Contra la vergonya, teaaatre!

La pràctica del teatre per als infants és un escenari ple de beneficis. Un dels més evidents és que els joves intèrprets, amb el temps, s’espolsen de sobre la vergonya i guanyen seguretat personal. Si, a sobre, tenen l’oportunitat de passar d’assajar l’extraescolar de l’aula a dalt d’un escenari professional i amb un públic desconegut, la timidesa se’n va per la porta d’emergència, i no torna. És el que poden viure 33 alumnes de les escoles públiques Concepció i Vila Olímpica de Barcelona que fan l’extraescolar de teatre. Els hi imparteixen els educadors de la productora Lazzigags i fins al 16 de març inclou actuar -només el cap de setmana- a l’obra Tom Sawyer detectiu, al Jove Teatre Regina.

Des de fa 20 anys, els actors i directors teatrals Lídia Linuesa i Miquel Agell capitanegen Lazzigags, des d’on preparen petits actors però també formen pedagògicament diplomats per l’Institut del Teatre perquè esdevinguin professors de teatre escolar. “Comptem amb educadors per a 19 centres que imparteixen l’extraescolar a prop de 800 alumnes. Treballem des de P-3 fins a sisè d’una manera totalment coordinada amb els continguts pedagògics de l’escola”, detalla Linuesa.

Per aquesta actriu -que també és mestra-, l’actuació “ajuda a millorar l’autoestima i dóna més capacitat per comunicar-se amb els altres”, explica, convençuda. “A través del teatre, els infants són més creatius i receptius i aprenen a trobar el seu camí a la vida”. A primària, el professorat de Lazzigags treballa a les aules “amb els sentiments i des de les improvisacions, tot i que a cada nivell s’hi introdueix alguna especialització: els contes tradicionals i les cançons a P-3, el clown a quart, la Commedia dell’Arte a cinquè...” “Quan permets un espai en el qual deixes aflorar les emocions és terapèutic. Hi ha nens que s’han transformat i s’han obert gràcies al teatre”, explica.

Seguretat personal

Linuesa recorda un cas de timidesa extrema que la va colpir. “Teníem una alumna que era muda selectiva; només parlava, i molt fluixet, amb les persones que l’acceptaven. A casa parlava en hebreu i anglès perquè els pares eren estrangers, i a l’escola en català i castellà. Els pares la van apuntar a l’extraescolar de teatre i quan va acabar sisè havia superat aquesta barrera mental i interpretava, declamava, era capaç d’improvisar i fer riure. El teatre la va ajudar a superar les seves pors”, detalla satisfeta.

La pedagoga Maite Dias, especialitzada en pedagogia teatral, subratlla que la interpretació ajuda a desenvolupar l’expressió verbal “afavorint que el nen millori la manera de comunicar-se mitjançant la dicció, la fluïdesa, la claredat i el vocabulari, entre altres canvis”. A més, destaca que el teatre millora l’expressió corporal, ja que l’infant pren consciència del cos i de l’expressió de sentiments i sensacions. Així mateix, els proporciona “seguretat en ells mateixos”, indica Dias.

Els assajos i les posades en escena fan que se sentin més segurs, estiguin més desinhibits i guanyin confiança en ells mateixos. La feina en grup es reforça, ja que l’actuació ajuda els més petits a relacionar-se amb els seus companys pel fet de “tenir un objectiu comú i aprendre a treballar en equip, on la feina de tothom és important perquè hi hagi un bon resultat”, argumenta Dias. Reconeix que les criatures “aprenen a connectar-se amb les seves emocions i a reflexionar-hi perquè s’han de posar en el lloc del personatge que representen”. Així, diu, “poden arribar a comprendre diferents maneres de veure el món on viuen”.

A LaSala i el Regina

Les classes extraescolars, els assajos per a una obra a final de curs o per pujar a un escenari real els “ajuden a entendre i valorar la constància en la feina”. Aquí la meta no és immediata, sinó que el nen ha de treballar durant un temps per aconseguir l’objectiu, “al mateix temps que estimula creativitat i imaginació”.

Els que coneixen bé aquestes sensacions són alguns dels alumnes de l’Escola Vila Olímpica de Barcelona. Els germans David (6è) i Laia (5è) Meneses, i també la Cristina Abelaira, la Sara Capdet, el Tomàs Frost o la Xia Busquets (tots quatre de 5è), van participar en la preestrena del musical Tom Sawyer detectiu com a figurants -que canten i ballen- el 15 de febrer al Teatre LaSala de Sabadell. Però des del 22 de febrer pugen a l’escenari del Regina (només els caps de setmana), alternant-se amb altres companys del seu centre i de l’Escola Concepció de Barcelona. “Hem hagut de fer un assaig intensiu durant una setmana fora de l’extraescolar, perquè venim aquí voluntàriament. Ens fa molta il·lusió actuar en un teatre de veritat, amb un públic que paga l’entrada”, apunten els germans Meneses. Els pares han hagut de fer mans i mànigues per aquests assajos extres i els nens són conscients de la seva responsabilitat. “Ho hem de fer bé perquè volem que el públic gaudeixi i que en vingui molt”.

Tant la Laia Meneses com la Sara Capdet es defineixen com a tímides, però reconeixen que des que fan teatre se senten “més segures”: “Ja no passem tanta vergonya”. La Sara és filla de l’actor Xavier Capdet -ara roda una producció internacional de terror- i de Núria Mestres. La mare reconeix: “Tot i que la Sara continua sent tímida, fer teatre l’ajuda en tots els sentits, la fa feliç i en gaudeix molt. Potser si no hagués fet teatre encara seria més vergonyosa...” El pare està satisfet de veure-la dalt d’un escenari professional: “Sap que això és professional i és molt enriquidor”, conclou l’actor.