Portat per la curiositat em vaig adreçar a la Fundació Joan Miró. Quina exposició es podria amagar darrera d'un títol com aquest, més propi de les ciències socials o de l’economia hippie que de l'art i l'experimentació estètica? Com que tot el que presenten a la Fundació Miró té sempre un segell de qualitat me n’hi vaig anar una tarda de dimarts.
Només arribar, el programa ja em va donar bones sensacions.
![blog](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
L'exposició "Autogestió" està plantejada com un recorregut pel concepte d'autogestió i el do it yourself, partint de la seva pràctica lligada a les reivindicacions polítiques i socials dels anys seixanta i setanta. En la mostra podem contemplar l’evolució d’aquest concepte fins a l'actualitat, en que la voluntat dels artistes reclama tenir autocontrol en allò que estan fent.
Com que no vull fer d’espòiler em limitaré a sintetitzar el contingut de la mostra en el pensament de Joseph Beuys segons el qual qualsevol persona pot ser artista. Certament aquesta idea es pot relacionar amb el moviment maker, que ens permet a tots crear i materialitzar allò que hem imaginat.
Efectivament, a mesura que recorres les sales de l'exposició se't van acudint un munt d'idees per convertit en art els objectes que ens acompanyen en la vida quotidiana...perquè l'art no es una cosa en si mateixa, no és una realitat diferent i tancada sinó una forma de mirar tot allò que ja existeix.
Segur que si visitem aquest espai amb la canalla ens sorprendran la seva actitud i els seus comentaris totalment desprovistos de prejudicis. Segur que no qüestionen que allò no és art.
Us animo a explorar les vies que ens mostra aquesta exposició: de ben segur que no us deixarà indiferents.
