Una escola a mida

Assegura Maria-Pau Teixidó Palau, arquitecta i professora de secundària, que “en una escola que aculli les diferents etapes educatives cal organitzar els espais arquitectònicament amb identitat, independència i cohesió”. I ho explica amb una bonica metàfora de la mà: “La mà acompanya, acull i sosté; està formada pel palmell i els dits. L’escola necessita un espai comú i plurifuncional, el palmell, des d’on donar accés a cadascun dels diferents àmbits, els dits, que en el seu conjunt fan que el centre escolar d’educació infantil, primària i secundària funcioni orgànicament”.

Però, ¿arquitectònicament els edificis escolars responen al projecte pedagògic? Probablement molts dels centres que plantegen noves metodologies pedagògiques i pensen en espais oberts i diàfans, aules multifuncionals o un exterior que esdevingui un espai d’aprenentatge més, estan encotillats en edificis que no responen a les seves necessitats. I els cal adaptar-s’hi en la mesura que poden: obrint portes, utilitzant passadissos, comprant nou mobiliari o bé reinventant-ne l’ús.

L’ESCOLA QUE VOLEM

L’Escola Els Encants de Barcelona, centre públic impulsor del programa Escola Nova 21, va estrenar lloc el curs 2015-2016 en un edifici de 4.149 metres quadrats i cinc plantes. El centre treballa per comunitats formades per grups heterogenis d’edats diferents i grups cooperatius. El seu model pedagògic requereix que l’alumnat pugui circular lliurement pels diferents espais i, per tant, cal que siguin oberts i connectats entre si. “El nou edifici ens permet que passin les coses que han de passar en una escola. La nostra feina és de molta més qualitat perquè les condicions externes ens van a favor”, explica la seva directora, Agnès Barba. En aquest sentit, el centre disposa d’aules comunicades amb portes corredisses, portes de mida més gran de l’habitual, parets substituïdes per vidres, espais interiors polivalents, una escala gran i ampla que permet entrades i sortides relaxades, materials neutres inspirats en el clima mediterrani (fusta, colors terra), pica i aigua disponible als diferents espais, etcètera. “En l’inici del projecte vam plantejar 9 inquietuds que ens semblaven importants per a la nostra escola”, apunta Barba. D’aquestes 9 demandes, algunes s’han pogut respectar i d’altres no. “Si hi haguéssim pogut participar més durant el procés, algunes coses no serien com són”, apunta.

Barba denuncia l’estancament de la normativa respecte als nous models pedagògics: “Quan una llei es perpetua, no es qüestiona i esdevé un obstacle que ens pot acabar encotillant. Per exemple, ens van obligar a tenir una aula d’informàtica cablejada. ¿Per què la necessitem, avui que ens movem amb els portàtils i les tauletes per tot arreu?”, es pregunta. El mobiliari va ser una altra reivindicació del centre. “Som un centre que treballem de manera competencial, amb treballs cooperatius en què es plantegen investigacions i projectes i, per tant, ens calen taules de totes les mides: mitjanes, grans, petites, rectangulars, rodones o quadrades. Cada espai té unes necessitats determinades amb un mobiliari que s’hi adapta”, explica.

Quina escola necessitem?

SEGONS MARIA-PAU TEIXIDÓ, ARQUITECTA I PROFESSORA DE SECUNDÀRIA

• Espais polivalents, versàtils i ergonòmics.
• Cal que respirin i que tinguin llum, però sense enlluernar.
• Cal augmentar la superfície de les aules i dels espais comuns.
• Mobiliari flexible i adaptable.
• Espais de relació i comunicació de la comunitat educativa del centre (infantil, primària i secundària, si s’hi inclou).
• Exteriors dissenyats segons les necessitats de cada etapa educativa. Infantil: Natura a l’abast. Estan en període de descoberta. Aules que concebin diferents zones i racons. Espais de trànsit que permetin la interacció i que generin l’aprenentatge. Patis que prevegin diferents zones i paviments i que fomentin la psicomotricitat, arbrat adequat, espais per amagar-se... Primària: Aules versàtils per poder aplicar diferents metodologies d’aprenentatge: treball en grup, cooperatiu, individual, etc. Passadissos amples i que donin continuïtat a les aules. Patis amb desnivells (que permetin moure’s lliurement i experimentar amb el cos), espais per a jocs tradicionals, la importància de l’arbrat... Secundària: Aules espaioses que els permetin moure’s. Mobiliari ergonòmic. Passadissos amples que permetin la sortida entre classe i classe. Espais exteriors amb zones de conversa, pistes esportives...

Des de la Generalitat, Josep Gonzàlez-Cambray, director general de centres públics del departament d’Ensenyament i president del Consorci d’Educació de Barcelona, reconeix la necessitat que els edificis escolars acompanyin els nous models d’aprenentatge, i per això apunta que durant els dos mesos vinents ja estaran definits els nous criteris de construcció que permetran als arquitectes edificar centres més versàtils, polivalents, flexibles i integrats. “Els edificis i les construccions escolars no s’han renovat. Les pedagogies sí. Per això estem modificant els criteris de construcció i repensem els espais, tant els interiors com els exteriors i els de suport: més espais comuns, espais relacionals, aules flexibles, espais més oberts”, diu.

