Aprenentatge per tasques, aprenentatge significatiu
Organitzar un simposi sobre el canvi climàtic o una fira sobre la pobresa, fer un blog sobre hàbits saludables o un Trivial de Catalunya són algunes propostes per treballar per projectes
El nombre d’escoles que treballen per projectes no deixa de créixer, però sovint falten recursos per portar a terme aquestes metodologies actives. Així ho han constatat els responsables de l’Editorial Teide, que han posat a l’abast de les escoles un conjunt innovador d’eines didàctiques de caràcter interdisciplinari i multiformat i un servei de formació i assessorament actiu al professorat per facilitar la seva transició a la realitat de l’aula. L’objectiu és donar resposta als reptes educatius de la societat del segle XXI, com remarca Jaume Ríos, cap de projectes d’aquesta editorial de referència: “El llibre de text ha sigut útil molts anys, però ara calen nous recursos pedagògics”. Un canvi metodològic que implica que l’aprenentatge del mateix alumne sigui l’eix vertebrador: “L’alumne ha de ser protagonista del seu aprenentatge. No pot tenir un rol passiu, ha de viure l’experiència educativa, perquè això afavorirà un aprenentatge més profund, que queda com un pòsit”. En aquest sentit, Ríos admet que “aquest sistema complica la vida a l’estudiant perquè requereix un compromís més alt”, però deixa clar que “els aprenentatges són més potents i perdurables i el fet és que cap centre vol tornar enrere”.
La iniciativa s’ha posat en marxa aquest curs com a prova pilot en diversos centres educatius catalans i hi participen més de 300 alumnes de 5è de primària i 1r d’ESO, que ja dediquen una tercera part de l’horari lectiu a treballar de manera col·laborativa i per competències a través de TeideProjectes. “Hem triat aquests cursos perquè els alumnes són més autònoms, tenen una gran curiositat, i és on hem detectat més disfuncions. Però l’objectiu és estendre-ho a més cursos de primària i secundària el curs vinent”, anota Ríos. La plataforma virtual que ofereix Teide permet, a més a més, personalitzar les competències que es volen assolir en funció del seu interès: “Cada centre té una realitat diferent, però els llibres de text són seqüencials, amb propostes tancades. En canvi, amb aquest material tenen recursos en un entorn virtual que els permet posar l’accent en un determinat àmbit i superar la rigidesa dels materials convencionals”.
SIS SETMANES, UN REPTE
En la metodologia d’aprenentatge, el professor acompanya i guia els alumnes en la consecució d’un repte final que s’ha de resoldre en sis setmanes després de superar diferents fases. Els projectes van des d’organitzar un simposi sobre el medi ambient a l’Antàrtida -en el qual es presenten les conclusions amb la presència d’un membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que aporta la seva visió-, fins a una fira sobre els drets humans i la pobresa en què els alumnes han de crear una ONG. Altres propostes que estan treballant els estudiants són fer un blog sobre hàbits saludables per sensibilitzar els joves de la necessitat de fer exercici i seguir una alimentació sana, o elaborar un Trivial de Catalunya.
Aquest és precisament el treball que estan fent ara mateix els alumnes de l’Escola Bac de Cerdanya, d’Alp. “No és un projecte només de geografia, sinó que inclou el clima, el paisatge, la gastronomia o l’Edat Mitjana, és un treball transversal de Catalunya que permet que adquireixin coneixements de totes les categories”, anota la cap d’estudis, Assumpta Villaró. La feina prèvia de preparar les preguntes i les respostes adequades fa que els alumnes assimilin els continguts que després posen a prova jugant, que és l’avaluació final del projecte. La docent revela que es van adherir a la prova pilot buscant un canvi de metodologia a l’àrea de medi social i natural: “Els llibres de text convencionals no convencien els alumnes, perquè els continguts són molt repetitius. Augmenta la dificultat a mesura que passen curs, però els temes són molt semblants”. L’experiència ha resultat molt beneficiosa: “Que tinguin un repte final els motiva, veuen que la seva feina té una finalitat que no és només aprendre per aprendre. Hi ha una fita, i és un aprenentatge significatiu”.
“Ara els alumnes es mostren més autònoms, responsables i emprenedors -afirma Núria Vergeli, mestra de 5è de primària del Centre Escolar Empordà-. Podem adaptar les classes als diversos ritmes de treball i notem que estan més predisposats a tenir iniciativa i prendre decisions, investigar o col·laborar entre ells”. Per la seva banda, el professor de pedagogia internacional a la Universitat de Barcelona i assessor de l’Editorial Teide, Enric Prats, remarca que “les metodologies per projectes o per tasques pretenen captar l’interès de l’alumne per mitjà de la indagació i el descobriment, i per això les propostes parteixen d’estímuls significatius i s’orienten a assolir una fita concreta que s’aconseguirà amb un treball sistematitzat i en col·laboració”.
EL PROFESSORAT, CLAU
Prats posa l’accent, però, en el fet que l’aprenentatge per projectes necessita altres activitats complementàries: “Avui en dia el que coneixem com a ecosistema de l’aprenentatge ha assolit un alt nivell de complexitat, i no podem pensar que un sol mètode permetrà cobrir totes les necessitats d’aprenentatge. Així doncs, cal deixar clar que la metodologia per projectes no substitueix cap altre mètode, senzillament els complementa”. La clau de la seva implementació és, a parer seu, que “aquestes metodologies sintetitzen iniciatives o propostes que han anat apareixent al llarg de la història de la pedagogia amb la voluntat de millorar l’aprenentatge”. “No són innovadores per elles mateixes, però ara la tecnologia permet integrar millor aquests mètodes i superar els sistemes menys eficaços”, reflexiona el professor de la UB.
El cap de projectes de l’editorial Teide, Jaume Ríos, explica que per aplicar amb èxit l’aprenentatge per projectes és clau “donar seguretat a l’equip directiu i formar el professorat”. L’assessorament de l’editorial juga un paper determinant per resoldre dubtes i mostrar les vies més adients perquè els alumnes assoleixin les competències demanades. El pedagog Enric Prats considera que el docent “ha de conèixer bé i a fons els continguts de cada proposta, però també les eines i els recursos propis de cada tasca o projecte”. Així mateix, subratlla que “és important que conegui bé el grup d’alumnes, les seves possibilitats, i que estigui a l’aguait de com evoluciona l’aprenentatge”. I conclou: “Com a expert en aprenentatge, la metodologia per projectes li dona opció per demostrar aquesta funció”.