Renovació de vocabulari
El llenguatge origina una manera de ser i d’estar en el món. La nostra actitud està relacionada amb la idea que tenim de l’existència. Per exemple, si pensem que la societat està en continua evolució i que cada cop anem assolint més avenços, tindrem fe en la humanitat i estarem convençuts que els nostres esforços serveixen per millorar com a espècie. Per tant, serem persones positives, confiades i amb esperança. En canvi, si la nostra visió del món consisteix en que la societat es dolenta, que tothom està corromput i que atempta en contra dels nostres interessos, viurem una existència plena de potencials enemics, en contínua actitud de defensa, sentint que el perill ens esguarda a qualsevol cantonada.
Estem contínuament configurant narracions a partir de la nostra experiència. Ens expliquem relats de per què els altres actuen de la manera que ho fan, per què ens succeeixen les coses i perquè la realitat és com és. El que no ens imaginem és que aquestes històries influeixen en les nostres vivències. La imatge que ens fem de la realitat afecta el punt de vista des del qual partim, de manera que modifica la realitat que percebem. És diferent protagonitzar una història des del paper de víctima que des del de triomfadora.
La versió de la realitat que hem creat en la nostra ment ens predisposa a un tipus de vivències o a unes altres. Som nosaltres els qui conformem els nostres prejudicis o els que creem oportunitats mitjançant una nova visió de la situació. En aquest sentit, renovar el nostre vocabulari ens pot ajudar a desprendre’ns d’una manera arcaica de relacionar-nos amb la realitat. Som éssers en constant evolució, per la qual cosa, els vocables que utilitzem també han d’anar adoptant nous matisos per tal d’enriquir la nostra experiència.
De fet, el nostre estat d’ànim depèn dels diàlegs que establim amb nosaltres mateixos. Si mantenim una actitud pacient, efectiva i engrescadora, estarem potenciant les nostres habilitats. En canvi, quan ens jutgem, castiguem i renyem constantment per la nostra forma de comportar-nos, esdevenim el nostre pitjor enemic, desanimant-nos i ensorrant-nos. Aprendre a conversar dolçament i amable amb un mateix és un do que algunes persones han desenvolupat i que els ha conduït al benestar, a l’èxit i a la salut física i mental. Passem la majoria del temps teixint diàlegs amb nosaltres mateixos, per la qual cosa fer una inversió en temps i energia en aquest aspecte pot transformar la nostra vida.
Penso que és per aquest motiu que el mindfulness, la meditació, l’exercici físic, la relaxació, la pregària, el bodyfulness, les activitats creatives i artístiques són tan útils per fer-nos sentir feliços i poderosos, ja que ens ajuden a transcendir la nostra visió de la realitat per connectar profundament amb l’existència, que experimentem com il·limitada, fluïda i magnificent. És quan ens alliberem de les nostres creences, dels nostres prejudicis, dels nostres filtres estrets i opressius que percebem la meravella i la bellesa inherent a nosaltres mateixos i a l’univers.
En conseqüència, cal renovar el nostre llenguatge i la nostra visió del món, les històries que ens narrem, per tal que s’adaptin a la immensitat de la nostra experiència. Per tal que siguin fidels i respectuoses amb el poder i la saviesa pròpies de cada àtom que configura aquest món. Les paraules que utilitzem han de ser tan amples i intenses com la realitat que habitem. És per això que és important escollir unes bones paraules, les millors i més excepcionals, perquè aquestes són els maons amb què construïm la versió que vivim de la realitat. El millor regal que ens podem fer és utilitzar els mots que potenciïn la persona que veritablement volem esdevenir. Aquells que ens facin sentir estimats i beneïts.