La mestra d’Educació Infantil de l’escola Els Pins de Barcelona, Mar Tudela, amb els seus alumnes
TRINITAT GILBERT

Pares i mestres. Què esperen els uns dels altres?

La mestra d’Educació Infantil de l’escola Els Pins de Barcelona, Mar Tudela, amb els seus alumnes / CÈLIA ATSET

Mestres i famílies mantenen el mateix compromís, l’educació. Malgrat això, cada una de les parts espera de l’altra uns comportaments concrets. Quins?

Famílies i mestres mantenen un mateix compromís en relació amb les criatures: l’educació. I per això esperen els uns dels altres uns comportaments concrets. Els mestres coincideixen que volen que els valorin la feina, que els pares vagin a l’una amb ells sense entrar en contradiccions entre una part i l’altra i que no els deleguin la formació integral de les criatures, perquè els valors i les actituds cíviques també s’han d’ensenyar a casa. Així ho expliquen la catedràtica de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB) Maria Rosa Buxarrais i la mestra de primària Núria Mañé.

Per la seva banda, pares i mares esperen dels mestres que els informin de l’escolaritat dels fills, de què hi fan, a l’escola; que els mestres coneguin bé els alumnes, que els acompanyin en el creixement i que s’esforcin en aquesta tasca. Així ho mostren els resultats del segon Edubaròmetre de la Fundació Jaume Bofill, que va fer una enquesta a gairebé 10.000 famílies el 2018.

Des del punt de vista de la docència, Maria Rosa Buxarrais sosté que els mestres esperen que els pares els valorin la seva feina, fet que vol dir que “no els critiquin, que hi col·laborin, que vagin a l’una en el desenvolupament dels alumnes”. Tot plegat vol dir que “pares i mares han d’entendre que els mestres són els experts en educació, saben els continguts de les matèries i tenen les eines per explicar-los”, detalla Buxarrais.

Una altra demanda dels mestres cap a les famílies és que no els deleguin la tasca que ells han de fer com a pares. Dit amb altres paraules, “els valors i les actituds cíviques s’han d’aprendre a casa, i després l’escola les reforçarà, però no es pot deixar a l’escola que ensenyi, per exemple, com cal asseure’s correctament quan s’és a taula o com s’agafen la forquilla i el ganivet”, diu Buxarrais. De fet, és molt important que les famílies eduquin activament les actituds cíviques, “ja que si no ho fan, els fills adquiriran els hàbits i les conductes que hauran vist a casa, les bones però també les dolentes”, alerta.

Una demanda dels mestres cap a les famílies és que no els deleguin la tasca que ells han de fer com a pares

Aquesta petició no vol dir que l’escola no inculqui valors, perquè sí que ho fa. “En una escola pública, especialment, els valors que hi aprendran els alumnes seran el respecte, la diversitat, la pluralitat, la democràcia, la llibertat d’expressió, entre d’altres”, diu la catedràtica. “Si els pares es posen contra aquests valors, això ens indicaria que no són a l’escola que volen per als fills, perquè són els valors que compartim com a societat, i per això no s’hi ha d’entrar en contradicció”, indica la catedràtica d’Educació.

Per la seva banda, Núria Mañé, que exerceix a primària a l’escola Ull de Vent, a la Bisbal del Penedès (Baix Penedès), explica les sis qüestions que ella com a mestra espera dels pares: 1) compartir responsabilitats; 2) adonar-se de la importància de dedicar-los temps; 3) assumir el no com a valor educatiu; 4) ser conscients que com a pares han de prendre decisions; 5) tenir autoritat educativa, i 6) educar amb valors.

Seguint aquest fil, Mañé indica que esperar-ne responsabilitats compartides vol dir que “els pares valorin la importància de la col·laboració en educació”. “Per exemple, com a mestra especialitzada en infantil, a mi m’agrada obrir la classe a les famílies, perquè hi vinguin a explicar quan els ho demanem, per exemple, els oficis”, diu.

