Néixer abans d'hora
BarcelonaMarta Reinoso/Trivium. Cada vegada neixen més nadons prematurs. L’endarreriment de la maternitat o l’augment dels embarassos múltiples són factors, entre d’altres, que han contribuït a aquest fet. Néixer abans d’hora comporta una immaduresa orgànica que pot tenir conseqüències en el desenvolupament i el creixement. Així mateix, això pot implicar que durant un període de l’escolarització o al llarg de tota aquesta els infants no estiguin en les mateixes condicions ni segueixin el mateix ritme que els seus companys i companyes. L’estudi dels processos cognitius superiors en l’etapa de la mitjana infància i les similituds i diferències existents amb els nascuts a terme adquireix, doncs, especial rellevància.
Precisament, aquest ha estat l’objectiu principal de la investigació desenvolupada pel Grup d’Estudi i Investigació en Neurociències Hippocampus, en la qual han participat un total de 160 nens i nenes (6-12 anys), la meitat dels quals havia nascut de manera prematura abans de les 37 setmanes de gestació. S’administrà una bateria neuropsicològica a fi i efecte d’explorar els processos mentals relacionats amb el processament fonològic, la lectura, l’escriptura, les operacions matemàtiques i la discriminació i el reconeixement de símbols. Les avaluacions es van fer de forma individual al llarg de tres sessions presencials.
Els resultats obtinguts posen de manifest l’existència de diferències significatives entre els infants nascuts a terme i els preterme, essent aquests darrers els que mostren un pitjor rendiment. Tanmateix, aquestes diferències són específiques i evolucionen de manera positiva amb el pas dels anys. De manera que, amb l’edat, les dificultats d’aprenentatge en els nens i les nenes prematurs milloren de manera notable. D’altra banda, i contràriament a les hipòtesis plantejades, l’edat gestacional no exerceix influència en les variables estudiades. D’això es desprèn que les setmanes de gestació no són un factor determinant per se de dificultats o patologia, i que és la història prenatal i postnatal en conjunt (en termes de salut materna i perinatal, cures, afecte i estimulació primerenca) la que ha de ser tinguda en compte.
Concretament, la recerca evidencia que la capacitat de consciència i discriminació fonològica es veu compromesa amb la prematuritat, i això, al seu torn, comporta afectacions en el rendiment lector. Tanmateix, i novament en contra del que s’esperava, no s’aprecien diferències significatives entre el grup de prematurs i el de nascuts a terme pel que fa al procés d’escriptura, essent equiparables els resultats obtinguts. En el futur serà necessari observar amb atenció aquests aspectes, ja que la correcta adquisició dels processos fonològics i la correspondència grafema-morfema és clau per a la lectura i l’escriptura, i en última instància, per a l’aprenentatge, tal com conclouen els autors d’aquest estudi.
El naixement preterme també afecta la capacitat de resoldre operacions aritmètiques, concretament càlculs escrits, mentre que el rendiment en activitats que impliquen operacions mentals o abstractes sembla més preservat. Aquest fet es relaciona amb les alteracions visioespacials i atencionals derivades de la major vulnerabilitat existent en els infants prematurs en les regions que intervenen en la ruta dorsal del processament visual. Altres estructures cerebrals, com els ganglis basals, el cos callós, l’amígdala, l’hipocamp o regions corticals també poden resultar afectades com a conseqüència de la prematuritat, segons mostren estudis recents de neuroimatge, la qual cosa ajudaria a explicar aquestes troballes. Finalment, no s’aprecien diferències entre ambdós grups (prematurs-nascuts a terme) en la tasca de dictat de números, ni tampoc en aquelles activitats que comporten comparació en magnitud o diferenciació de xifres.
L’evolució positiva observada en els infants prematurs d’aquest estudi posa en relleu la possibilitat de canvi i millora. Tot i així, cal tenir en compte que constitueixen un grup ampli i heterogeni, i que cada infant té les seves necessitats, potencialitats i ritmes. És fonamental, en aquest sentit, que el sistema estigui capacitat i sigui prou flexible per acollir-los i crear aquelles condicions i oportunitats que permetin superar les dificultats i els reptes, afavorir els avenços i, en última instància, assegurar el seu desenvolupament òptim. En aquest procés, tots i totes -famílies, professionals de la salut i de l’educació- hi estem implicats/des.
Article de referència
Ríos-Flórez, J. A. i Cardona-Agueldo, V. (2016). “Procesos de aprendizaje en niños de 6 a 10 años de edad con antecedente de nacimiento prematuro”. Revista latinoamericana de Ciencias Sociales, Niñez y Juventud, 14(2), 1071-1085.