Embaràs

L’energia que es necessita per gestar un nadó és molta i no ho sabíem

El cost energètic de l’embaràs en els éssers humans és d’unes 50.000 calories, molt més del que es creia, i les dones passen més temps embarassades que molts mamífers

Carl Zimmer/The New York Times
4 min
Imatge d'un embaràs

Es necessita molta energia per fer créixer un nadó, només cal preguntar-li a qui hagi estat embarassada. Però justament ara els científics han descobert la quantitat exacta d'energia. En un estudi publicat a la revista Science, investigadors australians calculen que un embaràs humà exigeix gairebé 50.000 calories alimentàries al llarg de nou mesos. Això equival a uns 50 pots de mig litre de gelat i és molt més del que esperaven els investigadors.

Les estimacions anteriors eren més baixes perquè els científics acostumaven a suposar que la major part de l’energia necessària per a la reproducció acabava emmagatzemada en el fetus, que és relativament petit. Però Dustin Marshall, biòleg evolutiu de la Universitat de Monash, i els seus estudiants van descobrir que l’energia emmagatzemada en els teixits d’un nadó humà representa només al voltant del 4% del cost energètic total de l’embaràs. L’altre 96% és combustible extra que necessita el cos de la dona. "El nadó es converteix en un error d'arrodoniment", va afirmar Marshall. "Vam trigar un temps a entendre-ho".

Aquest descobriment sorgeix de la llarga investigació de Marshall sobre el metabolisme. Cada espècie exigeix una energia diferent. Els mamífers de sang calenta, per exemple, poden mantenir una temperatura corporal constant i romandre actius inclús quan baixa la temperatura. Però ser de sang calenta també té els seus inconvenients. Per mantenir un ritme metabòlic elevat, els mamífers han de carregar combustible constantment. En canvi, una serp de sang freda pot passar setmanes sense menjar.

La mida influeix

Marshall es va proposar elaborar un inventari complet de l’energia que consumeixen desenes d’espècies al llarg de la seva vida. Es va adonar que la majoria de les femelles no només han d’alimentar el seu propi cos, sinó que també han d’aportar energia addicional a les seves cries.

Quan Marshall va començar a investigar els costos de la reproducció no trobava xifres sòlides. Alguns investigadors havien calculat que els costos indirectes –és a dir, l’energia que les femelles utilitzen per alimentar el seu propi cos durant l’embaràs– podrien suposar només el 20% de l’energia directa dels teixits del nadó. Però Marshall no es refiava dels seus càlculs.

Ell i els seus estudiants es van proposar calcular els costos per si mateixos. Van recórrer la literatura científica a la recerca d’informació sobre l’energia emmagatzemada en els teixits de cada cria. També van buscar la taxa metabòlica total de les femelles mentre es reproduïen, que els científics poden estimar mesurant quant d'oxigen consumeixen les mares. "La gent es dedicava a recopilar dades sobre les seves espècies, però ningú les reunia", va explicar Marshall. Mitjançant l’agregació d’aquestes dades, els investigadors van calcular els costos de reproducció de 81 espècies, des d’insectes fins a serps i cabres.

Van descobrir que la mida d’un animal influeix molt en la quantitat d’energia que necessita per reproduir-se. Els animals microscòpics anomenats rotífers, per exemple, necessiten menys d’una milionèsima de caloria per tenir una cria. En canvi, una femella de cérvol de cua blanca necessita més de 112.000 calories per tenir un petit cérvol. El metabolisme de cada espècie també influeix. Els mamífers de sang calenta consumeixen el triple d’energia que els rèptils i altres animals de sang freda de la mateixa mida.

Revelació sorprenent

La sorpresa més gran va arribar quan Marshall i els seus estudiants van descobrir que, en moltes espècies, els costos indirectes de l’embaràs eren més alts que els directes. Els resultats més extrems procedien dels mamífers. De mitjana, només el 10% de l’energia que una femella de mamífer utilitzava durant l’embaràs es destinava a la seva descendència. "Em va sorprendre", va dir Marshall. "Vam tornar a les fonts moltes vegades perquè ens semblava sorprenentment alt basant-nos en les expectatives de la teoria".

David Reznick, biòleg evolutiu de la Universitat de Califòrnia, que no va participar en l'estudi, també es va sorprendre de com d’elevat podia arribar a ser el cost indirecte. "No m’ho hauria imaginat", va dir. I el que el va sorprendre encara més va ser que l’equip de Marshall fos el primer a precisar aquestes xifres. "Penses que algú devia haver fet això abans".

L’estudi ofereix pistes sobre per què algunes espècies tenen costos indirectes més elevats que altres. Les serps que ponen ous consumeixen molta menys energia indirecta que les que tenen cries vives. Les serps que tenen cries vives han de mantenir els embrions mentre creixen dins dels seus cossos, mentre que les que ponen ous poden treure a les seves cries dels seus cossos més ràpidament.

Pot haver-hi diverses raons per les quals els mamífers paguen uns costos indirectes tan elevats per l’embaràs. Per exemple, moltes espècies generen una placenta per transferir nutrients als seus embrions. Marshall sospita que els humans incorren en un cost especialment elevat perquè les dones estiguin embarassades més temps que la majoria de mamífers.

Marshall va afirmar que els nous resultats també poden explicar per què les femelles de mamífers s’esforcen tant a cuidar les seves cries després de néixer: perquè s’esforcen molt durant l’embaràs. "Ja han invertit molt en el projecte", conclou Marshall.

Copyright The New York Times
stats