Criatures  /  Embaràs i criança 14/04/2022

Quan tenir fills sembla impossible

Una de cada sis parelles té problemes per tenir fills

4 min
Hi ha quatre grans recursos disponibles davant dels entrebancs per ser pares

Contràriament al que la màxima sosté, voler no sempre és poder. Segons la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), una de cada sis parelles té problemes per tenir fills a l’estat espanyol, que és el segon de la UE amb una taxa de fecunditat més baixa: 1,18 fills per dona el 2020 segons Eurostat. Als Països Catalans, són 1,22 al Principat, 1,2 al País Valencià i només 1,11 a les Balears. Paradoxalment, Espanya és també l’estat de la UE on es fan més tractaments de reproducció assistida; un de cada quatre dels quals a Catalunya, si bé la meitat dels pacients són estrangers.

"Actualment, el principal problema a l’hora de concebre un nadó és l’endarreriment de l’embaràs, ja que a una edat avançada sorgeixen dificultats on anteriorment no n’hi havia. A partir dels 30 anys, la capacitat fèrtil va disminuint, i, a partir dels 40, l’impacte de l’edat en la fertilitat és molt alt", explica la doctora Federica Moffa, ginecòloga i directora mèdica de Fertilab Barcelona, i afegeix: "Ens trobem amb un 30% dels problemes de fertilitat d’origen únicament masculí, un 30% d’origen femení i un 40% d’origen de la unió d’ambdós. Entre les dificultats masculines, destaquen la baixa qualitat del semen en la seva concentració i la baixa mobilitat dels espermatozous. Pel que fa a les dificultats femenines, destaquen la qualitat dels òvuls, l’obstrucció de les trompes, l’endometriosi o els ovaris poliquístics".

Hi ha quatre grans recursos disponibles davant dels entrebancs per ser pares. La inseminació amb semen de donant ajuda les parelles que no en disposen, les dones solteres i les parelles de dones. La fecundació in vitro escau a dones amb les trompes de Fal·lopi obstruïdes o problemes de qualitat o quantitat dels òvuls, i, també, quan hi ha complicacions en el semen del pare. La donació d’òvuls es contempla quan la dona ha esgotat la reserva d’ovaris, i quan una dona té més de 44 anys, que és l’edat a partir de la qual la fecundació in vitro amb òvuls propis no dona resultats acceptables. I la vitrificació d’òvuls, amb la seva congelació ultraràpida, permet preservar la fertilitat davant d’un tractament, d’una operació o d’una malaltia que la pot afectar, així com retardar la maternitat.

Pros i contres

Cada opció té pros i contres. "El tractament més pesat i amb més efectes secundaris és la fecundació in vitro –apunta Moffa– perquè necessita una estimulació ovàrica. Hi ha pacients que hi reaccionen de manera rellevant, però gràcies al control mèdic se’n minimitza el factor risc. Podríem dir que és el tractament més invasiu. De totes maneres, avui en dia el perill és mínim, ja que hi ha moltes tècniques per fer-ne seguiment, personalitzar-ne el tractament i minimitzar-ne les complicacions". Els percentatges d’èxit (naixements per cicle) en aquest centre oscil·len entre el 41% de la fecundació in vitro amb òvuls propis i el 86% d’aquesta mateixa tècnica amb donació d’òvuls. I els preus? "Són de 1.000 a 10.000 euros segons el tractament i les condicions. Les inseminacions són dels tractaments més econòmics, després trobem la fecundació in vitro. Els que són més cars són els que requereixen donants d’òvuls i esperma".

Reproduir-se amb ajuda professional pot generar inquietuds, per això és tan important que hi hagi un bon acompanyament.

