Intervenció a les altes capacitats intel·lectuals

BarcelonaUna de les novetats que ofereix Trivium aquest curs 2018-2019 és l’atenció als alumnes amb altes capacitats intel·lectuals (en endavant, ACI). Una atenció integral amb suport a l’estudiant, la seva família i el seu centre escolar. Una de les novetats que ofereix Trivium aquest curs 2018-2019 és l’atenció als alumnes amb altes capacitats intel·lectuals (en endavant, ACI). Una atenció integral amb suport a l’estudiant, la seva família i el seu centre escolar.

Aquest nou projecte d’intervenció psicoeducativa es fonamenta en tres pilars: 1) el reconeixement de necessitats educatives especials d’aquests alumnes amb la Ley Orgánica de Educación (LOE, 2006), 2), la manca d’acords en la definició del concepte, així com 3) l’absència d’accions sistematitzades per a la posada en marxa de recursos especialitzats per a aquest col·lectiu.

L’atenció educativa del’alumneamb ACI i la seva consideració en la legislació educativa espanyola és un tema relativament recent. La LOMCE (11/20133) assenyala que tots els estudiants tenen talent, i que el sistema educatiu ha de comptar amb els mecanismes necessaris per reconèixer-lo i potenciar-lo. En aquest sentit, l’article 71 afirma que “les administracions educatives disposaran dels mitjans necessaris perquè tot l’alumnat arribi al màxim desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional”. Per altra banda, l’article 76 se centra en els alumnes amb ACI i subratlla que “correspon a les administracions educatives adoptar les mesures que siguin necessàries per tal d’identificar aquests alumnes i així valorar de forma primerenca les seves necessitats”. En aquest sentit, la llei enumera dues formes d’actuació concretes: l’enriquiment i la flexibilització curricular. Tot i la normativa vigent, la realitat educativa és ben diferent per a aquest tipus d’alumnes. En termes generals, el Ministerio de Educación avala que 1 de cada 25 alumnes té AACC en alguna de les seves manifestacions. Els errors de diagnòstic i la manca d’acords conceptuals i d’accions sistematitzades per a la formació docent i la intervenció psicoeducativa protagonitzen les històries d’aquest col·lectiu i les seves famílies. Les dades del Ministerid’Educació són demolidores: el 70% dels alumnes amb ACI té un baix rendiment escolar, i entre el 35 i el 50% d’ells es troba en situació de fracàs escolar. A més a mésd’aquesta falta d’atenció individualitzada, la situació de risc s’agreuja quan aquests alumnes pertanyen a minories ètniques o viuen en entorns socials desfavorits (infradiagnosticats), quan presenten una doble excepcionalitat o quan coexisteixen aspectes clínics de salut mental a tenir en compte.El passat 3 de setembre, la coordinadora del grup d’investigació en altes capacitats del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, Mónica Fernández, concretava les xifres d’alumnes identificats amb ACI a Catalunya: 417 alumnes dels 27.133 diagnosticats a tota Espanya, fet que ens situa a l’onzè lloc del ranking nacional.(https://www.lavanguardia.com/vida/20180903/451590565325/casi-2200-escolares-en-madrid-han-sido-detectados-como-superdotados.html).

"La legislació educativa espanyola és un tema relativament recent.

La LOMCE (11/20133) assenyala que tots els estudiants tenen talent."

L’estudi del concepte d’alta capacitat intel·lectual i els programes d’intervenció creats per aconseguir la seva optimització requereixen d’una revisió en la seva definició.En aquest sentit, estem assistint a una conceptualització de la intel·ligència i l’alta capacitat multidimensional i multideterminada. Per una banda, es reconeix el potencial de l’alumne amb característiques extraordinàries, però també s’exigeix alhora l’actuació dels agents ambientals (educatius, socials i familiars), que incideixen directament en la seva expressió i cristal·lització al llarg del seu desenvolupament. Aquestes noves conceptualitzacions comporten implicacions psicoeducatives fonamentals: la intel·ligència és necessària, però no és l’únic a tenir en compte per donar lloc a l’expressió de la superdotació i el talent. És per aquest motiu que els programes d’intervenció han de considerar la naturalesa, el funcionament i el desenvolupament de l’alta capacitat intel·lectual (Ziegler, Stoeger y Vialle, 2012, Van Tassel-Baska, 2014, Subotnik y cols., 2011). No obstant això, hi ha un punt de partida fonamental i necessari com és la identificació fiable i vàlida de l’alumne amb altes capacitats a partir d’una bona delimitació del concepte. El diagnòstic es considera, doncs, el punt inicial de la intervenció psicoeducativa. Per altra banda, quan es planifica una intervenció, és important considerar els agents que influiran en el desenvolupament del nen amb altes capacitats. En aquest sentit, els programes d’enriquiment reconeixen, en la figura del professor, un excel·lent identificador d’aquests alumnes, bàsicament pel que fa a les variables relacionades amb l’aprenentatge. A més a més, la col·laboració entre la família i l’escola esdevé imprescindible. La família pot aportar informació molt rellevant pel que fa a les característiques i els potencials del nen/a no observats a l’entorn escolar, els sentiments i la percepció que té respecte de l’escola, així com les vivències familiars que puguin influir en el seu desenvolupament. Aquest intercanvi d’informació serà molt útil per tal d’establir pautes d’actuació conjuntes. El clima entre família i escola ha de ser col·laboratiu, compartint objectius i amb una definició de rols ben establerts i diferenciats per a tots dos entorns del desenvolupament del menor.

