Cap a un model de continuïtat educativa també a la pública

Avui, aCatalunya hi ha 83 instituts escola, 29 dels quals creats aquest curs. Tot i que van començar a agafar embranzida el 2004, el cert és que l’experiència del model ja ve de la Segona República. Així ho explica Carles Martínez, secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat de Catalunya: “En aquella època aquí n'hi havia quatre, però també n’hi havia tres a Madrid i un parell més a Andalusia”. Tots responien a una manera de tractar l’alumnat diferent de l’establerta en aquell moment. Es tractava, diu Martínez, “d’instituts, no d’escoles; el terme 'escola' feia referència a un lloc d’acollida per atendre els infants d’una manera més humana”. Un model que bevia també de corrents pedagògiques com les escoles natura de finals del segle XIX o l’Escola Nova dels anys 30 del segle XX.

Transició primària-ESO

El Govern actual valora positivament els instituts escola com a model educatiu. “Primer –destaca Martínez–, perquè respon a una de les fragilitats del nostre sistema, que és el pas de 6è de primària a 1r d’ESO, un salt brusc que implica un canvi cultural i no sempre s’acompanya de la millor manera”. En canvi, l’institut escola garanteix una continuïtat educativa, de P3 a 4t d’ESO, amb la qual cosa, subratlla Martínez, “el salt entre primària i secundària es produeix en el marc d’un mateix centre i un projecte educatiu únic, amb un claustre de professors de primària i secundària que projecten el model de manera conjunta”. El pas d’etapa està planificat, per tant, “d’una manera molt més eficient”.

La convivència de les etapes d’infantil, primària i secundària dona com a fruit un gran nombre d’interaccions entre infants i joves, moments que per a Martínez signifiquen “unafont d’aprenentatge constant”. I afegeix: “La convivència entre docents de primària i de secundària també és molt beneficiosa per al projecte, tot i l’encaix que cal que facin uns i altres”. El més important, en aquest sentit, “és que es tracti d’un equip cohesionat, compromès i amb voluntat de treballar a favor del model”. 

L’alumne al centre

Un altre avantatge és elseguiment de l’evolució de l’alumne al llarg de tota la seva escolarització, una atenció tutorial, afirma Martínez, “no només vers els alumnes, sinó també vers les famílies, amb les quals continua mantenint-se un vincle i una comunicació constants”. L’institut escola també permet, per al secretari de Polítiques Educatives, “transitar cap a un model competencial, en el qual s'ha de treballar de manera global i interdisciplinària, més per àmbits que per matèries, així com lluitar contra la segregació i apostar per la qualitat i l’equitat”. 

Amb la implementació d’aquest model es vol evitar de retruc que els alumnes procedents d’entorns més fràgils es concentrin en determinats centres. “Promovem que els instituts escola els acullin i esdevinguin entorns diversos, perquè mentre la diversitat sempre és positiva, la segregació és font d’abandonament i fracàs”, afirma Martínez, que puntualitza que “a l’hora d’autoritzar el canvi de model hi ha d’haver cert consens entre la comunitat educativa”. El canvi pot donar com a resultat un institut escola de continuïtat, quan una escola d’infantil i primària incorpora la secundària a mesura que els alumnes acaben la primària, o de fusió, quan un centre de primària i un de secundària es fusionen i en formen un de sol. 

Mirada més transversal

Un dels centres que enguany ha debutat com a institut escola és l’IE Puig i Gairalt, de l’Hospitalet de Llobregat. La seva directora, Clara Ferro, explica que “el fet que el centre fos força gran va permetre tenir els alumnes d’ESO en el mateix edifici”. “Els resultats acadèmics, les metodologies i l’objectiu que l’alumnat fes un horari més saludable han estat factors clau perquè el centre esdevingués un institut escola”, afegeix. Tot i els elements a favor, Ferro apunta que “cal un temps d’adaptació”. Ara el centre busca consolidar aspectes “com la metodologia a la comunitat dels joves (ESO) i l’atenció a la diversitat”. En un institut escola hi ha dos cossos docents –mestres a infantil i primària i professors a l’ESO– i la coordinació entre ells, en opinió de Ferro, “suposa un gran esforç, ja que cal treballar amb la diferència d’horaris, metodologies, etcètera”. 

Tot i això, creuen que la fórmula dona millor resposta als reptes que planteja l'educació avui. Tal com assenyala Ferro, “permet flexibilitzar la transició entre etapes, facilitar a l’alumnat una continuïtat educativa, implementar noves organitzacions dels nivells, una mirada més àmplia i transversal del currículum, l'avaluació continuada, més relació amb les famílies i l'acompanyament”. Uns trets dels quals es beneficien els 42 alumnes que en aquests moments cursen 1r d’ESO al centre. 

Perfil de docent concret 

L’IE Puig i Gairalt compta també amb suport educatiu per poder atendre la diversitat del centre i aconseguir ser una escola més inclusiva, un dels propòsits establerts al projecte. Així, Ferro expressa la conveniència d’un perfil concret de docent: “Busquem que se segueixi una mateixa metodologia: acompanyem l’infant en el procés de descoberta, a partir dels ambients i d’escoltar-los; no són només claus els coneixements curriculars, sinó també les habilitats no cognitives, i és a partir d’aquestes habilitats que arribem a l’adquisició del currículum”. Assolir això requereix, detalla Ferro, “temps, treball, reflexió i coordinació entre comunitats”, la qual cosa implica seguir treballant de bracet. 

Aquest curs és el segon que l’escola Els Pinetons, de Ripollet, fa d'institut escola. Carles Gràcia, el seu director, recorda que “la reivindicació de les famílies de la comunitat educativa” va ser clau per afavorir que Educació els reconvertís en institut escola. Una transició, admet, no exempta d’esculls com “les diferències entre categories professionals entre educació primària i educació secundària, les diferents estructures horàries en l’atenció d’infants i joves, la gestió administrativa i acadèmica, la diferent concepció educativa en l’acompanyament de l’alumnat de les dues etapes, etcètera”.

Debat i reflexió pedagògica

Gràcia afirma que el model dona una millor resposta als reptes educatius actuals en tant que sorgeix “del debat i la reflexió pedagògica dels equip docents, des d’on es projecten escenaris de millora de la qualitat de la pràctica educativa i l’educació pública i es generen metodologies raonades per intervenir en els processos d’aprenentatge d’infants i joves”. Un plantejament del qual enguany es beneficien els 167 joves que cursen primer i segon d’ESO a l’IE Els Pinetons, l’experiència dels quals també s’enriqueix amb “la implicació i el compromís que el professorat del cicle de Joves –tal com el centre es refereix a l’ESO– ha demostrat en relació al projecte”, subratlla Gràcia.