La comunicació família-escola, clau en la primera infància

Un dels primers maldecaps al qual s’enfronten els pares i mares recents és la tria d’una escola bressol per als seus fills i filles. Per tal de fer una tria acurada, és recomanable visitar els centres que hi ha a prop de casa, conèixer el projecte educatiu i l’equip docent, i veure quin tipus de relació s’estableix amb les famílies. Una de propera i fluïda que permeti detectar i abordar qualsevol aspecte de la criança i el desenvolupament de l’infant serà la millor de les garanties.

Com assenyala l’educadora d’escola bressol Gemma Martínez, la comunicació entre escola i famílies “ha de ser fluida i participativa, cosa que demana establir una relació de naturalitat, cooperació i confiança”. Al seu parer, cal que “pares i mares siguin conscients que són una part clau en el desenvolupament i el creixement dels fills”, i més si s’escau en l’etapa que va dels zero als tres anys, “quan es produeixen més canvis, tant a nivell motriu, cognitiu, d’autonomia, etc.”

Àngela Zorrilla explica que a l’hora d’escollir escola bressol per al seu fill Aritz, de dos anys, va prioritzar “el projecte educatiu”, que creu “que va de la mà de la comunicació”. Aquesta comunicació, opina, “ha de ser fluida i participativa, és a dir, escola i família han d’anar sempre de bracet”. El contacte tan proper va facilitar un dels moments clau: l’adaptació, i ja no només parlem de la del petit, sinó també dels pares. “A mi em va ajudar saber que cada tarda, al recollir al meu fill, la seva educadora el tindria en braços, li faria petons i m’explicaria durant l’estona que calgués i amb molta empatia com havia anat el dia”. Zorrilla explica que, “gràcies a la comunicació i la confiança que de seguida va forjar en l’equip” va aconseguir deixar enrere “des del primer dia” l’única angoixa que sentia pel debut. “Sabia que després de cinc mesos sense separar-me d’ell, em costaria molt, però per ell no vaig patir gaire: sempre hem tingut clar que volíem que anés a l’escola bressol i no ens n’hem penedit ni un dia”, diu. “Allà -continua- ha trobat amor, respecte, independència, ha fet amics i après, experimentat, ballat, divertit, menjat... en un entorn de deu”.

DETECTAR DIFICULTATS

Gemma Martínez també esmenta les converses informals que es produeixen a l’hora de deixar o recollir la canalla de l’escola com un dels moments idonis “perquè les famílies exposin els seus dubtes o neguits i perquè des de l’escola els ajudin a trobar possibles solucions”. Entre els temes que més angoixen els pares, apunta l’educadora, trobem els relacionats “amb la motricitat, l’alimentació i el control d’esfínters, la relació amb els altres nens i el desenvolupament del llenguatge”. En qualsevol cas, sempre que des del centre es detecti una possible dificultat, Martínez subratlla que “el primer que cal és organitzar una entrevista on es comunica a la família quines són les necessitats que hem observat i en la qual s’intenta obtenir informació de com està l’infant a casa o què preocupa els pares”. Es tracta, en definitiva, “de veure què es pot fer des de l’escola i des de casa per ajudar-lo i oferir, si calen, estratègies i recursos”.

En el cas de l’escola bressol on va l’Aritz, cada infant disposa d’una agenda que cada dia porten al centre i retornen explicant a les famílies el dia a dia. “Després, cada divendres, l’educadora ens envia un correu on explica què han fet cada dia de la setmana: quins contes han llegit, quines activitats han fet, com ha anat la classe d’anglès, etc.”, explica la mare. Zorrilla afegeix que a l’escola organitzen berenars pedagògics dos cops a l’any, “on veiem fotos i vídeos del curs i repassem la marxa del curs, els progressos dels infants, les properes activitats, etc.” “És un moment per plantejar dubtes i posar en comú qualsevol qüestió entre mestres i pares”, conclou.

‘La llibreta viatgera’, una eina per estar al dia

Des d’aquest curs, les escoles bressol que ho vulguin tindran al seu abast un nou canal per comunicar-se amb les famílies. Es tracta de La llibreta viatgera creada per Marta Luque, que vol “facilitar el contacte entre pares i educadors”. A més de servir com a dietari, subratlla, “a través d’ella també podrem obtenir informació sobre com encarar el període d’adaptació i el control d’esfínters”.

La idea és, segons Luque, “donar impuls a l’etapa 0-3 anys que sovint és menystinguda i oblidada”. Per a Luque, durant aquest període “és essencial fer un seguiment dels hàbits i rutines i tot el que fa referència al cicle infantil”. Així, la llibreta “és un canal de comunicació entre família i escola; ajuda a fer un seguiment diari del nen i estar a l’aguait de la seva evolució partint de les seves necessitats per poder ajudar-lo en el seu desenvolupament; i ofereix coneixements divulgatius sobre la primera infància”.