Els 10 dubtes més comuns sobre lactància (i les seves solucions)

Barcelona"La lactància ha de partir del desig inicial de voler-la fer. És la teva lactància i la teva decisió com a dona", diu Hortènsia Vallverdú, pediatra al CAP Horta (Barcelona), consultora de lactància (IBLC) i acompanyant de grups de suport a la lactància materna. Amb ella resolem els deu dubtes de lactància més freqüents, coincidint amb la Setmana Europea de la Lactància Materna.

És la consulta més comuna i si bé donar el pit no ha de fer mal, "no sempre hi ha patologia", indica Hortènsia Vallverdú. S'ha de diferenciar de la molèstia transitòria, d’adaptació, com una pessigada, que ha de desaparèixer "fàcilment i ràpidament". Si és un dolor que es manté durant tota la presa i no marxa, sinó que s’allarga en el temps, s’ha de consultar amb un professional immediatament perquè se n'ha de buscar la causa i solucionar-ho. "Quan fa mal s’ha de demanar ajuda i si no et convenç o no es resol el problema, demana'n una altra", reconeix Vallverdú. No s'ha d'aguantar el dolor.

Les causes del dolor poden ser moltes, com una mala postura, que el nadó s'agafa malament o que té el fre lingual curt. Les clivelles, les mastitis i les obstruccions que poden aparèixer durant la lactància també són doloroses i s'ha de buscar ajuda per solucionar-les.

"De vegades es té incorporat el missatge que el nadó hauria de menjar cada dues o tres hores, mamar durant 15 minuts i adormir-se, però els nadons necessiten contacte físic, necessiten succió afectiva, volen dormir a sobre de la mare i succionar el pit, i tant pot ser perquè tingui gana com perquè tingui una molèstia; és la seva comunicació amb el món", explica Hortènsia Vallverdú. Aquesta necessitat de contacte, i no només d’alimentació, pot ser de vegades interpretada com que el nadó es queda amb gana tot i que no és realment així. "Els nadons mengen sovint i a demanda", recorda Vallverdú, però de vegades dubtem si s'ha saciat, sobretot "si tens algú al costat que et diu: 'Un altre cop?! Si fa mitja hora que ha mamat. Això és que es queda amb gana'". Llavors, qualsevol cosa -els pits més tous, plor, canvis en el cicle de son...- "s'interpreta com a gana, quan en realitat hi ha motius per explicar totes aquestes coses".

En canvi, quan realment el nadó no s'engreixa pot ser que hi hagi un problema en la producció de llet de la mare o en la transferència que fa el nadó. "De vegades pot ser un problema transitori perquè és un prematur tardà i pot tenir més dificultats per alimentar-se, estarà més adormit i estimularà menys el pit i això pot fer una baixada de la producció", explica Vallverdú. La primera opció per suplementar és fer servir llet de la mare extreta i, si no és possible, de banc de llet. Si no, de fórmula comercial. "I sempre seria bo fer-ho amb acompanyament individualitzat, no cal que sempre sigui en biberó, hi ha moltes opcions i les mares han de rebre informació de les diverses formes de suplementar", afegeix Vallverdú.

La majoria de dubtes tenen a veure amb els patrons de son dels nadons. Les famílies pregunten si és normal que no vulgui dormir al bressol i vulgui dormir amb elles. "El nadó no entén el món sense el paper de la mare, el pare també pot calmar-lo, però al nadó el conforta l’olor de la mare, el seu cos, i la majoria de vegades preferirà dormir amb la mare que en el millor bressol del món", resumeix Hortènsia Vallverdú.

Sorgeixen molts dubtes sobre si la lactància és compatible amb certs medicaments. Per saber-ho, Vallverdú recomana consultar la web E-lactància. "És una web molt completa, amb molta informació rigorosa i una eina meravellosa per resoldre qualsevol dubte", diu la pediatra, que recorda que en la majoria de casos la medicació "és compatible". "El que posa als prospectes no és tan fiable com una web especialitzada. El prospecte sempre dirà que consultis el metge o que no és compatible i posen embaràs i lactància en el mateix sac, com si fos el mateix".

"En principi, sí, es pot menjar de tot", afirma Hortènsia Vallverdú, que recorda que s’ha d’intentar seguir una alimentació sana. "No faràs més llet perquè mengis un determinant aliment, la succió és el que activa la producció de llet, però els mites de la lactància estan molt integrats", constata.

