XAVIER TEDÓ

Contra el fracàs escolar

Els programes de diversificació curricular permeten que l’alumnat amb més dificultats pugui acabar l’educació secundària obligatòria

Contra  el fracàs escolar / GETTY Zoom

Un 20% dels alumnes catalans no es treuen l’ESO. Les xifres d’abandonament escolar prematur situen el nostre país a la cua d’Europa, on la mitjana d’adolescents que deixen els estudis és només d’un 12%. El rendiment escolar depèn de les pròpies capacitats de l’alumne, de la classe social i dels companys, però també del sistema educatiu. Amb la finalitat de revertir el fracàs a les aules, el departament d’Ensenyament impulsa mesures d’atenció personalitzada com fan la majoria de països del Vell Continent. Són els programes de diversificació curricular, que tenen com a finalitat afavorir que l’alumnat que ho requereixi pugui assolir les competències bàsiques de l’educació secundària obligatòria amb una organització de continguts i matèries diferent de l’ordinària, i una metodologia específica i individualitzada.

Una de les tres modalitats existents és el Projecte Singular, que permet a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO -o de 2n si ha repetit un curs- que presenta dificultats generalitzades d’aprenentatge i baix nivell de competències fer el 40% de l’horari lectiu en activitats fora del centre gràcies a convenis amb ajuntaments. Un dels centres que fa aquest programa és l’Institut Montmeló, on els alumnes fan classe però també estada en empresa i tallers: “Anys enrere tot s’anomenava Aula Oberta i no existia la modalitat de Projecte Singular. Ara la direcció ha mantingut el nom inicial, tot i que és diferent, perquè l’Aula Oberta es fa íntegrament al centre, i no és el nostre cas”, aclareix Diana Martínez, coordinadora del programa al centre del Vallès. La docent assenyala que “l’objectiu és reconduir els alumnes que s’estan desentenent del sistema educatiu perquè obtinguin el graduat en secundària”. Aquests alumnes segueixen a l’institut però no comparteixen aula amb la resta de la classe i treballen en grups reduïts de vuit a dotze membres, abordant les matèries comunes de manera adaptada. Són els estudiants que no han millorat el seu rendiment malgrat les mesures d’atenció a la diversitat que els han estat ofertes prèviament.

A diferència de la UEC (Unitat d’Escolaritat Compartida), l’altre programa de diversificació, aquests alumnes no pateixen cap trastorn de l’aprenentatge, sinó que tenen dificultats: “A la majoria els costa i estan desmotivats i els seus interessos no passen pels estudis, amb el problema afegit que la seva família no se’n preocupa”, explica Martínez. Per aquest motiu, un dels requisits per accedir a aquest programa, que és voluntari, és que els alumnes es comprometin a aprofitar l’oportunitat i que els pares estiguin pendents d’ells. “Fills i pares signen un contracte en què acorden no faltar a classe, fer sempre els deures, comportar-se de manera adequada o assistir a les reunions amb la tutora. Si l’incompleixen tornen a l’aula ordinària”, afirma la tutora. També poden tornar amb el grup-classe si assoleixen els objectius el primer curs del programa i així ho demanen.

ATENCIÓ INDIVIDUALITZADA

Bona part d’ells, però, ho aprofiten. És el cas del Sergio. La seva és una història d’èxit. S’ha tret l’ESO i ara està fent un grau mitjà de gestió administrativa a l’IES Gallecs de Mollet: “No seria on sóc ara si no hagués passat per l’Aula Oberta de Montmeló, n’hi hauria d’haver més”. El canvi ha estat determinant: “No he repetit mai cap curs, però 2n em va anar malament perquè sóc molt nerviós i em costa concentrar-me. Em van recomanar venir aquí i les coses m’han anat molt bé”. Deixa clar, però, que t’ho has de treballar: “Les classes són més reduïdes i et concentres més, però no et regalen res. Em van ensenyar tècniques d’estudi que em permeten no haver de memoritzar tant, perquè estic més atent a classe i agafo bé els apunts”.