No cal recórrer a una clínica privada perquè la sanitat pública cobreix la reproducció assistida, però cal paciència: "Actualment –indica la ginecòloga–, el temps mitjà d’espera per la Seguretat Social és de dos anys. Els processos d’aprovació del pacient són la principal causa de l’espera, ja que ha de complir uns requisits bastant estrictes que assegurin l’èxit del procés sense gaire marge de maniobra". I rebla: "Cal recordar que només fa tres anys que les parelles homosexuals i les mares solteres poden sotmetre-s’hi, i des de llavors la demanda ha pujat considerablement, col·lapsant encara més les llistes d’espera. La pandèmia mundial també hi ha jugat un paper".

Els avenços científics i tècnics continuen revolucionant la reproducció assistida: "Sens dubte –assenyala la ginecòloga–, la tecnologia i les noves tècniques contribueixen a oferir un millor servei als pacients. Avui dia, és molt habitual sol·licitar estudis de compatibilitat genètica entre pacients i donants que permeten identificar problemes genètics que puguin afectar el nadó. A més, també s’hi està incorporant l’ús de robots i processos mecànics que permeten més precisió en els processos microscòpics. En la mateixa línia, la tecnologia facilita que es realitzin tractaments en remot".

Un acompanyament necessari

Reproduir-se amb ajuda professional pot generar inquietuds. Per ajudar els qui s’hi llancen, el grup d’investigació AFIN de la UAB ofereix, des del 2016, l’anomenat AFIN-ART Support Service, el primer servei a l'Estat d’acompanyament antropològic en la reproducció assistida, que les professionals presten als pacients (bàsicament, d’altres països) de la clínica IVI Barcelona, entre altres. Es basa en l’atenció i la comprensió de la diversitat familiar sorgida dels resultats de la recerca en reproducció, família i infància que el grup desenvolupa des de mitjans dels anys 90. La iniciativa ha rebut el primer premi dels WWNA Apply Awards 2021, un reconeixement anual a projectes d’antropologia aplicada atorgat per l’Associació Europea d’Antropòlegs Socials (EASA).

Exactament, ¿què ha ofert el servei a les dones i parelles amb les quals ha parlat per telèfon 5.291 hores i s’ha escrit 20.958 correus? Confidencial, voluntària i inclosa al preu dels tractaments, "la conversa proposa un diàleg horitzontal sobre temes que es poden abordar i analitzar des de la perspectiva antropològica; en particular, aquells sobre els quals AFIN investiga: parentiu biogenètic i social, formes familiars diverses, la funció dels rituals en els processos reproductius, les pèrdues i el dol, la influència de les polítiques i la governança reproductiva en les decisions sobre la construcció de la família en diferents contextos culturals, les relacions interpersonals amb parents, amics i col·legues, i qüestions més pràctiques, com les especificitats de la legislació espanyola".

I amb quins resultats? "Perceben que millora el seu benestar mentre compten amb un àmbit de diàleg que també contribueix a una obertura del diàleg intrafamiliar, a l’espai laboral i amb l’entorn en general, i contribueix a un increment del shared decision making, una aproximació a les decisions mèdiques compartides que, en alguns contextos com el britànic, és requisit indispensable en la medicina pública". El simposi que ha premiat el projecte es diu Why the World Needs Anthropologists (Per què el món necessita antropòlegs); la resposta, vet-la aquí.

'In vitro', però a la vista dels pares

El grup Ginemed ha obert una nova unitat hospitalària de reproducció assistida a l’hospital CIMA de Barcelona que ofereix als pacients la possibilitat d’assistir a la fecundació in vitro, és a dir, a la concepció dels seus fills. Com? Amb un laboratori de vidre que dona a la sala d’espera i que connecta els microscopis a un monitor. La responsable de la unitat, la doctora Teresa Draper, comenta: "És un moment màgic que, fins ara, quedava dins del laboratori. Tenir les parets de vidre és tota una declaració d’intencions: els embriòlegs fan un treball científic d’excel·lència, i, alhora, tenen el privilegi d’assistir a l’origen cel·lular de la vida humana. A Ginemed, hem volgut fer un pas més en l’experiència del pacient i fer-lo partícip, també, d’aquest procediment tan important".

stats