Marta Puigdemasa i Paola Villanueva: “Volem dir a totes les mares: «Ei, no estàs sola, això que et passa ens passa a totes»"

BarcelonaMarta Puigdemasa (la Seu d’Urgell, 1982) i Paola Villanueva (Sevilla, 1985) ja es coneixien perquè les seves respectives parelles eren amigues, però la maternitat –totes dues van parir fa dos anys en plena pandèmia– les va acabar d’unir. Les dues tenien ganes de donar-li un sentit creatiu a l’experiència que estaven vivint i així va néixer el projecte Madrebulario, un diccionari gràfic per posar nom a experiències de la maternitat que no han sigut anomenades. La Marta crea les paraules i la Paola les dibuixa. Les podeu trobar a Instagram (@madrebulario) però l’objectiu des del principi ha sigut fer-ne un llibre i ja estan en converses amb editorials.

Per què és necessari un vocabulari de la maternitat?

— Marta Puigdemasa: Perquè la maternitat és molt comuna però hi ha certes coses de les quals no es parla. La Paola sempre diu que cal treure la maternitat de les cases i portar-la a les places.

— Paola Villanueva: Sí, treure-la de l’espai privat i posar-la en el debat públic i, d’alguna manera, qüestionar aquesta maternitat idealitzada i romantitzada que tenim en l’imaginari. Volíem trencar estereotips i repensar la maternitat.

— M.P.: I quan vius experiències tan intenses a vegades et passen coses que creus que només et passen a tu i la intenció de tot el projecte és dir a totes les mares: “Ei, no estàs sola, això que et passa –com ara fer-te pipí perquè t’han fet una episiotomia– ens passa a totes”. 

— P.V.: També per treure’ns la culpa perquè a vegades ens sentim culpables de sentir o pensar determinades coses i quan parles amb altres dones t'adones que no és tan atípic.

— M.P.: Jo, per exemple, quan donava el pit a la meva filla em sentia tan atabalada i fora de lloc i, tot i que també ho he gaudit, sentia que d’aquests sentiments que potser no són tan amables no se’n parla tant.

I el que no s’anomena és com si no existís.

— P.V.: Justament volíem posar paraules per anomenar allò que no s’anomena perquè, com diu el feminisme, el que no s’anomena no existeix. I volíem fer un vocabulari molt pràctic.

— M.P.: Al final, la manera com parlem, les paraules, construeixen la realitat que vivim. Aquest diccionari està inspirat en el de Douglas Adams –The meaning of liff–, que va agafar els noms de pobles d’Anglaterra i va dotar-los de nous significats per descriure experiències comunes que no tenen nom. I vaig unir aquest referent amb el fet de tenir una filla.

Quin és el vostre procés de treball, com sorgeixen les paraules?

— M.P.: Hi ha paraules que sorgeixen de l’experiència pròpia però n’hi ha d’altres que tenen un procés d’investigació darrere perquè no volem que aquest diccionari sigui només fruit de la nostra experiència. El compte d’Instagram el vam crear per poder difondre un formulari on totes les dones que volguessin ens enviessin definicions de coses o experiències per a les quals creuen que falta una paraula. I nosaltres la creem.

— P.V.: Volem pensar la maternitat en plural: maternitats. El fet que qualsevol dona pugui deixar la seva experiència ens ajuda a crear una visió més oberta i plural i integradora. Depèn de la participació de la gent.

— M.P.: En el projecte és molt important l’humor, tot està escrit i les il·lustracions també estan pensades en clau d’humor.

Com us inspireu per crear la paraula i la il·lustració?

— P.V.: La Marta busca dos conceptes i els fusiona i jo també busco la fusió de dues imatges. Jo ja treballo el llenguatge dels dobles sentits a nivell visual i per a mi és un caramel el fet que la Marta treballi també aquesta dualitat. Per exemple, amb sexquía (quan tens fills, període de temps que transcorre entre tenir sexe amb la teva parella i tenir temps i energia per fer-ho), com podia representar sexe i sequera? Doncs un desert en un llit.

M’agrada, especialment, la paraula felistalgia (quan el teu fill o filla supera una fita de creixement i sents una barreja entre felicitat i nostàlgia perquè saps que no ho tornaràs a viure més). Quina és la vostra paraula favorita?

— M.P.: La primera que vam publicar: sudapina (hormona dels primers mesos de criança que fa que tot el que no sigui el teu nadó et sigui igual).

— P.V.: Potser perquè connecto més amb temàtiques que m’emprenyen, una de les meves favorites és concilío, perquè té aquest esperit reivindicatiu (la dificultat de conciliar) i em sembla magistral: només canviant l’accent, canvia el sentit de la paraula completament, és molt subtil.

Per petició popular vau fer una edició limitada de samarretes amb la paraula maroridad (sororitat entre mares). ¿Esteu contentes amb la resposta al projecte?

— M.P.: No tenim grans números a Instagram perquè publiquem quan podem, però estic contenta perquè cada cop que publiquem una paraula ens arriben comentaris tipus “Pensava que només em passava a mi” o “Gràcies per posar-hi nom”.

— P.V.: És una comunitat amb molt d’engagement i, tot i que el nostre objectiu no és triomfar a Instagram, ens alegra veure que la gent hi participa i se sent involucrada.

Totes les paraules són en castellà. Hi haurà versió en català?

— M.P.: Hi estem pensant perquè una de les propostes de materialitzar-ho en forma de llibre és en català. S’hauria de repensar la paraula perquè moltes no funcionarien o etimològicament hi ha paraules que no són iguals, però es pot fer.