Tractar la salut mental postpart sense separar mares i criatures
En els seus dos anys de vida, 90 mares amb trastorns mentals han passat amb els seus fills per l’Hospital Mare-Nadó del Clínic
Una de cada sis mares pateixen una depressió postpart, segons dades de l’OMS. Però, tot i que és el més freqüent, aquest trastorn mental no és l’únic que poden desenvolupar les dones després de donar a llum. I no cal tenir antecedents per patir-ne algun.
La Laura (nom fictici), pediatra de 36 anys, va passar per una psicosi puerperal després de tenir el seu primer fill, un quadre greu però poc freqüent. “L’embaràs i el part van anar bé. Els primers dies estava eufòrica. Era una sensació que no havia tingut mai. Però de seguida tot va canviar i em vaig adonar que era una màscara. Vaig començar a tenir alts i baixos. I no només plorava, sinó que pensava en autolesionar-me, no dormia i tenia idees delirants. Notava que havia caigut en un pou sense fons”, explica.
Quan el bebè la reclamava, se sentia paralitzada. Era com si tot allò no li estigués passant a ella, però creia que si ho explicava li traurien el nen. A les tres setmanes, va decidir demanar ajuda. La van ingressar durant 15 dies a la unitat psiquiàtrica d’un hospital públic de Barcelona, on es va haver d’estar separada del seu nadó. Només podia veure’l dues o tres hores al dia. Va haver de deixar la lactància. La separació era un entrebanc difícil de salvar, però a més li van dir que la medicació que prenia no era compatible amb donar el pit. Després va saber que sí que ho era.
Quan va rebre l’alta, li van parlar de l’Hospital Mare-Nadó, un centre de dia per a mares i bebès únic a l’Estat que l’Hospital Clínic va obrir a finals del 2017. Allà, la Laura hi va trobar un espai per continuar amb el seu tractament d’una forma totalment diferent. “A la unitat psiquiàtrica no tenia res en comú amb ningú. A l’hospital de dia, en canvi, hi vaig trobar un grup afí de dones que estaven passant per un procés similar”, exposa. Hi va anar set mesos, els primers dos cada dia, i després només alguns dies a la setmana.
El centre no substitueix l’ingrés quan aquest és inevitable, però pot ajudar a escurçar l’estada a una unitat psiquiàtrica. Ubicat a la seu de la Maternitat, acull dones de tot Catalunya que hi van amb els seus nadons i busca recrear l’entorn acollidor d’una casa: compta amb sala d’estar, bressols, menjador, despatxos i habitacions de repòs. “Però no és només un espai, sinó un model d’atenció que posa la díada mare-nadó al centre”, afirma Lluïsa Garcia-Esteve, directora i impulsora del projecte. La base dels tractaments són les intervencions en grup i individuals que afavoreixen la interacció, la criança respectuosa i positiva, el manteniment de la lactància materna si les mares així ho desitgen i la incorporació progressiva d’elements quotidians que fomentin el vincle amb la comunitat i la família.
UNA REALITAT INVISIBLE
Garcia-Esteve ja havia estat la responsable de crear el 1990 un programa de psiquiatria perinatal al Clínic que posava el focus en els trastorns mentals derivats de l’embaràs i el postpart. Llavors, “l’atenció als trastorns mentals era una cosa totalment invisibilitzada”, i en el cas de les mares encara més, destaca. El centre de dia s’inspira en un model que va poder conèixer de primera mà en una estada a Londres i que fa temps que funciona a altres països europeus. Entre les seves característiques, permet a les mares participar en sessions alhora que treballen el vincle amb la criatura, un dels pilars de la seva recuperació.
“Que mares i fills puguin estar junts d’una forma adequada els ajuda a vincular-se saludablement. I un bon aferrament és important per al neurodesenvolupament de la dona i la seva regulació emocional”, argumenta Alba Roca, coordinadora del centre. També és clau poder fer xarxa amb altres dones que passen per una situació semblant: “A les nostres mares, anar als grups habituals de criança les fa sentir diferents i elles mateixes se n’exclouen”.
Però no sempre és fàcil obrir-se. A l’Elena, per exemple, una professora de secundària de Barcelona que va acudir a l’Hospital Mare-Nadó durant quatre mesos, dues vegades a la setmana, li va costar. “Al principi em feia molta mandra haver de conèixer més gent. El que jo volia era no haver de parlar amb ningú. Però en les sessions grupals vam acabar creant molta confiança entre nosaltres. Sense haver d’explicar-nos els detalls de les nostres històries, vèiem que teníem molt en comú”, recorda. Ella, que tampoc no havia patit mai cap malaltia mental, va passar per una depressió postpart després de néixer la seva segona filla, que va haver de ser ingressada dues vegades. Això es va sumar al fet que la seva mare acabava de morir i que amb la seva parella estaven a punt de canviar de ciutat, de casa i de feina. “Vaig començar a pensar coses que no m’havien passat mai pel cap com tirar-me per la finestra o deixar que m’atropellés un cotxe, i vaig notar que passava alguna cosa estranya”, relata. Una amiga molt propera havia tingut una depressió feia poc i això la va ajudar a detectar els símptomes i a decidir-se a demanar ajuda.
Va demanar hora amb la seva llevadora, que la va remetre a la psicòloga del seu Assir (Atenció a la salut sexual i reproductiva). Després de visitar-la, va ser derivada. “El primer dia, quan vaig arribar a l’hospital de dia, no acabava d’entendre res. Pensava: «Què faig aquí asseguda en un sofà passant l’estona?». Però després em vaig adonar que aquells moments que semblava que no fèiem res, parlant amb altres mares, ajudaven molt”. La Laura també va valorar molt aquest espai de tranquil·litat. “La família em volia ajudar però no sabien com fer-ho, i m’estaven a sobre tota l’estona. Aquí, en canvi, feien la funció de ser-hi, però amb la presència adequada. Sense envair-te, amb respecte. No sé com hauria sigut tot això sola a casa, però així va ser ideal, perquè una consulta externa es queda curta i un ingrés trenca la família”.
A ella, a més, l’estada a l’hospital li va servir per afrontar les cures bàsiques del nadó: “A mi em feia molta por el moment del bany, per exemple. I abordàvem com organitzar la bossa amb els productes bàsics per al bebè o planificar desplaçaments amb ell, coses que em generaven molta inseguretat”. Roca emfatitza que són aspectes que poden semblar evidents, però que són difícils de portar a terme quan la salut mental està afectada.
La vida a l’hospital de dia s’ha vist inevitablement trastocada per l’episodi d’alerta sanitària provocat pel covid-19. Durant unes setmanes l’atenció psicològica s’ha hagut de traslladar als grups virtuals i a les trucades per telèfon. A poc a poc, les visites individuals han començat a planificar-se. Els grups hauran d’esperar. “La nova normalitat a nosaltres ens afectarà molt”, lamenten.
Dos anys i 90 mares tractades
En els seus dos anys de vida, l’Hospital Mare-Nadó ha tractat 90 mares acompanyades de 91 criatures (hi ha hagut una bessonada). Es calcula que aproximadament la meitat hi han anat per un trastorn depressiu, alguns iniciats durant l’embaràs. Una altra gran part de les pacients patien trastorns greus d’ansietat. També han arribat mares amb psicosi puerperal, bipolaritat i trastorns alimentaris. No hi ha cap criteri restrictiu a l’hora d’acceptar la derivació d’una mare i qualsevol professional de la salut pot fer la derivació. I és que l’únic criteri d’admissió a l’Hospital Mare-Nadó és tenir un trastorn mental i trobar-se dins del primer any del postpart.