“A la classe ordinària és impossible que els professors puguin estar per tu perquè estan desbordats, però aquí m’he centrat”.

Aitor

Després de dos anys en aquesta aula, ara veu el futur amb optimisme: “Els números m’agraden molt i al grau mitjà que faig fem comptabilitat, compravenda”. El seu germà petit li ha seguit els passos: “La meva mare també volia que hi anés perquè veu que a mi m’ha anat molt bé”. L’Aitor ha repetit 2n i aquest és el seu primer any fent el Projecte Singular. “Em van quedar sis assignatures al primer trimestre i no em veia capaç de treure’m el curs, sabia que suspendria i va arribar un punt que vaig desconnectar i em portava malament a classe. Em van expulsar tres cops”. Ara l’Aitor creu que es pot treure l’ESO: “A la classe ordinària amb trenta alumnes és impossible que els professors puguin estar per tu perquè estan desbordats, però aquí m’he centrat i vull graduar-me”.

La Romina també comparteix que l’aula ordinària no dóna resposta als que tenen més dificultats: “Arriba un punt que et fa vergonya tornar a dir que no ho entens perquè ja ho has preguntat al professor. Ara estan més pendents de mi i m’ho aclareixen tants cops com calgui”. Ho veu de la mateixa manera la Judit, que comparteix aula amb la Romina i l’Aitor: “Sóc molt insegura i ara sí que pregunto tots els dubtes que tinc, cosa que abans no feia. La tutora m’ajuda molt i no només en els estudis, perquè els meus pares mai m’han donat suport i sempre m’han dit que em busqués la vida”. La Judit i la Romina s’han plantejat deixar d’estudiar molts cops, però ara ja no ho veuen igual. La Romina vol estudiar estètica i perruqueria i la Judit farà el grau d’atenció a persones amb dependència.

PRÀCTIQUES I TALLERS

Les pràctiques fora del centre, que en cap cas poden ser de tipus laboral o professional, tenen com a finalitat promoure l’adquisició de les habilitats personals necessàries per a la vida adulta i contribueixen a l’orientació professional dels alumnes, perquè inclouen activitats relacionades amb el currículum de l’ESO i específiques del programa. Això és possible gràcies als convenis del departament amb ajuntaments, ens locals i altres institucions. Martínez assenyala els beneficis d’aquest primer contacte amb el món laboral com a assignatura optativa: “A part de recuperar les matèries pendents, aprenen un ofici i els ajuda a madurar”. L’únic inconvenient, a parer seu, és que l’oferta de pràctiques no és gaire variada. Accedir a aquest cicle formatiu tampoc és fàcil per a l’alumnat que prové dels programes de diversificació curricular: “Si s’ofereixen cinquanta places tenen més opcions d’entrar els que fan les provés d’accés, perquè els nostres alumnes tenen notes baixes”, lamenta la coordinadora del projecte. “L’any vinent els nostres alumnes compartiran amb els estudiants de l’ordinària una optativa de dues hores setmanals per preparar les proves”, explica Martínez, que creu que això servirà per corregir la situació.

Paral·lelament a les classes i a les pràctiques, el programa ofereix tallers de percussió i arts marcials els dilluns i els dimarts a la tarda per donar un al·licient més enllà del treball a les aules: “Aquests tallers intenten motivar i potenciar competències personals, emocions i sobretot autoestima”, explica la tutora. La companyia Brincadeira és la que imparteix el taller de percussió. “El que busquem és cohesionar el grup amb la música, perquè cadascú té el seu rol molt marcat. Al que és més insegur li donem més protagonisme, així s’adonen que l’èxit és fruit del treball en equip. De fet, l’avaluació no es fa per conceptes musicals sinó per la seva evolució personal”, explica Ferran Samper, responsable del projecte. Un exemple que demostra l’encert d’una proposta que mira de no deixar enrere cap alumne fent de l’institut un espai d’acollida.