TRIAR ESCOLA

BarcelonaConvertir-se en pares porta inherent un llistat de tasques, compromisos i presa de decisions de molt diversa naturalesa. En aquestes dates, com cada any, moltes famílies s'enfronten al que és viscut com una de les decisions més importants que calprendre en relació amb la vida dels seus fills, i per extensió, ambla família al complet: l'elecció del centre escolar.

En els mesos de febrer i març, els centres escolars obren les seves portes i preparen les sessions de presentació a les famílies candidates per formar part de la seva comunitat educativa. S'inicia un pelegrinatge que anhela trobar el centre ideal per als seus fills. La formulació de la premissa ja és errònia, i d'aquí la primera decepció: el centre ideal, com tota la realitat a la qual vulguem posar aquest adjectiu al darrere, no existeix.

A mesura que els pares van recorrent les diferents propostes educatives, es va construint una eina conceptual per tal d'establir uns bons criteris de selecció. Escoles de nova creació, aprenentatge basat en projectes, espais d'aprenentatge, avaluacions externes. ¿Deures i exàmens sí o no? iPads i pissarres digitals es barregen amb la importància de l'escola basada en valors. Les habilitats d'investigació es complementen amb les habilitats socials i l'educació emocional dóna pas a la música, la psicomotricitat i els idiomes. ¿Aprenentatges memorístics? Escoles en xarxa i sostenibles. I a l'horitzó la universitat, ja? Tan aviat? No, tornem a la decisió que ens ocupa.

Cada jornada de portes obertes té una durada d'unes dues hores de mitjana, i hi ha famílies que visiten fins a deu centres. Per si això no fos suficient, comencen les reunions espontànies de pares i els grups de Whatsapp inundats d'opinions, impressions, experiències de pares amb més experiència i anècdotes.

Per a aquells pares procedents de l'àmbit educatiu, o amb interès en aquests temes, la decisió no és més senzilla, ja que els experts no es posen d'acord. El conegut Ken Robinson, per la seva xerrada a TED «Maten les escoles la creativitat?», posa el dit a la nafra en defensar premisses com ara que les escoles funcionen com fàbriques,i que la dansa, el moviment i les arts escèniques haurien de tenir la mateixa importància en el currículum escolar que les matemàtiques. Robinson situa l'alumne com a centre del procés educatiu, dotant-lod'un paper actiu en la consecució dels seus aprenentatges. La importància de les emocions, del fer sobre l'estudiar, l'aprenentatge cooperatiu i la integració de les disciplines en el context real de qui aprènsón altres de les tesis defensades per aquest autor.

Els seus detractors alerten sobre el risc de banalitzar els aprenentatges si posem el focus de l'educació i la figura del professor a mercè dels interessos de l'alumne. Alberto Royo defensa en el seu llibre Contra la nova educació. Per un ensenyament basat en el coneixementque les matèries que es treballen sota la batuta de l'alumne corren el risc de no ser estudiades en profunditat i que aquest tipus d'innovació passarà de moda. Reial Finnish Lessons és un llibre escrit pel suec Gabriel Heller Sahlgren, director de recerca del Centre for Education Economics londinenc que intenta desmuntar dada a dada les llegendes sobre l'educació finlandesa. Aquest autor defensa la relació existent entre el rendiment mostrat en les proves de competència externes, com ara PISA, amb el rendiment econòmic de les regions avaluades.

Amb tota aquesta informació és difícil prendre la decisió que podria condicionar el futur acadèmic i social dels nostres fills. Quins criteris cal atendre per ajudar-nos en la decisió?

1. Naturalesa del centre: que el col·legi sigui privat, concertat o públic, religiós o laic, hauria d'estar en consonància amb la nostra ideologia i la butxaca familiar, ja que de no estar harmonitzades posaran en escac una de les dues institucions en un moment o un altre.
2. Projecte educatiu: és important comprendre els pilars pedagògics sobre els quals se sostenen els centres escolars barrejats. Aquests es materialitzen en les metodologies de treball que segueixen per complir amb els objectius curriculars de cada etapa formativa. Valorar una coherència interna al llarg dels cicles llença informació sobre com d'assentat està aquest projecte educatiu.
3. Equip directiu i docent: treure l'instint felí per intuir les relacions entre els dos equips pot ajudar-nos a dilucidar el clima escolar que es respira al centre. El projecte educatiu presentat per la direcció s'ha de materialitzar en el treball desenvolupat diàriament pel professorat.
4. Les instal·lacions i la seva cura, com una extensió de l'aula i una manera d'expressió del que en aquest col·legi es treballa, també són qüestions que hem de considerar.
5. La proximitat del centre pot facilitar la dinàmica i la implicació familiar (no oblidem les AMPA), el descans dels nostres fills i la seva autonomia a l'hora d'anar i tornar de l'escola o en les seves primeres sortides amb les seves amistats.
6. L'atenció a la diversitat disposada, així com la seva coordinació, afavorirà els principis de l'educació inclusiva necessària i legítima a la qual tenen dret els nostres fills.
7. Les activitats extraescolars complementen l'oferta que s'ofereix en l'horari escolar, de manera que valorar la seva oferta podria ajudar en cas d'empat.

Sense poder concloure l'article amb una equació màgica que puguin aplicar a cada cas, cal fer el següent exercici. Vagi al seu fill, intenti aproximar-se al que aquest necessita i tingui en compte que és una decisió personal i personalitzada. Com a pare, pensi en quines són les característiques del seu fill i quin centre hi respon millor. En segon lloc, pensi que el seu fill comptarà amb el seu suport i recursos per arribar a aquells racons als quals l'escola, per qüestions lògiques, no podrà arribar. No ho perdi de vista i no delegui l'educació del seu fill a tercers encara que hagi trobat l'escola dels seus somnis. En tercer lloc, traguem-nos una mica de pressió:la decisió no és irreversible. I finalment, confiem en els nostres fills, ja que és probable que treguin brillantor als racons «foscos» que vam veure nosaltres i s'adaptin a les característiques del centre vivint la seva etapa escolar d'una manera molt positiva. Al cap i a la fi, l'ideal té una infinitat de matisos que han de viure en primera persona.

I si ja han pres la decisió i tenen el seu candidat, només falta convidar la sort perquè es posi del nostre costat.