ARNAU GARCIA

Teatre amb missatge i compromès

El teatre és cultura, però també pot ser un vehicle per transmetre valors. Per exemple, la iniciativa TeDEBAT fa actuacions en aules d’instituts per fer reflexionar i educar els joves

Teatre amb missatge / FOTOS: TEDEBAT I LA PLANETA Zoom

“Fa dues hores que la busco, li he trucat 19 vegades i ella va a la seva. Soc el teu nòvio, m’agafes el telèfon! Amb un amic? Te l’has fet? Ara m’envia la ubicació, i tant que me l’envia! Jo no soc gelós, però això de la confiança amb les ties...”, exclama un actor de l’obra 'La Corda', en una classe de l’Institut de Granollers. És part del projecte TeDEBAT, de la Fundació Associació Cultural de Granollers, que pretén generar debats educatius a les aules a partir d’històries de teatre.

L’objectiu d’aquestes representacions és buscar la reflexió entre els alumnes, mostrar escenes impactants i situacions límit perquè els alumnes hi intervinguin, com explica la coordinadora de la iniciativa, Teresa Llobet. Actualment, el TeDEBAT té dues obres pensades per a les aules: 'La Corda', sobre la violència masclista, i 'Albert/Berta', que parla de la transsexualitat entre els joves. Paral·lelament, té cinc projectes més pensats per a un públic més nombrós. En tot cas, l’element important és el debat: “No busquem una moralitat simplista, ni imposar un pensament únic, simplement que els joves es plantegin coses”, diu Llobet.

El teatre funciona, no per donar lliçons, sinó per fer pensar els joves

Ara bé, també admet que hi ha molta feina per fer encara entre el públic adolescent. “Molts cops comença el debat perquè algun dels alumnes es veu reflectit en algunes de les situacions representades”, explica Llobet, mentre narra com molts nois normalitzen actituds de control sobre la parella i alguns micromasclismes: “Neguen que pugui tenir res a veure amb la violència de gènere”. Per contra, la reacció d’algunes noies és rebel·lar-se davant aquesta situació, i moltes altres se senten cohibides.

CONTRA L’«ELLA PUTA, ELL PUTO AMO»

Un dels mantres més freqüents entre els joves es refereix al moment de fer el primer pas en les relacions, segons Llobet. Molts d’ells consideren que una noia és una fresca quan s’interessa per un noi o li tira els trastos. En canvi, quan ho fa el mascle és normal, perquè és el seu paper: “Les noies se senten reprimides i molts cops els nois mantenen actituds masclistes perquè el seu ambient els hi empeny”, lamenta Llobet.

Ara bé, si el principal problema amb el masclisme és que s’han trobat actituds de justificació, amb l’obra 'Albert/Berta' s’han trobat un profund desconeixement. “Fins i tot alguns joves creuen que la transsexualitat és una malaltia, com es considerava fa anys l’homosexualitat”, reflexiona Llobet. La coordinadora de TeDEBAT posa de manifest que en alguns instituts n’hi ha hagut casos i se n’ha parlat, però si no s’ha viscut en primera persona desconeixen profundament aquesta realitat. “A vegades tenim la sensació que ens avancem massa, fins i tot”, es lamenta, perquè sovint els professors no s’atreveixen a parlar-ne.

Després del pas per uns quants instituts, Llobet es queda amb la sensació que, en alguns casos, la gent jove pot ser més conservadora que els de 50 anys: “Les relacions de parella en els joves tenen tics que crèiem superats”. Ara bé, des de TeDEBAT són optimistes, perquè molts altres joves sí que comprenen el missatge i hi reflexionen. El teatre funciona, no per donar lliçons, sinó per fer pensar els joves.