Embaràs

"Una doctora ens va dir: «Us ha tocat una loteria dolenta. Si la nena neix, pot tenir tota mena de problemes»"

Durant el seu primer embaràs, Laia Pastor va patir preeclàmpsia, una de les patologies que centrarà La Marató de TV3 d'aquest any, dedicada a la salut sexual i reproductiva

La Laia, la Mariona i el Jordi
4 min

BarcelonaTenia 28 anys i sobre el paper era una dona jove i sana que estava esperant la seva primera criatura. Però, poc abans de la setmana 24 de gestació, la Laia Pastor va començar a notar que alguna cosa no anava bé: s'havia inflat, tenia mal de cap i la visió una mica estranya. "Estava embarassada, era l'agost i tothom deia que era normal. El meu marit i jo ens vam fer un tip de caminar per la platja perquè la inflor baixés", explica la Laia. La situació no millorava i en la següent revisió la Laia tenia la tensió arterial molt alta. Patia preeclàmpsia, que causa pressió arterial alta (hipertensió) i pèrdua de proteïnes per l’orina, amb risc per a la vida de la mare i del nadó, una de les patologies que centrarà La Marató de TV3, que enguany se celebra el 17 de desembre i està dedicada a la salut sexual i reproductiva.

Després de comprovar que la situació era greu, el metge la va derivar ràpidament a urgències de l'hospital, on ja l'estaven esperant. Li van subministrar una injecció per accelerar la maduració pulmonar del nadó per si havien d'avançar el part i es va quedar ingressada durant una setmana en una clínica privada, on ja li van avançar que no sabien si l'embaràs tindria un final feliç o no. "Fins i tot una doctora, amb bastant poc tacte, ens va dir: «Us ha tocat una loteria dolenta. Si la nena neix, pot ser que sigui cega o tingui tota mena de problemes»", recorda la Laia.

Les poques esperances que tenien la Laia i el seu marit, el Jordi, van començar a remuntar quan els van traslladar a l'Hospital Joan XXIII. "Allà ens van girar la truita i ens van dir que ho salvarien. Em controlaven el ronyó cada dia, perquè la preeclàmpsia pot danyar també els òrgans i això era el que volien evitar", explica la Laia. Una setmana després d'entrar a l'hospital, en la setmana 26 d'embaràs, la Laia va donar a llum, via cesària, a la seva filla, la Mariona. El part, però, no era el final del patiment, sinó l'inici, perquè la Mariona pesava 770 grams i estava entre la vida i la mort. "Ens van dir que seria una carrera de fons, un pas endavant i tres endarrere. Pel camí vam perdre molts companys d’incubadora", diu la Laia.

La Mariona va estar tres mesos a l'hospital i durant aquell temps els seus pares van viure una muntanya russa emocional que, entre altres coses, va provocar que en els primers dies la Laia no volgués conèixer la seva filla. "Quan vaig tornar a casa després del part, la gent em venia a veure i em portava flors i jo deia «Però què feu? Si aquesta nena potser es morirà»", confessa. La cuirassa de protecció que s'havia construït va caure després de veure per primera vegada la nena: "Ja no em vaig separar d'ella".

Tant la Laia com el Jordi admeten que són poques les persones que comparteixen les experiències de parts complicats i que, a vegades, acaben malament. En el seu cas van poder endur-se la Mariona a casa, però això no vol dir que hagin oblidat o amaguin tot el que van passar. Ho comparteixen sempre que poden –també a La Marató– perquè volen evitar que altres parelles passin pel seu tràngol: no sabien què era la preeclàmpsia ni quines conseqüències podia tenir per a la seva filla. La Laia insisteix en la necessitat que hi hagi informació a l'abast de tothom i pensa en el futur de la Mariona. "Si un dia vol ser mare, jo l'haig d'advertir, perquè la preeclàmpsia pot tenir un factor hereditari. Necessitem que hi hagi investigació perquè el dia de demà la Mariona sàpiga què pot fer perquè no li passi a ella", remarca. La preeclàmpsia afecta entre el 2% i el 8% de tots els embarassos.

La por de tenir un segon fill

Tot i les prediccions més dolentes, la Laia i el Jordi expliquen amb alegria que la Mariona ara és una nena sana. El naixement prematur li ha afectat la vista –té sis diòptries a cada ull, però en un futur es podria operar– i és una mica més petita que els nens i nenes de la seva edat, però més enllà d'això viu una vida feliç i activa. "Jo sempre li dic: «La Shakira fa metre i mig i mira on és»", afegeix la Laia.

El Jordi i la Laia confessen que l'experiència va tenir un impacte psicològic en ells, que es va manifestar quan es van plantejar si ampliar o no la família. Ella volia, ell no. "Vam preguntar a molts metges quina probabilitat hi havia que ens tornés a passar el mateix i hi havia entre un 33% i un 50%. La valenta va ser ella, que va voler tirar endavant", recorda el Jordi, mentre la Laia afegeix: "Ell veia el got mig buit, i jo el veia mig ple". Van tenir el seu segon fill, el Guillem, cinc anys després que nasqués la Mariona. El segon embaràs de la Laia no va tenir complicacions: li van donar la baixa a la setmana dotze i li van receptar aspirina infantil com a prevenció. "Em podria haver tornat a passar, però no em va passar", diu alleujada, tot i que admet que hi ha dones que no tenen la mateixa sort.

Quan repassen la seva història, el Jordi rebat l'opinió d'aquella doctora que els va pintar un futur negre i diu que amb la Mariona els va tocar "la loteria bona".

stats