Escola 27/05/2017

D’ofici, mestre voluntari

Als barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, des de fa cinc anys persones voluntàries i professionals ajuden a fer els deures i a agafar hàbits d’estudi a alumnes de primària i de secundària amb dificultats. L’objectiu és reforçar la seva autoestima, generar una mirada positiva cap al seu aprenentatge i motivar-los

Trinitat Gilbert
5 min
D’ofici, mestre voluntari

En Farlin Bruno (17 anys) serà el primer de la seva família que entrarà en un grau superior, de telecomunicacions, en concret. “I mira que he arribat a ser un noi molt distret”, explica, mentre assegura que aquests dies de maig són molt difícils perquè està preparant els exàmens de final de 2n de batxillerat.

Quan anava a l’ESO, el professorat de l’institut, l’Emperador Carles de Barcelona, li va fer conèixer el projecte Aprenem Compartint, impulsat pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, amb el suport del districte de Sants-Montjuïc. Quan en Farlin s’hi va apuntar, fa cinc anys, l’Aprenem Compartint es deia Espai de Deures. “Anar a les tardes a classes de reforç em va anar molt bé, perquè anava molt fluix de notes, però, sobretot, perquè em van ajudar a centrar-me, a entendre la importància d’estudiar”, explica en Farlin.

L’any passat, el projecte els va oferir a ell i a altres alumnes fer-se voluntaris a l’Aprenem Compartint. “I em vaig trobar amb alumnes de 5è i de 6è de primària que em recordaven a mi a la seva edat”. Eren distrets, no portaven mai els deures fets. “Els convencia perquè entenguessin que primer havien de treballar, i després havien de jugar”. I li feien cas: “Com que em veien molt semblant a ells, era més fàcil”. Aquest any, amb una càrrega lectiva més intensa a 2n de batxillerat, no hi ha fet de voluntari. “Però hi vull tornar d’aquí a un any”, diu.

Per la seva banda, l’Andrea Teijeiro (17 anys), actual voluntària i exalumna del projecte, sosté que els alumnes fan més cas dels professors que dels voluntaris. “Ens veuen massa semblants i no ens fan tant de cas com voldríem”, diu l’Andrea. Ella es va fer voluntària perquè hi va haver un temps que tenia clar que volia ser professora. “Ara he canviat d’idea, i m’inclino més per professions relacionades amb empreses, però, tot i així, m’agrada molt fer de voluntària i ajudar tant com puc els alumnes amb dificultats”.

Per al·lusions, el professor voluntari Agustí Camós -mestre jubilat- assegura que els alumnes que tutoritzen (per dir-ho d’alguna manera) canvien d’actitud a poc a poc. “N’arribem a tenir dos per un professor i dos voluntaris, així que aquesta mitjana ajuda molt per estar-hi a sobre”.

OPCIÓ VITAL

Camós es va oferir com a voluntari fa tres anys. S’acabava de jubilar com a professor i l’associació de mestres i professorat jubilat Rella li va fer conèixer el projecte, que tenia lloc just al barri on viu, Hostafrancs. “Després de tres anys, puc dir que el que més m’agrada és veure com progressen els alumnes”. I progressar “no vol dir sempre que comencen a aprovar-ho tot, però sí que milloren en autoestima”, explica. Perquè l’alumnat que s’apunta a l’Aprenem Compartint “té moltes dificultats, amb entorns complicats”: “Senten rebuig a fer els deures, però, a poc a poc, van canviant l’actitud i van contents a les nostres classes de reforç”. Camós subratlla la importància que els alumnes adquireixin seguretat en ells mateixos, perquè és la clau perquè tot comenci a rutllar.

Per la seva banda, Núria Esterri, psicòloga i coordinadora del projecte Aprenem Compartint, resumeix quina és la filosofia del projecte: 1) afavorir la igualtat d’oportunitats i l’equitat en l’educació a l’alumnat que pot tenir dificultats; 2) fomentar la lectura; 3) promocionar l’ús del català; 4) organitzar sortides culturals i vincular l’alumnat a projectes del barri. “Tant de bo no hagués d’existir el programa i ens poguéssim dedicar exclusivament a activitats lúdiques i culturals amb els joves”, sospira Esterri, però després de cinc anys en funcionament la feina encara és necessària. Curiosament, el dia que fem les fotografies d’aquest reportatge, l’Aprenem Compartint ha organitzat una escape room en família a l’Escola Gayarre de Barcelona, una activitat lúdica per buscar un tresor. La finalitat “és vincular les famílies amb l’aprenentatge dels seus fills i filles”, un objectiu més de la iniciativa.

