumats que les aules ja no siguin com les d’abans, amb pupitres col·locats en fileres i tots mirant de cara a la pissarra. Ara les aules s’adapten més a les necessitats de cada moment, les taules dels alumnes es poden col·locar de diferents maneres, hi ha espais on els estudiants fan rotllana o assemblees i seuen a terra o, fins i tot, una zona de lectura o de relaxació. La pissarra i el mestre ja no són sempre el centre principal d’atenció.

Hi ha escoles, però, que ja estan fent un pas més enllà. És el cas dels 5 centres que estan provant l’Smart Classroom Project, un projecte de recerca científica “que ha donat com a resultat el codisseny i la creació d’espais que permeten l’aprenentatge a partir del benestar de totes les persones que hi habiten”, explica Guillermo Bautista, investigador principal del projecte i professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Aquestes aules, a més de ser flexibles gràcies al mobiliari polivalent, no tenen gaires estímuls visuals per no entorpir l’aprenentatge. I és que la contaminació visual no afavoreix els aprenentatges i “provoca que les aules siguin menys acollidores”.

MÉS QUALITAT DE L’AIRE

La contaminació no només ens afecta quan estem a l’aire lliure sinó també en espais tancats on, de fet, pot ser molt superior que en espais oberts. “Hi ha estudis que demostren que la qualitat de l’aire d’un espai tancat, com una aula, afecta el nostre desenvolupament cognitiu”, explica la directora de l’Escola Decroly de Barcelona, Anna Lafuente.

L’Escola Decroly ha hagut de fer un canvi d’edifici i ha decidit aprofitar les obres d’adequació del nou edifici, situat en una casa antiga de Barcelona, per implementar una sèrie de mesures per millorar el benestar i la salut dels seus alumnes. Això li ha permès complir 15 de les mesures del certificat Well, l’estàndard de salut en arquitectura més prestigiós a nivell mundial. L’objectiu, segons Lafuente, era “convertir en saludable l’edifici on s’ubica l’escola, ja que la qualitat de l’aire i de l’aigua i, fins i tot, la percepció de l’entorn, poden marcar una gran diferència en el rendiment escolar, el desenvolupament cognitiu i la salut dels alumnes”.

Entre les mesures que s’han implementat, s’ha donat molta importància a aspectes relacionats amb la qualitat de l’aire. I és que la contaminació, segons els responsables del projecte, pot ser entre dues i cinc vegades més elevada que a l’exterior, i per això s’han instal·lat sensors de CO 2 que indiquen quan cal que es ventilin les aules. A més, hi ha unes plantes especials tant a zones comunes com a les aules que actuen de purificadors d’aire naturals.

També han centrat accions en millorar l’aigua de beure utilitzant filtres d’osmosi i s’han utilitzat materials per als acabats que no desprenguin tòxics. A més, també s’ha millorat l’acústica gràcies a uns panells fonoabsorbents, la qual cosa facilita la concentració. Segons la directora, aquesta és una de les mesures amb què s’ha notat un canvi més ràpidament.

MENYS SOROLL I MILLOR LLUM

Hi ha estudis que afirmen que les millores acústiques poden arribar a augmentar els nivells de concentració fins a un 48%, i reduir els nivells d’estrès. Segons l’informe Sound business de Julian Treasure, als centres que no tenen cap tipus de solució d’absorció acústica, els alumnes poden perdre la capacitat d’entendre fins a un 25% de les paraules que diu el seu mestre. Per tot això, en els últims anys, hi ha escoles que han tirat endavant projectes arquitectònics per tenir edificis més saludables amb l’objectiu de fomentar l’aprenentatge i la comunicació, estimular al màxim les experiències sensorials i generar més sensació de benestar.

La il·luminació és un altre dels aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de fomentar el benestar. Segons un estudi del Grupo Prilux, el canvi de temperatura de color i el nivell d’il·luminació afecten directament el comportament dels alumnes durant la jornada lectiva. És per això que han creat una projecte d’il·luminació adreçat a escoles que adapta la llum segons les necessitats d’aprenentatge, amb tonalitats fredes i més il·luminació si el que cal és afavorir la concentració i l’agudesa visual, o amb llums més càlides i menys nivell d’il·luminació per a activitats més relaxades i que requereixen més tranquil·litat dels alumnes.

Els resultats de l’estudi mostren millores importants d’atenció i concentració. S’ha aconseguit millorar un 10% la comprensió lectora, augmentar un 8,17% la velocitat de lectura i rebaixar un 40% el nombre d’errors quan llegeixen. Segons els responsables de l’empresa especialitzada en il·luminació, aquest tipus de sistemes protegeixen la salut dels alumnes, els mestres i la resta de personal del centre, però també milloren l’experiència educativa i el rendiment escolar, i són més sostenibles a nivell mediambiental i econòmic.

EDIFICIS SOSTENIBLES

A l’escola Betània Patmos de Barcelona també estan implementant mesures per millorar la sostenibilitat dels seus edificis i el benestar dels seus alumnes. De fet, gràcies a la construcció del nou edifici d’infantil, aquest any han aconseguit la certificació Leed Gold pel seu model arquitectònic, exemple de sostenibilitat i respecte al medi ambient. És el primer que ho aconsegueix a l’estat espanyol.

En aquest centre s’ha posat molt d’èmfasi sobretot en l’eficiència energètica, tot i que el certificat també té en compte altres factors com l’emplaçament de l’edifici, l’ús eficient de l’aigua, l’ús de materials sostenibles i la qualitat de l’ambient interior (ventilació, confort tèrmic i acústic, il·luminació i qualitat de l’aire interior).

El director de l’escola, Jacint Bassó, explica que com que l’escola està en un entorn natural a Barcelona que ha aconseguit preservar-se molt de la pressió urbanística, “els alumnes tenen la sort d’educar-se al mig de la natura”. Això fa que siguin més respectuosos i generosos amb aquest espai i que tinguin un coneixement acadèmic de la natura més ampli. A Betània Patmos, a més, fan recollida selectiva dels residus, el centre compta amb un comitè d’educació ambiental, no està permès que els cotxes entrin a l’escola, hi ha un aparcament de bicicletes, els alumnes no poden portar els entrepans embolicats amb paper d’alumini...

El centre també va participar en un estudi que analitzava els efectes que provoca la contaminació de l’aire en la capacitat d’atenció dels nens a curt termini, realitzat per Jordi Sunyer, cap del programa de salut infantil d’ISGlobal i catedràtic de medicina preventiva i salut pública de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). L’estudi va demostrar que “com més contaminats estan els espais, els desenvolupaments cognitius estan més afectats, especialment pel que fa a l’atenció”.

Les escoles del futur

Els experts en la matèria asseguren que hi ha una sèrie d’elements que marcaran el futur de l’arquitectura de les escoles i que influiran en l’aprenentatge i en el desenvolupament dels alumnes. L’empresa consultora STO, que es dedica a innovar en sistemes i elements constructius, n’estableix alguns:

• Confort basat en la sostenibilitat: confort tèrmic, acústic, visual (il·luminació) i de la qualitat de l’aire.
• Espais d’aprenentatge flexibles i funcionals.
• Amb zones comunes per compartir i aprendre.
• Integració de l’exterior i l’interior