L’arribada d’un nadó suposa una "reestructuració" familiar i de parella. "Es passa d’home a pare, de dona a mare o de parella a família i això no és immediat i no sempre és fàcil de transitar. Necessita un acompanyament i cal parlar-ne", assegura. En general, les dones estan "molt soles" en el postpart. "Per això és tan important ajuntar-se amb iguals (en grups de criança, per exemple), perquè algú que estigui passant el mateix és qui millor et comprendrà", diu Vallverdú.

Hortènsia Vallverdú constata que els dubtes que les mares manifesten a la consulta de pediatria no són els mateixos que quan assisteixen a un grup de criança o de lactància. "En grup surten temes molt personals que dificulten l’alletament o la vida de les dones en aquell moment". Són dificultats vinculades a com la societat afronta l’alletament. "La societat no hi està acostumada i posa moltes barreres a la lactància perquè les criatures no estan integrades en la nostra societat de manera completa i no s'entén que la mare i el nadó són un pack", diu.

També hi ha dificultats amb l’entorn immediat: amb la parella, amb la sogra o amb la mare. "Hi ha comentaris que, tot i no ser malintencionats, minen l’autoconfiança de les dones". El clàssic és: "Un altre cop li donaràs el pit?" "Malgrat ser mares motivades, i per molt segures que estiguin i per molts llibres que hagin llegit, tots aquests comentaris continuen generant dubtes. Deixem les mares en pau!", demana Vallverdú, que a més d’exercir de pediatra també acompanya grups de suport. Tampoc es permet la queixa. Si donem pit i diem que estem cansades, de seguida surt algú a dir que li donis el biberó o que tu ho has volgut. El part i la lactància són moments "vulnerables" de la vida d’una dona. "Hi ha dones amb 80 anys que encara tenen aquesta ferida oberta. Quan comences a parlar-ne, surt tot, tot el que no van poder fer", comenta Vallverdú.

Com compaginar la tornada a la feina remunerada amb la lactància és una de les consultes més freqüents. Actualment, els permisos de maternitat són de 16 setmanes, uns escassos quatre mesos, mentre que les recomanacions de l’OMS són de sis mesos de lactància exclusiva materna. Vallverdú opina que 16 setmanes són insuficients per al nadó i també per a moltes mares. "Les dones han de treure’s llet en llocs inadequats com el lavabo o fer coses complicades com anar amunt i avall amb la llet que es treuen per mantenir els sis mesos de lactància que diuen les institucions". Les estratègies per mantenir la lactància amb la tornada a la feina dependran de la realitat laboral de cadascuna. No és el mateix treballar 12 hores que 4 o un nadó de quatre mesos que un de set, que ja pot fer alimentació complementària. "S’han de vèncer molts obstacles perquè la societat i les polítiques públiques no estan a l'altura del que necessiten les dones".

El deslletament forma part de la lactància. I és una de les consultes també més habituals. "El deslletament també ha de ser acompanyat i és un procés i s’ha d’entendre que té dualitats: vull i no vull a la vegada". Segons Vallverdú, ha de ser "respectuós" tant per a la criatura com per a la dona. "I tant de bo fos perquè la mare i el nadó ho decideixen i no per circumstàncies externes, com passa molts cops", afegeix.

La informació actualitzada en lactància és una de les assignatures pendents dels professionals sanitaris, si bé Hortènsia Vallverdú destaca que s'està fent formació per millorar l’acompanyament a la lactància i cada cop hi ha més recursos.

En el cas de la sanitat pública, Vallverdú recomana anar a l’ASSIR i consultar coses a les llevadores, que acompanyen les dones en tot el procés d’embaràs, part i lactància. "Les primeres referents són elles, però també hi ha les pediatres, les infermeres pediàtriques i els grups de suport". També es pot acudir a les consultores de lactància IBLC i a grups de mares. "La lactància és multidisciplinària i hi poden intervenir molts professionals. Hem d’estar en xarxa amb pediatres, fisioterapeutes, logopedes, psicòlogues, metges de família... Quan apareixen dificultats cal buscar ajuda i, si no et poden ajudar, t'han de derivar a un altre lloc", conclou.