Quan van començar fa cinc anys, tenien 10 alumnes de secundària, derivats per Serveis Socials. “Hi quedàvem dues tardes a la setmana i els ajudàvem a fer els deures, a organitzar les carpetes, a preparar les proves”. Ara tenen un total de 120 alumnes, repartits en 90 que cursen primària i 30 de secundària. Per cada 10 alumnes hi ha un professional i tres o fins i tot quatre persones voluntàries.

Per fer el reforç, les mestres i les persones voluntàries es traslladen a les escoles de primària on són els alumnes que han entrat al programa. “El fem a les tardes a les mateixes escoles, mentre que els alumnes de secundària es traslladen ells a la sala d’estudi que tenim al carrer Constitució”.

NO NOMÉS DEURES

Esterri comenta el perquè del canvi del nom a la iniciativa que el Secretariat va impulsar. “Al principi era un espai de deures, però vam notar de seguida que havíem d’anar més enllà, perquè no només fèiem deures, sinó que també els fèiem adquirir hàbits d’estudi i d’ordre, i a més els vinculem amb les activitats del barri”. Tot per aconseguir l’èxit educatiu. El gruix dels voluntaris està format per professorat, en actiu o jubilats, estudiants universitaris i també veïnat dels tres barris. “Tenim gent gran que fa de voluntària i és molt interessant veure el vincle que fan amb els joves”.

Actualment l’Aprenem Compartint té llista d’espera amb alumnes que volen entrar-hi. “Per escollir els alumnes de secundària ens coordinem amb Serveis Socials i els instituts del barri. Ara bé, de vegades ens hem trobat amb alumnes que s’han presentat a l’oficina (al Centre Cívic de les Cotxeres de Sants) i ens han demanat ajut”. Quan un jove demana ajut per iniciativa pròpia, “per descomptat que l’hi oferim”. De fet, la llista d’espera actual inclou un màxim de quatre alumnes, “que tenen possibilitats d’entrar, perquè sempre acaben havent-hi baixes d’alumnes que s’autollicencien ells mateixos o que canvien de residència i no hi poden continuar”, explica Núria Esterri.

Esterri afegeix que els nois i noies que els arriben “estan molt estigmatitzats perquè a l’escola els va malament”. Els professionals i els voluntaris intenten capgirar la mirada que tenen cap al seu aprenentatge i els n’inculquen una de positiva. No és una tasca fàcil. Darrere de tot plegat hi ha hores de fer deures, d’explicar conceptes curriculars però també de motivar-los perquè estudiïn. “Un alumne que no entén el que s’explica a classe, desconnecta i és quan potser comença a portar-se malament”, diu Esterri. “El treball en equip entre les escoles, els instituts, serveis socials, els educadors de carrer i les mateixes famílies és essencial per sortir-nos-en”, afegeix.

Un dels senyals que ho han aconseguit és comprovar com els alumnes “llicenciats” tornen al projecte, però com a voluntaris. I també el bon progrés que a poc a poc van fent els que hi entren. I encara un altre detall: “Tots els adolescents accepten la norma que hem establert de deixar el mòbil en una caixa grossa tan bon punt arriben”.

Un guany per a la societat

El fracàs escolar ha baixat a Catalunya en els últims 10 anys. Segons xifres de l’Idescat, el 2016 l’abandonament prematur dels estudis es va situar en menys d’un 20%, mentre que el 2008 estava situat per sobre del 30%. “El projecte Aprenem Compartint mostra com és d’important diversificar les figures professionals que atenen els alumnes”, opina Enric Prats, professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona, que no està vinculat amb el projecte. “Queda clar que un únic professor no pot atendre la diversitat de 25 o més alumnes”, afirma. D’altra banda, és cabdal que “els alumnes sentin confiança en ells mateixos, que és el que entenc que aconsegueix el projecte”. I amb la confiança en un mateix s’aconsegueixen tots els reptes que et marques.

stats