“Educar no és una opció, sinó una obligació dels pares des del mateix moment que decideixen ser-ne”

Núria Mañé - mestra de primària

A l’aula, la mestra també valora dels pares que aportin informació sobre els temaris que tracten a classe. “Tenim el racó de la informació, a les aules, on els pares poden aportar materials perquè els fills entenguin que la informació no només prové dels mestres, sinó dels pares també”, diu Mañé. Un altre exemple del concepte de responsabilitat compartida que defensa la mestra és la puntualitat.

Sobre el fet de dedicar-los temps, la mestra assenyala que “educar no és una opció, sinó una obligació dels pares des del mateix moment que decideixen ser-ne”. De fet, continua explicant la mestra, “l’escola serà un coixí, però la base de l’educació sempre serà la família”.

Amb relació a considerar el no com a valor educatiu, la mestra explica que va enllaçat amb la presa de decisions i amb l’autoritat, que ha de ser compartida amb els mestres: els alumnes els han de tenir respecte, i els pares també. “És essencial entendre el no com una oportunitat per educar-los, i no com una negativa que farà tenir els fills de mal humor”, diu Núria Mañé.

I ELS PARES, QUÈ ESPEREN DELS MESTRES?

Segons la mestra de primària Núria Mañé, les famílies esperen dels mestres empatia i sentir-se ben acollides en la seva pluralitat. Mañé ho pot assegurar perquè cada inici de curs, en la reunió amb les famílies, ella ho pregunta als pares, i els ho fa escriure en un paper amb què després fan un mural. “La iniciativa ens permet parlar-hi molt, i és la manera com m’agrada trencar el gel tan bon punt ens coneixem”, diu. Entre les respostes que sovint es troba la mestra n’hi ha dues en especial que es repeteixen: “Espero que el meu fill sigui feliç a l’escola” i “que aprengui anglès”. És a dir, “en una escola tenim les famílies que valoren més els coneixements que hi adquiriran els fills, mentre unes altres pensen més en la persona”. Ara bé, per a ella, “els dos conceptes han de formar part de l’educació”.

Les famílies esperen dels mestres empatia i sentir-se ben acollides en la seva pluralitat

Més enllà de la primària, des de la formació secundària postobligatòria el mestre jubilat Josep Costa explica que ell demanava compromís i empatia a les famílies, i els va trobar. “Sempre que els vaig citar, els vaig trobar; o quan els demanava ajut, el vaig rebre; o quan els donava assessorament, em feien cas”, diu Costa, que afegeix: “Un consell que sempre donava als pares era que deixessin als fills triar”.

Per la seva banda, Maria Rosa Buxarrais indica que “els pares esperen que l’escola eduqui segons el seu ideari”. És a dir, que “uns i altres estiguin d’acord amb el model educatiu”, fet que està bé, perquè això voldrà dir que els pares hauran fet la reflexió prèvia sobre el model educatiu que volen, “i no improvisaran ni ho delegaran tot a l’escola”.

"Els pares esperen que l’escola eduqui segons el seu ideari”

Maria Rosa Buxarrais - catedràtica d’Educació

“Els pares també volen que els mestres parlin bé dels seus fills”, diu Buxarrais. De fet, en el grau d’Educació Primària, la catedràtica assegura que és un temari en què insisteix amb els estudiants. “Els diem, als futurs mestres, que comencin les reunions valorant tots els punts positius, i després que els expliquin què consideren que els fills han de millorar”, diu la catedràtica. Els conceptes valorar i millorar ajuden els mestres a establir vincles amb els pares, “perquè hi ha d’haver confiança mútua entre els uns i els altres”, diu la catedràtica. “Per contra, si els mestres fan una reunió amb els pares criticant-los els fills, es tancaran les portes de la confiança”, diu.

Com assenyala l’enquesta de la Fundació Jaume Bofill, les famílies esperen dels mestres que els informin sobre què fan els seus fills a l’escola. A més, valoren que els mestres coneguin bé els fills i que en facin un acompanyament personalitzat.