Aquests nous criteris de construcció s’acompanyen de la necessitat de repensar també un nou mobiliari i equipaments: “Fins ara Barcelona anava un pas endavant en aquesta qüestió. Recentment tot el territori ja disposa d’aquest nou catàleg de mobles i equipaments escolars”. En relació amb les 2.500 escoles i instituts que no esperen renovar edifici, Gonzàlez-Cambray apunta: “S’establiran una sèrie de criteris que passin o bé per la renovació del mobiliari, o bé per l’adaptació d’alguns espais. La nostra voluntat és facilitar més aquesta adaptació, per donar resposta als centres que ho sol·licitin”.

INSPIRACIÓ NÒRDICA

Els que també han estrenat edifici recentment són els alumnes més petits de l’Escola BetàniaPatmos, situada al barri de Pedralbes de Barcelona. De fet, la construcció de l’edifici d’infantil, inaugurat el curs passat, s’ha fet sobre una antiga pedrera de pedres albes (del nom de petras albas que van donar els romans al Pedralbes actual), un tipus de pedra de granit, molt dura de treballar, que quan s’explota deixa veure el color blanc del quars, un dels minerals que formen aquesta roca. “Es tracta d’una roca duríssima, molt difícil de picar i que ha marcat molt la tipologia del projecte”, explica l’arquitecta de l’edifici i mare de l’escola, Pia Mónaco. “Per això hem volgut deixar una mostra d’aquesta pedra que serveix com a focus d’aprenentatge per als infants”.

El nou edifici d’infantil, que funciona com la nova porta d’accés a tot el recinte educatiu, és el resultat d’un intens procés de diàleg entre l’equip d’arquitectes, direcció, educadors, pares i personal del centre. Situat en un entorn natural, l’edifici reposa sobre el pendent del terreny de forma esglaonada, formant lleixes i permetent la connexió de planta baixa, planta 2 i planta 3 amb el terreny que l’envolta. Aquesta ordenació permet disposar de patis a peu pla per a totes les aules: “Tenim les aules connectades, sense passadís. Deixem enrere el concepte de treballar tots dins l’aula i estem connectats per poder tenir relació amb els altres companys segons la proposta que fem. Al pati hi sortim sempre que ho necessitem, sempre hem educat molt a l’exterior”, explica Míriam Ruiz, educadora d’infantil.

D’estil sobri i línies rectes, Pia Mónaco explica que es tracta “d’una escola que s’inspira en les nòrdiques”, on s’aprofita molt la llum natural i es permet la comunicació visual dels espais. Una gran rampa connecta les plantes de l’edifici a través d’espais multifuncionals que permeten una gran varietat d’activitats: festes, reunions, concerts... “Quan puges la rampa sempre veus tots els espais comuns. De cara a l’infant no hi ha pors. Estàs traient barreres tant arquitectòniques com psicològiques i emocionals. Tot ho tenen obert”, apunta Mònica Navarro, mare de l’escola.

L’edifici, concebut segons criteris de disseny sostenible i elements d’eficiència energètica, està en procés de certificació LEED GOLD, una de les puntuacions més elevades pel que fa a edificis sostenibles. Els materials, el mobiliari i els espais promouen l’autonomia dels infants i n’estimulen l’aprenentatge, una de les peticions irrenunciables dels educadors: “Volíem que qualsevol espai de l’escola fos un espai d’aprenentatge, amb vestíbuls grans i aules comunes d’especialitats per poder treballar conjuntament”, diu Ivet Garcia, cap d’educació infantil.

HORITZÓ 2020

El Pla Horitzó 2020 de Jesuïtes Educació (JE) inclou, en els seus eixos principals, un nou model d’espais. És un altre exemple d’arquitectura adaptada a la pedagogia, com explica el seu arquitecte i cap d’infraestructures de JE, Borja Sebastián: “Si tenim un model educatiu on l’alumne és el protagonista i l’acció bàsica és aprendre fent, ens calia redissenyar l’aula, perquè la distribució de l’espai i el mobiliari condicionen les possibilitats metodològiques i marquen les actituds i aproximacions quotidianes d’alumnes i educadors. Els nous espais afavoreixen l’acció, la interacció, la convivència i el treball cooperatiu”. El mobiliari, ergonòmic i flexible, i els colors, vius i cridaners, són algunes de les característiques d’aquest nou disseny dels JE, aconseguit amb les aportacions d’alumnes, educadors, famílies i més actors interessats, durant el procés participatiu del 2012-2013.

El nou edifici d’Els Encants

• Gran passadís que es converteix en el centre dels ambients a partir del qual surten tots els espais que permeten aprendre de manera pràctica i creativa.
• Les aules no s’han pogut suprimir. S’ha aconseguit, visualment, un espai obert que permet viure en connexió.
• Grans finestrals de vidre i portes molt àmplies que faciliten una visió oberta.
• Aules amb una terrassa semioberta que propicien les activitats dins i fora de classe, on també hi ha ambients.
• Construcció de tres escales, dues d’interiors i una d’exterior, que permeten entrades i sortides relaxades i la circulació de molta gent alhora.
• La llum, el clima mediterrani, són presents a l’escola. S’aconsegueix amb molt de vidre i una pell metàl·lica que recobreix l’edifici i que permet veure-hi de dins cap a fora, però no de fora cap a dins.
• Els colors (terra, blancs...) permeten crear climes diferents. L’estètica permet a l’infant ser més creatiu i també propicia aprenentatges.
• El terra és de fusta a l’etapa d’educació infantil.
• L’espai extern s’ha dissenyat amb la participació dels infants. S’han recollit moltes de les seves propostes, com la cuina de fusta i una muntanya amb un tub.
• L’hort i el jardí són un espai important. S’ha construït una terrassa a l’últim pis, amb l’hort i espais més recollits que propiciïn la lectura i la conversa.