“Ens hem d’assegurar que no hi ha cap infant que surti de l’escola sense tenir molt clar que la igualtat és un dret que forma part de l’estructura que volem construir com a societats justes. Per tant, no pot haver-hi cap noi o noia que s’eduqui al nostre país sense els valors bàsics de la Declaració Universal dels Drets Humans”. Ho explica Marta Macias, presidenta de l’associació Forgender Seal. Juntament amb la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, i amb el suport de l’Institut Català de les Dones, han creat l’índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu (IQSGD), un instrument que mesura el grau de compromís dels centres d’educació formal i no formal amb el principi d’igualtat i no discriminació pel que fa a la seva gestió interna i al seu projecte educatiu.
L’índex avalua quins són els valors feministes que imparteix el centre educatiu i com els incorpora al seu ADN. “Quan parlem de valors feministes, ens referim a la igualtat, l’antiracisme, l’anti-LGTBfòbia i l’anticlassisme”, especifica Macias. Aquests valors es determinen a través d’uns indicadors basats en la transversalitat de la perspectiva de gènere, la visibilitat de les dones i el seu reconeixement en el desenvolupament de la humanitat, el principi de la inclusió –acceptar la diversitat i valorar-la– i el principi de la interseccionalitat –com les diferents identitats de les dones poden provocar desigualtats i discriminacions diverses–. “Això no és cap auditoria, és un procés d’acompanyament i de millora contínua”, adverteix la presidenta de Forgender Seal.
Els centres que hi han participat fins ara a mode de prova pilot han respost uns formularis a través d’una plataforma virtual. “Les preguntes són sobre el lideratge i l’estratègia interna del centre, les estructures i els òrgans de govern, i la formació i la capacitació internes, tant del claustre com de les associacions de famílies. També els demanem com treballen la sensibilització i la conscienciació de l’alumnat sobre la prevenció, l’atenció i la solució contra les violències, i com ho fan perquè l’espai escolar sigui un entorn segur. En altres preguntes també demanem la feina que fan per combatre rols i estereotips de gènere i com s’incorporen als projectes de coeducació, així com la manera en què incorporen al programa curricular la transversalitat de la perspectiva de gènere. Finalment, preguntem quins són els espais de participació i de reflexió que l’escola cedeix a les diferents parts que conflueixen en tota la comunitat educativa”. La verificació de les respostes es realitza a través de la documentació del centre. “Detectem una mancança generalitzada en el programa educatiu i la coeducació. Tots els projectes que s’han d’incorporar per fer consciència que el sexisme actua en contra de les persones veiem que són píndoles esporàdiques. La bona notícia és que hi ha un compromís molt fort per part dels equips directius de les escoles per millorar la situació”, expressa Macias.
Camí per recórrer
Com a resultat del compromís i de l’avaluació, el centre educatiu pot obtenir els distintius Violeta o Camí al Violeta. El distintiu Violeta identifica el centre que ja té incorporats tots els valors feministes d’una manera pràctica, operativa i estratègica. Si el centre no suma la puntuació necessària, obté el Camí al Violeta. “A partir de l’avaluació feta, nosaltres enviem un informe amb un full de ruta a tenir en compte per incorporar d’una manera més harmònica aquests principis”, indica Macias. Aquest distintiu té una durada de dos anys, que és el compromís que assumeix el centre educatiu de millorar la gestió en els valors i els principis feministes. En aquest moment ja són vuit les escoles amb aquests distintius.
L’escola Carles III de Sant Carles de la Ràpita, al Montsià, ha estat una de les que ha obtingut el distintiu Camí al Violeta. El full de ruta que els han recomanat seguir durant els pròxims dos anys incideix en l'aspecte formatiu, la paritat en els òrgans de govern i en la participació en general. “Som Camí al Violeta perquè hem de treballar més, però hi ha coses complicades de canviar, com ara que hi hagi paritat al claustre. En el nostres cas, hi ha més dones. Intentar aconseguir-la no és fàcil perquè moltes vegades no depèn de tu”, assenyala Lluís Guardiola, cap d’estudis del centre. Tot i això, explica que formar part del projecte els ha servit d’avaluació inicial per saber on són i què els falta per fer un pas més enllà. Assegura que faran constar els resultats obtinguts a la memòria i que a la pròxima programació hi inclouran algunes de les iniciatives proposades. “Que siguin abastables, realistes, que puguem assumir i que depenguin de nosaltres”, puntualitza Guardiola. A la vegada, expressa que tots els centres haurien de participar en aquesta avaluació. “És un tema candent i és necessari que existeixi no només a les escoles, també a nivell social. La valoració que fan és bastant acurada i tot el que sigui perquè la igualtat de gènere sigui un fet i no un desig sempre és bo”.