ESTHER ESCOLÁN

Un cor escolar de rècords

Els integrants del Cor Vivaldi preparen més de quatre repertoris cada any. Alguns fins i tot els duen a escena al Gran Teatre del Liceu

El Cor Vivaldi prepara més de 4 repertoris cada any / ESCOLA IPSI Zoom

Un cor escolar que l’any vinent celebra el 30è aniversari i que ara mateix està format per 32 noies d’edats compreses entre els 9 i els 17 anys. Aquesta és la carta de presentació del Cor Vivaldi, un dels pocs cors escolars amb una vida concertística pròpia i que va gestar-se l’any 1989 a l’escola IPSI de Barcelona. “Quan el vam fundar, la nostra idea era fer un cor que busqués la màxima perfecció possible i... ho anem fent”, afirma Òscar Boada, director del cor, a més de mestre -tasca que comparteix amb Jordi-Lluís Rigol i Pilar Paredes-. Un equip “petit però ben avingut” i que també té una mànager, Margarita Cabero.

Al Cor Vivaldi hi poden ingressar els infants de l’escola que tinguin entre 9 i 17 anys. Però hi ha algun requisit? Tal com diu Boada, “cal tenir-ne moltes ganes, a més de voluntat de perseverar en la millora constant i d’adaptar-se a la idiosincràsia del cor”. Tot això al marge de “tenir una mica de veu i afinar mínimament”, característiques que, per al director, “es poden entrenar si es vol”. És el que estan fent actualment un petit grup de quatre noies i dos nois que “estan aprenent els rudiments de la vida del cantaire”.

PERSEVERANÇA, ELEMENT CLAU

El cor requereix una dedicació molt intensa -assagen una hora diària-, i això ho coneix de primer mà la Sibil·la Zapater, de 9 anys. La Sibil·la va ingressar al cor fa tres mesos, animada pel director. “L’Òscar m’ho va proposar quan vaig fer el solo de la cantata de 3r de primària”, explica la noia, que va començar la seva trajectòria musical quan tenia quatre anys i va formar part del primer cor de l’escola IPSI, el Bartók. “La música em surt de manera natural, mai m’ha costat”, apunta.

Una naturalitat a la qual també contribueix la recerca constant de l’equilibri que duen a terme els responsables del cor. “Les noies treballen cada dia, i per això poden fer quatre programes diferents. Si només treballéssim dos dies a la setmana potser sí que seria angoixant, per a elles i per a nosaltres! No obstant, quan detectem algun cas d’autoexigència excessiva treballem seriosament per rebaixar una mica el grau”, alerta Boada.

UNA SEGONA FAMÍLIA

“El Cor Vivaldi és el millor que m’ha passat a la vida. Faig coses que els nens de la meva edat normalment no fan, com concerts, viatges...”, destaca la Sibil·la, que explica, divertida, que optaria per invertir el repartiment del temps “per dedicar una hora diària a l’escola i la resta de temps al cor”. El cor li reporta “felicitat”. Ras i curt. “Les companyes em donen molt suport i som com una petita família; em sento com si fóssim germanes: jo soc la més petita, i la més gran té 18 anys”, explica. Però no tot han estat flors i violes: les proves d’accés van ser especialment dures. “M’equivocava bastant, perquè m’aturaven molt sovint i em sentia insegura i em posava nerviosa”, recorda. Des que va ingressar al cor, per a la Sibil·la el millor ha estat “conèixer la Lisa”, per a ella “la millor soprano del cor” i qui li fa “de senyoreta, de germana gran i d’amiga”.