T. GILBERT

El divorci explicat al meu fill adolescent

Dir-los la veritat, amb tota la confiança, i aclarir-los com quedarà la seva vida a partir de la separació és bàsic perquè encarin amb normalitat la separació dels pares

L'Imma ha seguit una premissa màxima a l'hora d'explicar el divorci als seus fills adolescents: "Parlar sempre bé del seu pare". Va tenir clar que per a la salut mental del seu fill i de la seva filla era importantíssim que ella els en parlés bé. A partir d'aquí ha tingut altres normes, com ara respondre sempre a les preguntes que li han fet, perquè li han anat fent en dies i en setmanes diferents. "Sembla que ho tinguin tot clar perquè són grans, perquè tenen 19 i 15 anys, però de sobte et fan una pregunta que volen aclarir". O necessiten tornar a sentir la resposta. I l'Imma els la respon o els la torna a respondre. Les vegades que calgui.

La mare també ha mirat que la seva exparella i ella compartissin decisions sobre situacions bàsiques dels fills adolescents, com ara hores d'entrada i sortida. "Ens vam adonar de seguida que si no ho fèiem així miraven d'aconseguir de l'un el que no treien de l'altre, i per això vam acordar unes normes conjuntes, que s'apliquen a les dues cases que ara tenen els fills adolescents".

Sempre la veritat

La psicòloga clínica Catalina Monar aconsella als pares de fills adolescents que inicien un divorci que els expliquin sempre la veritat. "A un infant petit li pots anar explicant la veritat a poc a poc, a mitges, perquè se'ls pot anar dient segons la seva maduresa mental, però a un adolescent se li ha de dir tota la veritat". Si ho fan, l'adolescent entendrà que els pares confien en ell, i que per això comparteixen el que els passa. "Penseu que un adolescent té paraules i coneixements per entendre-ho tot", diu Monar. És més, probablement els fills adolescents hauran entès fa temps que la relació dels pares no era bona. Per això els pares els poden dir que "han pensat a separar-se perquè tota la família millori, perquè tots se sentin millor".

Un cop se'ls ha explicat la veritat, l'adolescent ha de saber com aniran les coses a partir de llavors. "Sobretot voldran saber si se'ls respectaran els seus espais vitals, les seves activitats diàries, si podran continuar veient el seu grup d'amics". Esclar que els pares poden explicar-los com afectarà a la separació la situació econòmica familiar. "Saben perfectament de què va la vida, per això no se'ls n'ha d'amagar res".

Aliança entre els pares

Un altre pas més, el següent després d'haver-los explicat el canvi familiar, és assegurar-se entre els pares l'aliança parental. És a dir, els pares s'han divorciat com a parella però continuen formant una aliança parental, bàsica per a la salut mental dels seus fills. A la pràctica, la teoria vol dir que tots dos han d'anar a l'una, perquè els fills adolescents no aprofitin les bretxes de discòrdia per aconseguir de l'un el que no els dóna l'altre. "Situacions com que el fill demani a la mare que li deixi fer una cosa perquè si no triarà anar-se'n amb el pare no passaran si pare i mare fan una aliança".

En aquest sentit, la psicòloga clínica recorda que l'adolescència és una etapa plena d'inseguretats. "Fins i tot pot ser que el mateix adolescent hagi patit ruptures de parella". Si a aquest fet s'hi afegeix una inseguretat emocional a casa, amb un clima familiar tens, la situació empitjora. "Als adolescents se'ls acaba una família, malgrat que se'ls hagi dit que tot millorarà perquè no hi haurà més baralles a casa".

Finalment, i quan un dels pares (o tots dos) refan la vida amb una altra persona, Monar recomana als pares que no presentin als fills les noves parelles de seguida, que deixin passar un temps, tant com sigui possible i com els adolescents necessitin per adaptar-se a la nova dinàmica. Quan ho facin, que "mai no parlin malament del pare o de la mare, perquè els adults s'han separat però els fills hi mantenen la relació i els necessiten. "I cap dels dos els ha de fer prendre partit a favor de l'altre", conclou Monar.