Felicitat activa
La felicitat no és l’absència de tristesa. De la mateixa manera que l’amor no és l’absència d’odi. Tampoc el plaer és l’absència de dolor. O la bondat absència de maldat. Hi ha un ingredient necessari que depèn de la nostra actitud i la nostra acció perquè la felicitat, l’amor, el plaer o la bondat es despleguin en nosaltres. Per il·lustrar-ho d’una forma més clara: si per sentir la panxa plena no es suficient amb no sentir gana, sinó que cal menjar; per experimentar un intens estat de felicitat, cal integrar uns quants ingredients en la nostra realitat.
Es per això que cal entendre que per tal d’adquirir una paciència forta i serena, no n’hi ha prou en no posar-nos nerviosos. Cal tot un treball per assolir l’habilitat de romandre plàcids i pacients davant qualsevol situació. Les persones que son amables i somriuen, no ho fan com un gest arbitrari fruit de la casualitat, sinó que la seva conducta es un reflex de la seva actitud davant la vida.
En aquest sentit, si volem sentir-nos bé i viure en complet benestar, no n’hi ha prou en esperar que ens passin coses bones i dependre de les situacions externes per buscar el plaer. El benestar és un múscul que es desenvolupa amb un treball constant. Cal coneixement i tenacitat per implementar aquest estat en nosaltres i mirar de contagiar-lo a tots els qui ens envolten. Es necessari conèixer la nostra naturalesa i estar connectats amb la nostra essència per ser coherents amb aquesta. Perquè és l’harmonia amb qui som i el món on vivim el que ens proporciona el benestar més sublim.
Per aquest motiu, proposo invertir de forma conscient temps i atenció en cultivar els valors i les emocions que ens fan sentir millor. Si volem habitar la felicitat, el primer pas és construir-la. Dirigir els nostres pensaments i la nostra energia en desplegar la realitat en la que creiem. Potenciar i nodrir les actituds positives. Executar els actes que reflecteixen els nostres principis. No n’hi ha prou amb creure en la pau: cal exercir-la promovent l’amor, l’empatia i l’assertivitat en les nostres relacions. Amb la felicitat és el mateix, no es suficient amb desitjar-la, visualitzar-la o fins i tot parlar-ne: és important implementar-la de tal que es faci realitat mitjançant els nostres actes. Si volem ser feliços reflexionem sobre què és la felicitat per nosaltres, quina forma, gust i color té i posem en marxa el conjunt dels nostres recursos per materialitzar-la.
Per exemple, per a mi la felicitat és viure en un món bell, ple d’amor, alegria, pau i salut. En conseqüència sé que he de dirigir la meva voluntat a generar bellesa, alegria, amor, pau i salut. I això implica generar tot un estil de vida al voltant d’aquest propòsit. Impulsar les meves emocions, pensaments i accions amb fermesa vers aquesta direcció. Practicar la bellesa, l’alegria, l’amor, la pau i la salut en la meva quotidianitat. La qual cosa significa traduir un pensament en una manera de ser i d’estar en el món. Transformar la meva manera de relacionar-me amb les altres. Modificar la meva planificació del temps. Canviar algunes de les meves creences i objectius. Establir un nou ordre de prioritats. Desenvolupar noves habilitats. Instaurar nous hàbits. Nodrir de contingut, matèria i experiència els meus principis. Enfocar-me en allò que realment m’importa. Orientar la meva vida perquè reflecteixi els valors en els que crec. En poques paraules: originar una nova forma d’existir en coherència amb l’autèntic desig de benestar.