Les tres principals estratègies implantades fins ara per a l’atenció a l’alta capacitat intel·lectual dins de l’àmbit escolar han estat l’acceleració, l’agrupament il’enriquiment. La principal limitació d’aquestes estratègies tradicionals és que estan molt orientades als continguts; és a dir, a l’aprenentatge formal. Una segona font de limitacions, derivada de l’anterior, és deguda al fet que els resultats de la intervenció es validen dins del mateix sistema educatiu, habitualment en forma de rendiment acadèmic. Les estratègies que van aparèixer més tard van ser les d’enriquiment, inspirades no tant en les perspectives dels sistemes educatius tradicionals sinó en la individualització dels aprenentatges.

Els alumnes amb altes capacitats requereixen de reptes i propostes que els permetin posar en joc les seves habilitats, alhora que es posen a prova ells mateixos. La successiva vivència de situacions que són resoltes amb escàs, i de vegades sense cap esforç, genera uns nivells importants de baixa motivació i, per tant, el risc de deixar de participar de forma activa a les activitats de l’aula. És per aquest motiu que una de les aproximacions més rellevants gira al voltant de la diferenciació del currículum per als aprenents amb ACI en contexts curriculars (o extracurriculars), atenent a les seves característiques bàsiques: aprenentatge més ràpid, però sobretot, més complex, de major profunditat i possiblement, més creatiu.Tingui finalment el format que tingui, una característica bàsica o requeriment d’aquests programes és que parteixin d’una educació des de la diferenciació o individualització del currículum. Aquesta característica es torna imprescindible perquè l’aprenent més dotat progressi amb la seva trajectòria de desenvolupament. En aquest sentit, s’ha de buscar una intervenció primerenca des del “potencial” de la infància mitjançant l’exposició a activitats d’enriquiment escolar, extraescolar i familiar, que desenvolupin coneixements i habilitats fonamentals per a un emplaçament adequat (Sastre-Riba, 2015). Per altra banda, a l’hora de planificar aquestes intervencions s’ha de tenir clar el propòsit de provisió de recursos, serveis i programes per a l’alta capacitat amb un criteri que determini la seva efectivitat.

"Els alumnes amb altes capacitats requereixen de reptes

i propostes que els permetin posar en joc les seves habilitats"

El coneixement i la consideració de tot el que hem exposat centra els eixos d’actuació del projecte d’Intervenció en alta capacitat intel·lectual de Trivium, que ofereix els següents serveis:

1. Detecció i identificació de la superdotació i el talent amb diagnòstic, clarificació i establiment de prospectives adequades.
2. Formació continuada i desenvolupament professional adreçada al professorat, mitjançant programes específics de coneixement i habilitats per a la promoció de l’alta capacitat intel·lectual.
3. Implementació de programes avançats d’aprenentatge, així com suport a l’activitat i continguts desenvolupats a l’aula.
4. Supervisió del progrés individual.
5. Assessorament a les famílies i als responsables escolars: què es pot oferir, suport en situacions específiques d’aprenentatge, expectatives familiars, relació pares-fill/a, relació entre germans...
6. Establiment de xarxes amb altres programes regionals i nacionals (competicions, campus d’estiu, etc.), per a la promoció del talent i la superdotació.

Desde Trivium volem donar una resposta que permeti dotar l’escola d’una organització que faciliti el desenvolupament del potencial de l’alumne talentós i superdotat, atenent a les activitats, a la seva involucració i al seu progrés. El nostre objectiu és proveir l’estudiant amb alta capacitat d’experiències organitzades amb la profunditat i interconnexió precises, continuïtat temporal i avaluació de l’assoliment aconseguit. No obstant això, i reprenent l’inici d’aquest article, aquesta intervenció no seria completa sense la intervenció psicològica a diferents àrees del desenvolupament com són l’àrea social, afectivai emocional. D’aquesta manera, aconseguirem l’ajust necessari dels alumnes amb ACI en tots els seus ambients, tant escolar, com social i familiar.