Tot el que no s'explica del postpart

Cada cop són més les dones que saben que la maternitat, i en concret el postpart, no és un camí de roses. “La nova onada feminista que estem vivint ha permès que es parli més públicament d’una sèrie de temes vinculats a l’experiència de les dones que fins fa poc estaven silenciats: salut sexual femenina, orgasme de les dones, cicle menstrual, maternitat i tot el que l’envolta. Malgrat tot, el discurs hegemònic sobre la maternitat està marcat per una visió patriarcal i productivista de la maternitat, que considera que les dones han de ser mares abnegades i alhora superdones que arriben a tot”, assegura Esther Vivas, autora del llibre Mama desobedient*. Explica que aquesta imatge idealitzada i romantitzada que hi ha del postpart fa que hi hagi unes expectatives quan tens una criatura que després no es compleixen, per això moltes dones, sobretot les que són mares per primer cop, viuen l’experiència de la maternitat i el postpart amb malestar i culpa.

Per a Vivas, és important treure de l’armari la maternitat real perquè les dones puguin reconciliar-se amb el que significa i puguin tenir una experiència materna satisfactòria. “A les dones no ens està permès parlar de la duresa de la maternitat i del postpart perquè ens titllen de males mares. S’espera que estiguem enamorades del nostre nadó, sempre disponibles i felices”, apunta, alhora que recorda que el postpart és especialment difícil en una societat hostil a tot el que significa cuidar i maternar, amb permisos de maternitat curts i un munt de prejudicis sobre les mares. “Tot això dificulta l’experiència materna”, conclou Esther Vivas. 

La pintora Joana Santamans (44), que es considera forta i positiva, admet que el postpart ha sigut com una plantofada. Parlem quan fa 40 dies que ha nascut la Julieta, la seva filla, després d’un part llarg i complicat. Explica que durant l’embaràs –experiència que la va sorprendre molt favorablement– va rebre tota mena d’informacions i recomanacions sobre l'embaràs, el part, el postpart i la maternitat: “Eren tantes i tan diverses que he preferit viure la meva experiència i anar veient què passa i com em sento”. No s’identifica gaire amb aquell amor incondicional que li auguraven que sentiria, creu que cada dia s’està enamorant més de la Julieta, de la personeta que és, de la mirada, dels somriures... i que encara no té prou perspectiva –no s’han separat més de tres hores– per saber el que sent. Per a ella és com si estiguessin barrejades.

Reconeix que no va ser un enamorament automàtic, sentia una responsabilitat desmesurada tenint en compte que estava esgotada físicament. Fa referència a les famoses de les revistes que surten estupendes amb la criatura en braços i caminant com si res. Ella va estar cinc dies a la clínica per recuperar-se, tenia el sòl pelvià afectat, no podia caminar, es marejava, estava feble i no sabia que les parteres sagnaven durant tants dies després del part. “Vaig anar a classes de part, m’havien explicat moltes coses, però estava convençuda que a mi només em passarien les bones”, diu rient. Desgavell hormonal, ploreres, morenes, dolor, mugroneres, esgotament i la sensació d’estar superada es combinen amb una sensació de rejoveniment que no s’esperava: “Associo la reproducció a quelcom que es fa de jove, però ja soc gran. Aquest nou repte, no parar d’aprendre, sentir-me inexperta... em connecta amb la joventut”. Creu que si hagués sigut mare de més jove, potser hauria estat més bé físicament, però no portaria bé l’angoixa per haver de posicionar-se en l'àmbit laboral, “en canvi ara sento que m’ho puc permetre i li dedicaré tot el temps que necessiti”. 

____________________

*Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Mama desobedient' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.