El present per estrenar

Ahir, contemplant una espectacular posta de sol en què el cel estava entre taronjós, rosat i groc em vaig adonar que estem en continu moviment: asseguda sobre una roca vaig passar de veure l’esfera sencera del sol lluent a observar com anava desapareixent rere l’horitzó en un espai de temps ben reduït. La qual cosa em va fer pensar que el cel mai està igual quan el mirem perquè està immers en un fluir constant. La Terra varia a cada segon i el nostre organisme també. La sang no s’atura mai i els nostres òrgans estan en contínua activitat. És a dir, l’estaticisme no existeix. Mai les coses són fixes i inamovibles sinó que l’evolució es desplega a cada moment. 

En aquest sentit, el moviment forma part de la nostra naturalesa. Moure’ns és la nostra manera d’existir. El nostre organisme està equilibrat i es troba bé quan viu d’acord amb el seu estat inherent i en evolució constant. Entendre aquest fet facilita la nostra comprensió del món i d’allò que ens succeeix. La nostra manera de ser canvia quan integrem aquest coneixement. No hi ha cap moment en què la vida s’aturi sinó que l’experiència és un procés que es va transformant paulatinament. De fet, Pau Casals, quan als 90 anys li van preguntar perquè seguia tocant va contestar que ho feia perquè continuava progressant. No podem dir “ja ho sé tot, no em cal aprendre res” perquè la nostra tasca és adaptar-nos a un entorn que està viu, que avança vers un altre estat. Per això és necessari anar adequant la nostra actitud i conducta a les dimensions que adopta la nostra realitat. És a dir, anar conversant amb l’existència adaptant-nos a la forma que pren el moment present. Es tracta d’una tasca que requereix l’atenció més fina, ja que la realitat es va generant a cada moment, neix en el present i expressa variacions segon a segon. 

M’entusiasma pensar que la vida no és una pel·lícula amb uns límits, amb un principi i un final, sinó que és una fàbrica eterna de sorpreses, on la creativitat i el misteri són el motor. Viure-la així em possibilita evolucionar al seu ritme i avançar en coherència amb la naturalesa on visc i que soc. Estar atents als moviments que contínuament hi ha al nostre entorn ens ajuda a entendre que tot és nou a cada segon, la qual cosa ens desperta la curiositat i l’emoció de la descoberta. Renaixem i la vida s’estrena en el moment en què l’experimentem. No hi ha cap aspecte predeterminat i decidit sinó que la vida es teixeix a mesura que la protagonitzem. Aquest fet ens converteix en agents actius, responsables de gestionar el present de manera receptiva i flexible, sent conscients que sempre ens aproximem a allò desconegut i que l’àrea de confort és pura il·lusió. 

En la nostra ment hi ha idees fixes, nocions inamovibles, imatges estàtiques, un temps congelat, però l’existència transcorre en un altre estat, sempre actiu i avançat cap una evolució infinita. Els pensaments poden ser els mateixos, però la realitat està continuament en transformació. Les nostres creences poden ser fixes, rígides i tancades; tanmateix, l’existència és mòbil, flexible i oberta. Compassar la nostra manera de ser amb la naturalesa ens aporta pau i benestar. Avançar lleugerament i en coherència amb el nostre ritme intern que sempre batega, fa resplendir la nostra essència. No som un objecte inert ni un fluïd estancat, som pura vitalitat en ple desenvolupament. És a dir, som un procés i, per tant, la nostra identitat és provisional ja que s’origina en el present. A cada inhalació gestem allò que som i fluïm vers una nova dimensió de la vida, encara per tastar i assaborir. Som complets, tanmateix no estem fets ni acabats, perquè som un projecte en plena construcció. El present, un regal per estrenar.