LAURA PINYOL

Les profes també se’n van d’Erasmus

Anar-se’n fora per formar-se no és exclusiu dels alumnes. Coneixem l’experiència d’un grup de mestres de l’Escola Benaula de Caldes de Malavella que han participat en un Erasmus per a docents

Un grup de mestres de l’Escola Benaula de Caldes de Malavella han participat en un Erasmus per a docents / ESCOLA BENAULA Zoom

Si haguéssim de definir el programa Erasmus ben ràpidament i associar-lo a dues idees, potser serien estudiants i joventut. Això implicaria, probablement, que no sabeu que també els professors poden optar als intercanvis educatius més famosos que hi ha.

Els programes europeus Erasmus+KA101 per a la mobilitat de persones per motius d’aprenentatge s’adrecen a estudiants i professionals d’organitzacions i institucions d’educació o de formació. Per als docents, l’objectiu és millorar les competències, augmentar la capacitat de propiciar una modernització a l’escola on treballen o bé formar l’equip educatiu i ampliar el coneixement d’altres pràctiques, polítiques i sistemes.

INQUIETUD PER FORMAR-SE

Iolanda Moya, mestra de llengua anglesa de l’Escola Benaula de Caldes de Malavella (Selva), no coneixia cap col·lega que, ja sent professor, se n’hagués anat d’Erasmus. Però des del 2013 feien servir eTwinning, la plataforma informàtica de la Comissió Europea que ajuda els centres educatius a buscar socis per a projectes d’Erasmus+ i altres oportunitats de formació, que estableixen “una borsa de contactes”, i va decidir informar-se’n.

Per als docents, l’objectiu és millorar les competències i ampliar el coneixement d’altres pràctiques, polítiques i sistemes

Moya va plantejar la possibilitat dels Erasmus a l’escola i, durant el curs passat, un grup de mestres es van informar en sessions a Barcelona i van fer un projecte per concórrer-hi. Aquest projecte és indispensable per optar als Erasmus, perquè es puntua en criteris de qualitat i s’ha d’adequar al marc del Pla de Desenvolupament Europeu, que estableix criteris per a la modernització de les escoles i la internacionalització des d’una perspectiva europea. Algunes de les consideracions que s’hi tenen en compte són les necessitats del centre i com les estades internacionals poden contribuir a resoldre-les; l’impacte previst sobre els alumnes i el professorat, o la manera com els centres adoptaran les competències i experiències adquirides pels mestres que facin l’Erasmus.

MÉS COOPERACIÓ

En aquest treball exhaustiu que van haver de fer per elaborar el projecte concursant, Moya assenyala que l’eix principal era “trobar la manera de poder motivar els alumnes i aprendre a treballar cooperativament i col·laborativament per focalitzar l’aprenentatge en l’alumne”. El projecte es va aprovar i al llarg d’aquest curs estan duent a terme les diferents estades.

El programa 'Working cooperatively as a chipset' s’ha desenvolupat entre Finlàndia (Kokkola), on es van estar una setmana; Irlanda (Dublín), on el mes de desembre dos mestres hi van anar per seguir cursos de cooperació i col·laboració i en les TIC, i a Itàlia (Florència), on ara mateix dues professores més fan cursos sobre aprenentatge centrat en l’alumne i el treball per projectes.

Finlàndia té fama de ser la Meca educativa i va ser la primera destinació. Moya i la directora de l’escola, Ana Sánchez, es van passar una setmana a l’escola Mäntykankaan de Kokkola, una població situada a la costa oest del país. El pretext era observar com treballa el professorat finlandès, especialment en l’àmbit cooperatiu. “Ens va sorprendre comprovar que allà els nens són més autònoms”, i per què a Finlàndia l’educació és un vaixell insígnia: “Es nota que s’inverteixen molts més diners en educació, tant pel que fa als edificis i materials com als recursos humans, cosa que fa que hi hagi a cada classe sempre les persones de suport que calgui”. Però, en canvi, comparar sistemes també serveix per treure pit: “Aquí tenim molt present la batalla per l’educació inclusiva, i en canvi allà els nens amb discapacitat o necessitats especials tenen aules a part, i no hi ha relació ni inclusió dins l’aula”.

“Aquí tenim molts bons professionals”, afirma Moya. És una de les altres sensacions que es va emportar de Finlàndia: “Tenim l’instint de formar-nos i busquem recursos”. L’experiència a Finlàndia també va despertar aquesta inquietud en els seus homòlegs, que van sol·licitar una estada per visitar l’Escola Benaula aquest pròxim tercer trimestre. Cinc docents del centre finlandès participaran durant una setmana en el dia a dia de les aules del centre de Caldes.

INSTINT PER FORMAR-SE

L’equip coordinador d’aquest projecte, que s’ha plantejat l’assoliment d’aquestes aptituds -treball cooperatiu, noves tecnologies i llengua anglesa, entre d’altres-, és format per la directora Ana Sánchez, Anna Segurañas, Marta Teruel, Jou Martín i Iolanda Moya.

Després de les estades serà el moment del retorn i com aquest nou bagatge repercuteix “en benefici de l’escola”. Seran sessions de formació per a la resta del claustre “que es desenvoluparan durant tot el curs”. L’experiència sembla bona i estimulant. Per al curs que ve, l’Escola Benaula ha renovat la sol·licitud per continuar viatjant i aprenent.