El consultori

Com han de ser les caques d’un nadó?

Aquests són els senyals d'alarma que ens haurien de fer consultar el pediatre

Canvi de bolquer a un nadó
3 min

D'entre les moltes coses en què ens hem de fixar com a pares recents, hi ha les deposicions que fa el nostre nadó, les quals, generalment, segueixen uns patrons similars, sobretot els primers dies. Tot comença el dia del naixement, amb el meconi, una pasta verda fosca, gairebé negra, formada per cèl·lules mortes, líquid amniòtic, secrecions del tub digestiu i bilis, entre altres, que ocupa el tub digestiu del fetus i que, com assenyala Núria Pericas, pediatra de l'Hospital de Nens de Barcelona (HM Nens), “si no s’expulsa durant les primeres 24 hores de vida, s’ha de vigilar perquè podria ser símptoma d’algun trastorn”.

Quantes deposicions diàries ha de fer un nadó?

Passada la fase del meconi i la transició, quan la mare ja ha fet la pujada completa de la llet, si fa lactància materna, els nadons acabats de néixer fan un mínim de dues o tres deposicions diàries. “Però poden fer-ne cada cop que mengen, sobretot els que fan pit, és a dir, 8-12 cops”, apunta Pericas.

Quin aspecte tenen?

Les deposicions normals, descriu la pediatra, són toves o semilíquides, amb grumets i de color groguenc, “tot i que el color és variable i pot ser més marronós o verdós”. Els nadons alimentats amb llet de fórmula, matisa, “fan les deposicions més espesses i en fan amb menys freqüència”. Al seu torn, si fan lactància mixta, “tot dependrà de la quantitat que prenguin de cada tipus de llet”.

Com evoluciona entre el primer i el sisè mes de vida?

Amb els mesos, la freqüència de les deposicions va disminuint i alhora poden anar fent-se menys líquides. Cap a les 3-8 setmanes de vida, afirma Pericas, “és freqüent que el nadó de cop comenci a fer moltes menys deposicions, inclús una cada diversos dies, però quan en fa segueixen sent molt toves”. Això, per a tranquil·litat de tots, “és normal i pot ser, en primer lloc, perquè la llet materna s’aprofita tota i gairebé no deixa residu, o perquè al nadó li costa aprendre a coordinar i obrir l’esfínter anal extern quan toca, quan l’intestí està fent el moviment per expulsar la femta”. En aquests casos, continua, podem veure el nadó “fent força i inquiet fins que fa la caca, però recordem que ha de ser una caca tova”. Posteriorment, amb la introducció de l’alimentació complementària les deposicions canvien totalment, “es fan més espesses i varien el color i l'olor”.

Quina freqüència és la normal?

“Si el nadó està tranquil, menja bé, la deposició no és dura i no li fa mal quan surt, no passa res perquè faci tres caques al dia o una cada tres dies”, destaca Pericas.

Com es pot prevenir el restrenyiment?

Quan hi ha un restrenyiment veritable, Pericas insta “a valorar quin tipus de llet pren el nadó quan aquest fa fórmula i si hi ha algun senyal o símptoma que ens pugui orientar cap a algun altre problema”. Quan ja prenen sòlids, el secret és “una dieta variada rica en verdura i fruita, així com mantenir una bona hidratació”.

Quins senyals d’alarma ens haurien de fer consultar urgentment el pediatre?

La doctora Núria Pericas n'enumera cinc:

  • Si les deposicions tenen sang o un color blanc-gris o negre
  • Si són dures, seques i li costa treure-les
  • Si realment són molt infreqüents
  • Si els que fan lactància materna exclusiva no fan deposicions diàries durant els primers 15 dies
  • Si s’acompanyen de símptomes com irritabilitat, rebuig de l’aliment o vòmits

I com podem distingir si els lactants, les deposicions dels quals solen ser líquides, pateixen un episodi de diarrea?

Quan un lactant petit té diarrea, les deposicions seran diferents de les habituals, segons Pericas, i seran “més aigualides”. “Sobretot, ens cridarà l’atenció la quantitat o la freqüència i el fet que, segurament, si té diarrees, tindrà malestar, potser menjarà menys o tindrà febre o vòmits”.

stats