Escoles multilingües i internacionals

Les escoles multilingües són els centres on s’ensenyen i es parlen diferents llengües, però només podem parlar d’ensenyament plurilingüe quan l’aprenentatge d’aquestes llengües s’articula de forma coordinada entre els diferents docents. Però, ¿quina és la millor manera d’aprendre una llengua estrangera? Dolors Masats, doctora en ciències de l’educació i membre del Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingües (GREIP) de la UAB, assegura que el millor que es pot fer per aprendre una llengua és fer-la servir. “No cal que sigui de forma immersiva, l’important és que qui aprèn tingui un contacte continu amb la llengua que vol aprendre. És preferible buscar un contacte intens i sobretot ric amb les llengües que volem aprendre”, explica. Masats insisteix en la importància de vetllar perquè el professorat que ensenya una llengua estrangera a infantil i primària sàpiga adaptar el seu discurs al nivell dels nens i nenes. Marta Portero, doctora en neurociències i professora de la UAB, coincideix que un dels factors més importants és que la introducció de la nova o noves llengües sigui genuïna, l’input lingüístic sigui de qualitat, constant i estable en el temps, que es fomenti una adquisició natural, i sobretot que se’n promogui la funció social amb una clara intenció comunicativa. Proposa que a les escoles es vinculi la llengua amb experiències reals, útils i significatives per als alumnes. Un inici primerenc també és positiu.

DIFERENTS OPCIONS

A Catalunya hi ha diferents centres educatius on les llengües estrangeres hi són presents, més enllà de les hores que es dediquen als currículums més convencionals. El Col·legi Sil n’és un exemple: és una escola trilingüe, mixta i concertada des d’infantil fins a 4t d’ESO (amb la llar d’infants i el batxillerat privats), i que té un 10% de l’alumnat procedent d’altres països, amb 33 nacionalitats diferents. Aquí les llengües vehiculars són el català, el castellà i l’anglès, amb una presència aproximada de cadascuna del 33%. A partir de 4t de primària s’ofereix el francès com a extraescolar, i a l’ESO és una optativa.

Conceptes clars

• Escoles bilingües o trilingües: segueixen el currículum acadèmic i el calendari local, utilitzant parcialment un idioma estranger d’instrucció.
• Escoles internacionals: segueixen el pla d’estudis d’un país estranger amb un idioma estranger d’instrucció. Algunes d’aquestes escoles ofereixen als estudiants dobles certificats de graduació (local i estranger).

Com que a infantil treballen per àrees, hi ha referents: uns professors parlen en català, uns altres en castellà i uns altres en anglès, i cada dia tenen com a mínim dues hores d’aquests referents. El professorat és d’aquí: “Fem una aposta per l’estabilitat, el professor nadiu [dels idiomes forans] acostuma a ser bastant itinerant -explica Meritxell Balcells, directora del centre-. No som una escola internacional, seguim el currículum nacional”.

ELS MOTIUS DE LA TRIA

Per a l’Anna, mare de la Núria (8) i la Laia (3), l’existència d’uns referents clars -tutors en castellà o català i mestres d’anglès sempre en anglès- facilita que es creïn situacions comunicatives riques: “Aprenen de manera natural, sense adonar-se que estan aprenent una llengua. Tot és més fàcil”. Aquest aprenentatge, treballant els tres idiomes en proporcions similars, va ser un dels motius pels quals van triar el Col·legi Sil.

Els pares del Pol (7) volien una escola on l’anglès tingués una presència important i acabés amb un bon nivell. “Una amiga duia els fills al Hamelin Laie International School (Hamelinlaie.com) i estava molt contenta. No en vam dubtar”, explica la mare. És una escola internacional on l’anglès té una presència del 60%, el català i el castellà un 20% cadascuna, i quan arriben al batxillerat tenen l’opció de fer l’internacional. Els motius pels quals el Yalas (11) va a una escola internacional són uns altres. Va començar infantil a una escola pròxima a la pedagogia Montessori i Waldorf, que agradava als pares però que a la pràctica no encaixa gens amb el nen: “No estava content, fins al punt que ni tan sols va acabar el curs”, recorda la Dàmaris, la seva mare. Per al casal d’estiu van decidir provar amb l’American School of Barcelona, una escola internacional privada, on també havia estudiat el pare. “La primera setmana ja vam notar un canvi increïble, era com si recuperéssim el nostre fill, tornava a estar content”, explica el pare. Al veure que se sentia tan bé durant el casal van decidir seguir a l’escola americana. Fan classes de castellà i català com una matèria més del currículum, però l’anglès és la llengua vehicular.

PÚBLIQUES MULTILINGÜES

L’Escola Vila Olímpica, del districte de Sant Martí, és un centre públic que neix el 1996 amb el Projecte Integrat de Llengües a l’Escola Inclusiva. L’essència del projecte és que els alumnes aprenen la llengua utilitzant-la en els diferents contextos comunicatius que es generen. Per això la conversa és un element clau. Català, castellà i anglès són llengües d’aprenentatge i d’ús. “No som una escola trilingüe, som una escola catalana on la llengua vehicular és el català, però fem un tractament integrat de les tres llengües, que reben el mateix tractament encara que no rebin el mateix nombre d’hores”, explica Marta Riba, cap d’estudis. Incorporen les llengües de manera progressiva. Es comença amb petits projectes d’interès en anglès, jocs, contes i cançons que generen situacions comunicatives. A partir de primer de primària s’introdueixen continguts d’àrea en les diferents llengües. Es fan classes no d’anglès, sinó en anglès, i aprenen continguts de matemàtiques, medi natural i social en les tres llengües. El projecte comença amb infantil i creix amb l’alumnat.

Rosa Maria Ramírez, mestra i directora de l’escola els primers 15 anys del centre, assegura que no va ser complicat arrencar el projecte perquè tenien clar el que volien: “La dificultat era que el professorat parlés anglès. Ens corresponien el mateix nombre de professors catalans que qualsevol altre centre públic, però la particularitat d’haver sigut els primers anys un centre experimental ha permès que la majoria dels tutors de primària siguin especialistes d’anglès”.

El cervell i les llengües estrangeres

• Quan adquirim una o més d’una llengua es modifiquen els circuits de les estructures cerebrals que participen en la comprensió i l’expressió del llenguatge. El cervell modifica la seva estructura i funció d’acord amb l’experiència i els inputs que rep.
• Des del naixement i fins als 5 anys aproximadament és un període sensible per al domini de més d’una llengua, en el qual el nostre cervell és més eficient duent a terme aquestes modificacions.
• Una persona adulta també pot aprendre nous idiomes i amb un alt domini, encara que el cervell necessitarà més activació i serà menys eficient, li caldrà més esforç i més temps.