Cans d'assistència per a discapacitats

PedagogaEls cans d’assistència són cans específicament entrenats per conviure amb persones amb discapacitat. Els proporcionen ajuda tècnica, que els permet millorar l’autonomia personal, afavoreix la seva integració social i millora la seva qualitat de vida.

Aquests cans neixen per ser cans d’assistència. Les races més habituals són el Labrador Retriever, el Golden Retriever o el Pastor Alemany. Els futurs cans d’assistència són seleccionats pràcticament quan neixen i comencen a ser entrenats ja des dels primers mesos de vida. Famílies d’acollida s’encarreguen que aconsegueixi una socialització adequada amb altres persones, animals i diferents entorns. Després, els professionals els entrenen en les tasques d’assistència aproximadament durant deu mesos. Abans de ser entregat, però, es du a terme la fase ‘d’acoblament amb l’usuari’, que pot arribar a durar un any i en què el ca i l’usuari es coneixen, es comença a crear el vincle entre ells i es comencen a posar en pràctica les tasques d’assistència per aconseguir la completa formació d’aquest animal amb la persona que ajudarà.

TIPUS DE CANS

Ca guia. És el més conegut dels cans d’assistència, el ca de l’ONCE, que acompanya les persones amb discapacitat visual. Millora l’autonomia i la mobilitat d’aquesta gent guiant-la i evitant els obstacles que pot trobar durant els desplaçaments.

Ca senyal. Ajuden persones amb discapacitat auditiva a identificar la procedència dels sons quotidians, com el timbre, el plor d’un infant, el despertador, els avisos dels aparells electrodomèstics o les alarmes d’incendis.

Ca de servei. Són els cans d’assistència per a persones amb discapacitat física. Ajuden a realitzar tasques diverses, com obrir portes, encendre llums, desvestir-se, recollir objectes del terra, obrir calaixos o passar de la cadira de rodes al llit, i també en possibles caigudes.

Cans d’assistència per a nins amb autisme. Ajuden a reduir conductes que posen en perill la seva integritat física, milloren la comunicació, la socialització i les conductes del son i redueixen els nivells d’ansietat que implica aquest trastorn.

Cans d’alerta mèdica. Poden detectar les temudes hipoglucèmies de les persones amb diabetis fins i tot vint minuts abans que succeeixin i avisar els familiars o el mateix usuari.

Cada comunitat autònoma disposa d’una llei que reconeix el dret d’accés als llocs i espais públics d’aquelles persones amb discapacitat acompanyades pel seu ca d’assistència.

El 1990, l’ONCE va crear la Fundació ONCE del Ca Guia, seguint el model de les escoles de cans guia europees i nord-americanes, amb la finalitat de criar, entrenar i entregar cans guia a aquelles persones amb discapacitat visual.

La fundació Bocalán és una entitat de caràcter social acreditada per ADI (Assistance Dogs International) amb vint anys d’experiència i dedicació a la millora de la qualitat de vida de persones amb discapacitat mitjançant programes de teràpia assistida amb cans, cria, entrenament i entrega de cans d’assistència.

COM ACTUAR-HI:

• Reconeixerem els cans d’assistència perquè porten un pitral normalment blau o groc que diu “ca d’assistència”, o bé l’arnès característic dels cans guia.
• Els cans d’assistència són cans de treball entrenats específicament per dur a terme una determinada funció per al seu usuari.
• No oblidem que aquests cans són els guies de persones amb discapacitat visual, ajuden persones amb discapacitat física a recollir objectes, acompanyen amb la cadira de rodes, encenen llums, avisen dels sons les persones amb discapacitat auditiva, milloren la interacció social de nins amb autisme i detecten canvis que poden produir-se a l’organisme en aquelles persones amb malalties cròniques.
• Quan trobam aquests cans al carrer, estan treballant i MAI els hem de molestar. La distracció d’aquests cans podria posar en perill la seguretat de l’usuari.
• No hem de cridar la seva atenció.
• No podem oferir-los menjar.
• No podem tocar-los.
• No hem d’agafar el ca d’assistència. El ca sempre ha d’anar amb el seu usuari.
• Si trobam un ca d’assistència treballant, no ens hi podem acostar amb el nostre ca.
• No hem de permetre que els nins s’acostin als cans d’assistència mentre treballen.
• Hem de permetre l’accés d’aquests cans amb els seus usuaris als llocs i transports públics.
• Els cans d’assistència són cans sociables i amistosos, només quan no estan treballant i amb el permís de l’usuari podrem mostrar-los afecte.