Criatures  /  Embaràs i criança 07/07/2022

Cal treure el bolquer abans de P3?

Algunes escoles demanen que els nens comencin infantil sense bolquers però la sobreexigència per retirar-lo pot provocar restrenyiment i infeccions d’orina

4 min
Criatures 9 juliol . Pag 7 Bolquers fora

BarcelonaAvui és el primer dia que el Fèlix torna a provar d’anar sense bolquer. “Per Nadal ja ho vam intentar, però va ser un malson de tres dies perquè no estava preparat”, diu la seva mare, Maria Martínez. Van pactar que un cop acabada l’escola ho intentarien de nou. "Aquest setembre ja farà quatre anys i encara va amb bolquer durant el dia?", li pregunta a ella la gent, estranyada,. Segons els especialistes, però, una vegada descartats problemes orgànics o neurològics, l’infant que es troba en aquesta situació l’únic que necessita és temps.

“Les famílies no han de voler córrer ni tenir pressa”, aconsella Xavier Duran, pediatra d’atenció primària, que afegeix que “tot i que el control d’esfínters sol tenir lloc entre els dos i tres anys, considerem normal fins i tot arribar als cinc”. La societat, no obstant, ens empeny (amb neguit inclòs) a treure el bolquer. “Seguim amb la idea que com més aviat millor i més autònom serà l’infant. Això és una falsa autonomia perquè no és real perquè no hi ha voluntat per part de la criatura. Abans de controlar els esfínters fan servir la primera persona del singular: el jo. Tenen consciència d’ells mateixos”, descriu Romina Pérez Toldi, pedagoga especialitzada en primera infància. “¿Tan important és avançar-se sis mesos o un any davant les problemàtiques i l’estrès que li pot generar l’exigència de treure’s el bolquer?”, es pregunta.

Sense res que ho justifiqui, el topall per retirar-lo sol ser abans de començar P3. La mestra d’educació infantil i membre de l’Associació de Mestres Rosa Sensat Eva Sargatal exposa que “controlar els esfínters és un procés maduratiu que no té res a veure amb anar a l’escola dels grans”. “S’espera que vagin sense bolquer, que no facin servir xumet, que dormin sols a la seva habitació o no facin lactància materna... Però són falses creences. Amb tres anys encara són infants”, recull.

Mala praxi

No existeix, de fet, una normativa que obligui a començar el curs sense bolquer. “Al nostre centre ni fem referència a aquest tema ni tampoc ho tractem com una exigència d’entrada. És un dret de les criatures poder fer el pas en el moment que estiguin a punt”, diu David Altimir, mestre de l’escola pública d’educació infantil de Taradell. La psicòloga i especialista en desenvolupament infantil Sonia Kliass admet que “hi ha mestres de P3 que van molt estressats” i que per a ells haver de canviar bolquers “pot ser complicat”. Però alerta que si no es canvia un infant que va sense bolquers i s’ha embrutat, això suposa “una mala praxi i una falta de respecte cap a la criatura”. “Si no els canvien o avisen els familiars que ho vinguin a fer és violència contra els infants i una falta de respecte absolut cap a les famílies”, subratlla.

A l’escola infantil Joan Maragall de Santa Pau, amb una quinzena d’alumnes de P3, s’han trobat que han acabat algun curs amb algun infant encara amb bolquer. “Respectem el seu procés tot i que amb una mirada impulsora d’evolucionar”, diu una de les mestres, Marta Begudan. “Acompanyem les famílies, però tampoc cal que sigui el nen qui ho decideixi perquè ens podríem trobar que, sense que hi hagi dificultat en el control d’esfínters, podria acomodar-se a la situació i no voler treure’s el bolquer”, argumenta. “El bolquer, no obstant, és una cosa que no es treu sinó que es deixa de portar”, puntualitza Laia Vayreda, responsable de la botiga A Collibè, que afegeix que per facilitar el procés hi ha diferents eines com ara contes, orinals, adaptadors per als lavabos o calcetes d’aprenentatge reutilitzables. I què passa si la criatura ha nascut a finals d’any? Segons Kliass, “cal tenir en compte que són un any més petits” i que davant d’això “hi ha infants que durant tota l’escolarització van amb l’aigua al coll i els costa més tot plegat perquè realment són més petits”.

Ni crits ni imposicions

Sigui com sigui, forçar l’aprenentatge sempre és contraproduent. Mariona Ferrer, pediatra, adverteix que alguns infants poden agafar un “patró retenidor”, com per exemple “no fer caca quan en tinguin ganes perquè no porten bolquer i, en conseqüència, pot aparèixer restrenyiment o en el cas del pipí, fins i tot, infecció d’orina”. Per a Pérez Toldi, “un infant que és sobreexigit i no pot controlar els esfínters, quina percepció es construeix d’ell mateix? Pot arribar a sentir-se rebutjat per l’adult”. Així que recomana “observar l'infant per saber en quin moment està i escoltar-lo, d’aquesta manera sabrà que l'adult hi és i li dona suport. No hem d’insistir ni decidir per ell a l'hora de treure's el bolquer”. Duran, per la seva banda, exposa que “no ens hem d’enfadar mai ni cridar a la criatura quan no ho aconsegueix” i cal fer “un reforç positiu quan ho ha fet bé”. Tampoc s'hi valen “les expressions verbals negatives quan es produeix un pas enrere”, afegeix. Un procés d’aprenentatge sempre comporta fer passes endavant però també en sentit contrari. “Si veiem que no vol aprendre, el més sensat és esperar. Pensem que aquesta època també és la de l'enrabiada i la negació”, conclou Duran.

 

stats