Un cor escolar de rècords

Un cor escolar que l’any vinent celebra el 30è aniversari i que ara mateix està format per 32 noies d’edats compreses entre els 9 i els 17 anys. Aquesta és la carta de presentació del Cor Vivaldi, un dels pocs cors escolars amb una vida concertística pròpia i que va gestar-se l’any 1989 a l’escola IPSI de Barcelona. “Quan el vam fundar, la nostra idea era fer un cor que busqués la màxima perfecció possible i... ho anem fent”, afirma Òscar Boada, director del cor, a més de mestre -tasca que comparteix amb Jordi-Lluís Rigol i Pilar Paredes-. Un equip “petit però ben avingut” i que també té una mànager, Margarita Cabero.

Al Cor Vivaldi hi poden ingressar els infants de l’escola que tinguin entre 9 i 17 anys. Però hi ha algun requisit? Tal com diu Boada, “cal tenir-ne moltes ganes, a més de voluntat de perseverar en la millora constant i d’adaptar-se a la idiosincràsia del cor”. Tot això al marge de “tenir una mica de veu i afinar mínimament”, característiques que, per al director, “es poden entrenar si es vol”. És el que estan fent actualment un petit grup de quatre noies i dos nois que “estan aprenent els rudiments de la vida del cantaire”.

PERSEVERANÇA, ELEMENT CLAU

El cor requereix una dedicació molt intensa -assagen una hora diària-, i això ho coneix de primer mà la Sibil·la Zapater, de 9 anys. La Sibil·la va ingressar al cor fa tres mesos, animada pel director. “L’Òscar m’ho va proposar quan vaig fer el solo de la cantata de 3r de primària”, explica la noia, que va començar la seva trajectòria musical quan tenia quatre anys i va formar part del primer cor de l’escola IPSI, el Bartók. “La música em surt de manera natural, mai m’ha costat”, apunta.

Radiografia del Cor Vivaldi

Guanyador d’importants premis i receptor de guardons com la Creu de Sant Jordi, que va rebre el 2013, el Cor Vivaldi participa en les temporades del Gran Teatre del Liceu, on des del 2014 ofereix pels volts de Nadal la cantata Els Pastorets, d’Albert Guinovart i Jordi Galceran. Els seus integrants -360 en 30 anys d’història- preparen més de quatre repertoris cada any, que s’estrenen en el cicle de concerts 'Les quatre estacions del Cor Vivaldi', a l’Auditori Axa. Els cantaires també han enregistrat més de 20 treballs d’estudi i han treballat amb directors com Josep Pons, Eiji Oué, Marc Soustrot, Marc Piollet, Pablo González, Giuliano Carella, Sebastian Weigle o Eliahu Inbal. L’experiència ha fet aflorar una vocació que alguns nois i noies han continuat cultivant un cop han deixat les files del Cor Vivaldi i han ingressat en d’altres com el Cor Jove de l’Orfeó Català.

Una naturalitat a la qual també contribueix la recerca constant de l’equilibri que duen a terme els responsables del cor. “Les noies treballen cada dia, i per això poden fer quatre programes diferents. Si només treballéssim dos dies a la setmana potser sí que seria angoixant, per a elles i per a nosaltres! No obstant, quan detectem algun cas d’autoexigència excessiva treballem seriosament per rebaixar una mica el grau”, alerta Boada.

UNA SEGONA FAMÍLIA

“El Cor Vivaldi és el millor que m’ha passat a la vida. Faig coses que els nens de la meva edat normalment no fan, com concerts, viatges...”, destaca la Sibil·la, que explica, divertida, que optaria per invertir el repartiment del temps “per dedicar una hora diària a l’escola i la resta de temps al cor”. El cor li reporta “felicitat”. Ras i curt. “Les companyes em donen molt suport i som com una petita família; em sento com si fóssim germanes: jo soc la més petita, i la més gran té 18 anys”, explica. Però no tot han estat flors i violes: les proves d’accés van ser especialment dures. “M’equivocava bastant, perquè m’aturaven molt sovint i em sentia insegura i em posava nerviosa”, recorda. Des que va ingressar al cor, per a la Sibil·la el millor ha estat “conèixer la Lisa”, per a ella “la millor soprano del cor” i qui li fa “de senyoreta, de germana gran i d’amiga”.

Els beneficis de la música

“Algú que estima l’art i en gaudeix en totes les seves dimensions serà millor persona i les seves relacions seran molt més sanes”, afirma el pedagog i professor associat de la UB, la UIC, la UNIR i la UPF Jordi Puig, per a qui els estímuls que reben els infants en els primers anys de vida són “imprescindibles” per assegurar el futur treball i procés d’ensenyament-aprenentatge. “Dels 0 als 3 anys els estímuls relacionats amb la música, el moviment i el joc possibiliten els inicis de la comunicació", apunta el també president en funcions del Consell Social del Col·legi de Pedagogs de Catalunya. "Posteriorment, el desenvolupament del llenguatge -particularment el musical- ens obre la perspectiva d’un món més creatiu, més amable i més culte”, afegeix. Per a Puig, “aprendre és una capacitat essencial i en els infants l’aprenentatge es fa de moltes maneres, però de manera especialment eficaç mitjançant el joc i elements com la música o l’educació artística”.