Embaràs i trastorns al sòl pelvià

Segons dades obtingudes per Benuren, xarxa de clíniques ginecològiques associades especialitzada en cures i tractaments per a la prevenció del sòl pelvià, 4 de cada 10 dones tenen problemes de sòl pelvià però en desconeixen les causes i les conseqüències.

Segons Benuren, a Espanya hi ha una gran desconeixement i una manca de cultura sobre la cura del sòl pelvià. A diferència de la majoria dels països europeus, on és una part més de les cures de la salut, a Espanya hi ha una absència de cultura d'aquest problema. Un exemple clar d'aquesta absència de cultura preventiva sobre el sòl pelvià és que després d'un embaràs a Europa és obligatori redirigir a la nova mare a un especialista sobre sòl pelvià, mentre que a Espanya això no es fa.

3 de cada 10 dones avorten de forma natural durant el seu primer embaràs

Els estudis publicats fins a la data indiquen que un 27% de les dones pateixen pèrdues d'orina. D'aquestes dones, gairebé el 40% són d'edats entre els 35 i 45 anys. Tan sols un 6% de dones entre 18 i 25 anys tenen problemes d'incontinència.

És per aquest motiu que els professionals de Benuren recomanen realitzar exercicis d'enfortiment del sòl pelvià des d'edats primerenques. La prevenció és essencial per evitar qualsevol trastorn futur.

La panxa no és excusa: es pot fer exercici en l’embaràs

Des de Benuren expliquen que "podem notar que el nostre sòl pelvià necessita enfortir-se perquè la dona comença a tenir pèrdues d'orina en situacions que abans no les tenia, com al riure o al fer força, bé sigui un esport o a l'aixecar pes. A més, nota que el tampó no se subjecta bé, que es mou o se surt, i ha de canviar la talla, encara que el seu flux menstrual segueixi sent el mateix o durant les relacions sexuals la fricció en la penetració no se sent igual, tant la dona com la parella. D'altra banda, la dona pot explorar la seva vagina i, si nota un bony que abans no tenia, és un clar signe d'un principi de prolapse, que s'origina per tenir un sòl pelvià debilitat".

Quins problemes comporta la debilitat del sòl pelvià

La debilitat del sòl pelvià genera patologies en les dones (i també homes) que el pateixen. Alguns dels més comuns, segons Benuren, solen ser:

• Pèrdues d'orina: segons les dades de Benuren, la pèrdua d'orina afecta el 30% de les dones que visiten la seva consulta.
• Disfuncions sexuals: es tracta de la segona afecció més estesa entre dones amb problemes de sòl pelvià.
• Prolapse: en casos extrems, al no tractar la debilitat del sòl pelvià a temps, es pot produir un despreniment de l'úter, la bufeta o el recte.
• Incontinència fecal: igual que passa amb l'orina, en alguns casos la incontinència pot afectar altres zones.

Algunes causes

Les causes de la debilitat del sòl pelvià poden ser molt variades. Tant l'edat com alguns excessos poden afeblir aquesta part del cos de la dona però també l'home.

• Embarassos: el part vaginal sense dubte és un dels principals causants de la debilitat del sòl pelvià. En països d'Europa després de donar a llum és obligatori acudir a especialistes en sòl pelvià per reforçar la musculatura.
• Esports d'impacte: el 'running' i altres esports d'impacte debiliten el sòl pelvià i hauran exercitar-lo.
• Males postures: ja sigui durant el treball en oficina o anant amb bicicleta.
• Esforç excessiu: tenir un treball físic, aixecar massa pes de manera inadequada, fins i tot aixecar els nens.
• Menopausa: tot i que l'arribada d'aquesta etapa en la dona no ha de comportar necessàriament pèrdues d'orina. Exercitar el sòl pelvià ho prevé.
• Edat: amb l'edat és normal perdre fortalesa de tots els músculs. Per això és important exercitar-los sempre de manera controlada.
• Tos crònica, restrenyiment crònic, etc.: perquè les persones amb aquests problemes fan molta força i debiliten així el sòl pelivà.

Elevades conseqüències psicològiques

Els trastorns derivats de la debilitat del sòl pelvià ocasionen disfuncions físiques, però des Benuren s'alerta del greu trauma psicològic que ocasiona a les afectades. El fet de tenir incontinència davant d'una simple rialla, o un petit esforç, o el no sentir les relacions íntimes com abans, acaba afectant psicològicament les dones que pateixen aquesta debilitat del sòl pelvià. Es calcula que almenys 4 de cada 10 dones pateixen algun d'aquests símptomes amb efectes psicològics en forma de pèrdua d'autoestima, problemes dins de la parella o falta de confiança. Tot això es pot prevenir amb exercicis i un seguiment mèdic adequat.