Criatures  /  Escola 13/05/2017

Transformant l'educació amb l''Art Thinking'

Ha canviat el context social i educatiu i això demana noves metodologies per a l’educació postinternet, com el projecte Art Thinking

Olga Vallejo
5 min
TRANSFORMANT L’EDUCACIÓ AMB L’‘ART THINKING’

L’editorial Paidós ha publicat 'Art thinking. Transformar la educación a través de las artes', el primer títol d’una nova col·lecció dedicada a l’educació. Segons les autores, María Acaso i Clara Megías, s’hi intenta donar resposta al malestar social que existeix perquè alguna cosa no funciona en els processos educatius. Seguim amb la mateixa metodologia de fa 50 anys, transmetent el coneixement de manera unidireccional: uns parlen i els altres escolten sense moure’s i amb poca participació. “Internet arriba i ho canvia tot: la telefonia mòbil, les xarxes socials i YouTube afecten profundament l’educació, fins al punt que parlem d’educació postinternet. Ha canviat l’escenari, és impossible que funcionin les mateixes metodologies”, explica María Acaso, professora titular de bases didàctiques per a l’educació artística a la Universidad Complutense de Madrid (UCM). La idea de Megías i Acaso és crear un marc de treball a partir del qual es puguin desenvolupar noves metodologies del coneixement que s’adaptin a qualsevol tipus d’aprenentatge, no només als artístics.

Al llibre desenvolupen una metodologia per ajudar els que volen utilitzar l’art però no saben com fer-ho: “Hem intentat reunir tots els ingredients que té l’art contemporani i hi donem forma perquè pares i professors tinguin un punt de partida per acostar-se a tots aquests processos”, diu Megías. Totes dues estan convençudes que una mirada crítica dota les persones de més flexibilitat i capacitat per adaptar-se al medi. Aquesta capacitat analítica ens permet desenvolupar-nos en una societat com la nostra, en què la informació cada cop és més frenètica i ens arriba més fragmentada. Tots estem una mica perduts, les normes socials es transformen i encara no s’han generat uns codis per funcionar al món digital. Per a Clara Megías, professora d’art i educació a Escuni i a la Universidad de Alcalá de Henares, i membre de l’associació Pedagogías Invisibles, les eines pròpies de l’art contemporani ens capaciten per comprendre l’entorn. “Nosaltres som artistes de professió i treballem a través de l’art contemporani però també es pot treballar a través d’altres disciplines”, apunta Megías.

DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA

Per entendre què suposa a la pràctica l’'art thinking', María Acaso explica com treballa amb el format d’una conferència ballable, on es balla el coneixement: “En lloc d’explicar conceptes discursivament preparo unes accions. Els assistents experimenten el coneixement amb el cos. Per tractar els canvis en l’educació i el paper que juga el cos a l’escola, poso la cançó Mambo No. 5, de Lou Bega, i dic als assistents que no ballin durant un minut. És un suplici. Ràpidament entenen com se senten els nens asseguts tot el dia a classe”, diu Acaso. Des de Pedagogías Invisibles, l’associació dedicada a la investigació i acció en l’àmbit educatiu, duen l’ 'art thinking a tot tipus de contextos. Fan formació per a professors i projectes de mediació en exposicions d’art contemporani, el que fins ara s’anomenava visita guiada. Amb dinàmiques i accions a la sala d’exposicions, utilitzen l’art per parlar dels problemes que afecten a les persones. L’art és una excusa per generar diàleg i coneixement. En un dels primers projectes de mediació que duen a terme, l’artista de l’exposició treballava el concepte d’escala i mesura. “L’obra serveix per reflexionar sobre les mesures i l’estandardització. En lloc d’explicar-ho així, abans de fer la visita fem una dinàmica en què prenem mides del nostre cos utilitzant el nostre peu. Després fan la visita lliurement durant una estona, es fixen en el que els crida l’atenció i acabem parlant-ne entre tots. L’acció artística inicial serveix per empatitzar amb l’obra”, comenta Megías.

NOVES FORMES DE TREBALL

Espanya està al capdavant de la Unió Europea pel que fa a l’abandonament escolar (20%). El fracàs escolar és una realitat, els professors inquiets busquen noves formes de treballar. Ho demostra el fet que Pedagogías Invisibles ha rebut més de 2.000 sol·licituds per al curs d’estiu que organitzen a principis de juliol. Asseguren que els professors que descobreixen l’ 'art thinking' s’hi apunten. És el cas de Jaume Sans Vellvehí, coordinador d’ensenyament del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà, que comprèn els municipis de Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels.

Sans fa més de 25 anys que es dedica a la docència. “Tenia la intuïció que havia de fer les coses de manera diferent. Si els alumnes s’avorreixen, encara que sigui puntualment, no estàs del tot satisfet, necessites motivar-los. És important ser conscient que la diversió no és incompatible amb l’aprenentatge, que pots experimentar amb els alumnes metodologies més lúdiques i dinàmiques més enllà dels cicles inicials de l’educació”, comenta Sans Vellvehí. Per al Jaume, aquesta aposta per la creativitat permet treballar amb més llibertat, converteix l’aula en una finestra, la classe i el grup s’obren a noves experiències.

Característiques de l''art thinking'

L’art és idoni per transformar la metodologia educativa, té uns elements que no tenen altres disciplines i són la clau de l’art thinking: 1) Pensament divergent. Basat en preguntes en lloc de respostes, un pensament democràtic que té similituds amb com funciona internet. 2) El plaer. L’art està relacionat amb una experiència estètica. Es tracta del plaer pel significat. L’art inclou elements que l’escola ha perdut com l’atzar. Quan tot deixa d’estar controlat entra en joc la improvisació. 3) L’educació és una producció cultural. És important reivindicar el paper intel·lectual del professorat, que els pedagogs puguin firmar les seves classes com ho fan els artistes amb les obres. 4) Treball col·laboratiu. Els artistes treballen de forma col·laborativa. L’aprenentatge basat en projectes també suposa un treball en equip.

Ell es presenta a classe amb un sac de terra, una llavor i un test. El punt de partida és un detonant, juguen amb les metàfores i a partir d’aquí sorgeixen els aprenentatges. Els sorprèn, són excuses per parlar i escriure. Per expressar-se. També han treballat les perífrasis de probabilitat amb les fotografies de l’Sputnik de Joan Fontcuberta. Els demanava si podien reconstruir la història. Nous enfocaments per acostar-se a l’aprenentatge d’una manera més natural i informal. En el seu blog relata les sessions amb els alumnes.

Per la seva banda, Xavier Casas, director d’Educatio, assegura que els professors tenen interès per aprendre i millorar. Ofereix formació per difondre noves metodologies educatives que facilitin als estudiants aprenentatges més actius i significatius: “Fa dos mesos María Acaso va venir a Barcelona a fer una formació sobre art thinking. Va ser un èxit. En aquest i en d’altres cursos hi assisteixen docents de totes les edats, gent motivada que té ganes de fer les coses bé i de manera diferent”, argumenta Casas.

Lectures i enllaços recomanats

  • 'Les escoles maten la creativitat', de l’educador Sir Ken Robinson (conferència TED Talks, del 2006). Planteja la necessitat de crear un sistema educatiu que nodreixi la creativitat.
  • 'El proyecto Facebook y la posuniversidad', d’Alejandro Piscitelli (Planeta, 2010)
  • 'rEDUvolution: Hacer la revolución en la educación', de María Acaso (Paidós Ibérica, 2013)
  • 'Neuroeducación. Solo se puede aprender aquello que se ama, de Francisco Mora (Alianza Ensayo, 2013)
stats