Mestres que lluiten per la inclusió

Nens amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), amb síndrome d’Asperger, amb dislèxia o d’altres dificultats en l’aprenentatge de la lectura formen part de l’alumnat que té Irene Agea, de 24 anys. Des del curs passat treballa de mestra a l’Escola GEM de Mataró. Primer va ser tutora de tercer i ara ho és de primer de primària. Durant el tercer curs de carrera, que va estudiar a la Universitat de Barcelona (UB), va fer pràctiques en un col·legi amb molta diversitat. “A cada aula trobaves nens amb problemes d’autisme, discapacitats intel·lectuals greus... Allà vaig ser conscient que no tenia prou recursos per saber com actuar”, reconeix. Per adquirir-los, durant un trimestre de l’últim curs del grau es va decantar per assignatures d’atenció a la diversitat i, conscient que encara “no n’havia après prou”, va optar per fer després el màster sobre dificultats de l’aprenentatge i trastorns del llenguatge a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

“És molt difícil integrar tota la diversitat d’una aula perquè tu estàs sola davant de 28 nens amb particularitats i nivells diferents”, admet. El primer pas és intentar conèixer com és cada alumne. “Dedico moltes hores a fer feina a casa per personalitzar l’aprenentatge que necessita cada un d’ells”. Una fórmula que li funciona són els “racons d’activitats” a l’aula. A cada racó hi ha diversos nivells perquè els nens amb més facilitat d’aprenentatge “ajudin i orientin” els que els costa més. “Fan una mica de minimestres, i així aconseguim entre tots avançar”, explica. L’únic inconvenient és que com que són criatures de primer -tenen només sis anys-, encara no han adquirit gaire autonomia i, per tant, requereixen el suport constant del professor.

LA FRUSTRACIÓ DEL DOCENT

Agea admet que no arribar a atendre els seus alumnes tal com a ella li agradaria li produeix a vegades frustració: “No em puc desdoblar! Sovint penso que si hi hagués tres Irenes a classe aniríem molt millor”.

La Generalitat va aprovar a mitjans del mes d’octubre el decret d’escola inclusiva, que té per objectiu que tots els estudiants amb necessitats educatives especials puguin anar a col·legis ordinaris, excepte si les seves famílies no ho volen o si l’alumne té una discapacitat molt greu. Per fer-ho possible, el departament d’Ensenyament té previst destinar-hi durant els pròxims quatre cursos (des del 2017-18 fins al 2020-21) 142 milions d’euros. Aquests diners es materialitzaran amb la incorporació de 1.500 professionals nous, entre els quals personal especialitzat com ara psicopedagogs, psicòlegs i logopedes; amb més formació, i amb més equipaments. El sistema educatiu català té 25.000 alumnes escolaritzats amb necessitats educatives especials. D’aquests, n’hi ha 2.000 amb discapacitats lleus o moderades que amb el nou decret anirien en centres ordinaris.

La coordinadora del Servei de Logopèdia de la Clínica Universitària de Manresa, Ester Rodríguez, qualifica de “necessari” que el decret de la Generalitat sigui un “èxit”. “És clau que el professorat tingui una formació específica perquè d’aquesta manera es poden detectar els alumnes que pateixen algun trastorn en un període més precoç i, de retruc, atendre’ls millor”, explica Rodríguez, que per la seva feina està constantment en contacte amb els docents.

Però el professorat té por que l’actual situació política alenteixi el desplegament del decret. “Ara per ara a nosaltres no ens ha arribat cap ajuda”, lamenta Agea. Fins que no es facin efectius aquests recursos, la Irene opta per recórrer quan té algun dubte a professors que tenen molta més experiència. “També busco informació a internet, en blogs d’altres docents i intento aplicar recursos que crec que poden ser útils a la meva classe”, afegeix.

Fins a un 15% dels nens pateixen dificultats de l’aprenentatge

Entre un 10% i un 15% dels escolars de primària i secundària pateixen alguna mena de dificultat de l’aprenentatge, sense incloure-hi altres discapacitats, segons els experts que van participar en la III Jornada sobre Dificultats de l’Aprenentatge organitzada per la UOC el 18 de novembre. La dificultat més freqüent és la dislèxia, que afecta un 5% dels escolars. També és molt comú el trastorn pel dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense, i la discalcúlia, que és la dificultat en l’aprenentatge del càlcul.

Per la seva banda, Ana Cabellos, professora de l’Institut les Vinyes de Santa Coloma de Gramenet i que també té alumnes amb Asperger, coincideix amb Agea que falta formació als docents per fer front a la diversitat a l’aula. “Et formen per ensenyar de la teva especialitat però si et trobes un alumne amb necessitats especials t’has d’espavilar a buscar formació i informació per donar-li una bona atenció. Si s’avança, la majoria de cops, és per la voluntat del mateix docent”, especifica.

Al seu institut, els estudiants amb dificultats d’aprenentatge fan algunes classes en grups més reduïts i amb ajuda de professors especialitzats i, la resta de l’horari escolar, amb el grup classe. “Com que són grups més petits, se’ls pot atendre millor”, explica.

Les dues docents no tenen cap dubte que la diversitat a l’aula, ben portada, té molts més beneficis que no inconvenients. “El nen que té una mancança també té potencialitats que pot ensenyar a la resta de companys”, exemplifica Agea. A més, des de petits els alumnes veuen que la societat és molt diversa i que totes les persones són diferents, i aquesta és precisament la gràcia: “Si no, seríem màquines”. Per a Cabellos, la diversitat de les aules és la radiografia que s’acabaran trobant els nens quan siguin adults. “És la vida mateixa!”, exclama.

Ara bé, a l’espera que es desenvolupi el decret, les dues docents creuen que queda molt camí per recórrer perquè realment escoles i instituts siguin inclusius: s’ha de determinar la manera d’organitzar les aules, d’atendre la diversitat, de definir el material que es necessita, la formació... Sí que creuen que s’ha avançat en la sensibilització de les famílies. “Fa 20 anys s’arraconava els alumnes que no seguien el ritme. Ara, cada cop més, les famílies interioritzen la diversitat que hi ha a les classes dels seus fills i no només hi donen suport, sinó que la majoria s’hi impliquen”, afegeix Agea.

LES NOVES TECNOLOGIES, UN ALIAT

Tant la Irene com l’Ana defensen que una eina clau per fer escoles més inclusives són les noves tecnologies. “De fet, ja hi ha força centres que utilitzen aplicacions informàtiques que ajuden a reforçar l’aprenentatge”, apunta l’Ana. Per a la Irene és “un suport important” per al professorat.

Per minimitzar aquest dèficit de docents, el departament acaba de convocar oposicions per cobrir 2.000 places d’infantil, primària i secundària de cara al curs que ve. Les proves començaran a mitjans d’abril del 2018 i s’acabaran la primera quinzena de juny.

Un de cada 150 infants neixen amb TEA

Hi ha 350.000 persones amb diagnòstic de trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) a Espanya; és a dir, un de cada 150 nens neix afectat per aquest trastorn, una xifra que també es repeteix a Catalunya, segons dades del ministeri de Sanitat. Per sexes és més freqüent entre els homes: per cada quatre casos entre el sexe masculí, se’n detecta només un en el femení.