Ser adult és sinònim d'apatia?

Em sorprèn que els nens d'edat entre 10 i 12 anys és el seu posat de total abatiment utilitzat com a símbol dela seva maduresa. Davantuna proposta del més engrescadora, si la reacciósón salts, aplaudiments, expressió d'alegria i algun xisclet també saps segur que et trobes davant d'un nen entre 3 i 7 anys. Si la resposta és un "ah, vale" insípid és que estàs parlant amb un nen que pensa que s'ha de mostrar com un adult. Els infants, des de sempre s'han emmirallat en les persones adultesper desenvolupar la seva personalitat. De manera que si es mostren apàtics, desil·lusionats, desprovistos de passió i alegria per semblar més grans és que ens percebem així. De veritat ser adult és perdre la il·lusió per tot, estar desmotivat i deixar de viure la vida amb intensitat? L'edat adulta no ha ser ser sinònim de viure amb una càrrega de problemes, obligacions i responsabilitats. Ser adult ha de representar la conquesta de la llibertat, la consolidació dels propòsits, la plenitud del nostre desenvolupament, l'execució del nostre poder, l'esplendor de les nostres habilitats, la satisfacció per les nostres victòries, el gaudi dels nostres talents. Desplegar el nostre potencial amb força ha ser l'únic exemple que transmetem als nens i nenes. Ser adult no significa estar avorrit de la vida, ben al contrari, representa la continua descoberta de tots els seus matisos i la conseqüent fruïció d'aquests. Per tant,aposto per una educació que no estigui enfocada en la mecanització de les accions sinó en l'espontaneïtat. No vull que l'estada a l'escola impliqui una eliminació de la passió per totes les coses. Esborrant les ganes de viure curs rere curs. Sinó un procés durant el qual equipem els nois i noies de les eines per explotar amb més efectivitat els recursos que ens ofereix la vida, el talent que portem dins i la meravella inherent a la existència. Perquè això sigui factible és indispensable començar a enfocar la vida adulta d'una altra manera. Donar més importància als factors positius del nostre dia a dia, que també n'hi ha un grapat, que a les complicacions. I més enllà d'això, em proposo fermament prendre'm les dificultats com un repte per posar en marxa i despertar les meves capacitats. Vull gaudir de tots els moments que m'ofereix el present. Això significa prendre'm tot quan em succeeix des de la confiança entots els mecanismes que tinc per encarar-ho, essent un goig fer-ho. Tinc l'energia necessària per divertir-me en cada situació que em trobo. Els problemes no em cansen sinó que són la font del meu èxit. Per això els nens i nenes no em veuen esgotada, avorrida i tipa de la vida sinó victoriosa i alegre degut alplaer que m'ocasiona treure partit de cada experiència que visc. La meva determinació és transmetre les ganes de viure, la passió, la joia i la impaciència als petits que es troben amb mi. Només així m'asseguro que quan juguin a fer veure que són grans desenvolupin el paper d'una persona emocionada per el ritme trepidant dels seus projectes, mai més morta que viva, com un zombi que transita per la existència mirant el rellotge esperant que tot passi aviat.