Som la llet

Alba Padró i Arocas

El vent de cara

-

Fa uns dies llegia per aquests móns d’Internet algú que deia que ja era hora de parlar de la lactància en positiu, de dir que la lactància era fàcil i senzilla... I he estat reflexionant molt sobre aquest tema i avui en vull parlar.

.

Si em baso en la meva experiència jo no sóc neutral ni sóc la millor persona per opinar si la lactància és fàcil o difícil. En el meu cas la lactància va ser extramegasimple (si és que aquest terme existeix) sense dificultats, sense massa dubtes, sense mals ni res semblant... va fluir sola! Per tant si em miro el melic puc afirmar que la lactància és fàcil.

Tampoc puc ser molt imparcial si em baso en les experiències que m’arriben cada dia. Poques mares contacten amb mi per dir-me que gaudeixen de la lactància sense dubtes ni mal de caps, més aviat al contrari a mi m’arriben els cassos complicats de veritat. Però la pregunta és: aquests casos són representatius de la totalitat de les mares lactants o són una minoria. O aquesta minoria que busca ajuda forma part d’una gran majoria que no se’n surt i abandona? Per tant per elles la lactància és difícil...

En una entrada anterior vaig parlar de la sort com a factor determinant en la lactància, com a element incontrolable que marca el destí del teu alletament.Hi ha qui té més sort que d’altres hi ha qui es topa amb ajuda i a qui no li surt res bé és evident però partint de zero em torno a preguntar: alletar és fàcil?

A tots hi ha coses que ens resulten fàcils o difícils perquè cada un de nosaltres tenim qualitats úniques que ens fan destres en realitzar una acció; per Aretha Franklin cantar era fàcil ipodia fer-ho com qui respira però (potser) no sabia dibuixar com Frida Kahlo i ella potser no era capaç d’escriure amb l’agudesa de Virginia Woolf... Els humans tenim habilitats que compartim i altres específiques i això crea una diversitat extraordinaria i meravellosa perquè ens fa únics i alletar tot i que és un acte fisiològic i que hauría de ser comú ha totes les femelles de mamífer està compromesa per raons socials i culturals. Per mi aquesta és la gran raó per la que la lactància es pot complicar i tornar difícil.

Ara vaig a somniar i em vull imaginar com fer fàcil la lactància, crec que ho seria si:

  • La mare es preparés la part teòrica de la lactància durant la gestació
  • La mare conegués els recursos d’informació i sabés on demanar ajuda
  • Tots els hospitals tinguessin acreditació IHAN o similar
  • El part fos com més respectat millor
  • Els professionals que l'atenguessin les primeres hores tinguessin competències bàsiques en lactància
  • Es deixés a la criatura sobre la seva mare després de néixer i se’ls deixés interactuar amb llibertat i sense intervencions
  • La mare disposés d’informació, suport i recolzament en totes les etapes de la seva lactància

Però la realitat amb la que ens trobem dia a dia és un altre i el somni es trenca en mil trossets i es torna difícil quan:

  • La mare no en sap res de lactància, se sent insegura i plena de dubtes
  • La mare no és la protagonista del seu part i la seva criatura no és més que un secundari
  • No es permet a la criatura desenvolupar els seus instints innats i s'apliquen: separació hospitalària, rutines, xumets, normes rígides per mamar….
  • Els professionals de la salut tenen una informació minsa sobre la lactància que no els permet donar resposta a tots els dubtes de les mares
  • Els professionals de la salut utilitzen els seus perjudicis per guiar a les mares
  • Els professionals es salten la llei Espanyola que regula la llet artificial
  • Quan la dona no disposa d’un grup de suport pròxim
  • Quan la família no recolza la seva lactància

Qui pensa que la lactància és fàcil i natural i que funcionarà sola i que no cal preocupar-se de quelcom pel que semblem preparats acostuma a rebre una patacada considerable. És evident que hi ha lactàncies que funcionen per si soles i mares amb tot en contra que se’n sortiran de tot. Però quan la cursa d’obstacles es fa massa llarga l’esgotament es cobra factura i abandonar o deixar-ho acostuma a ser la únic opció.

Així que penso que alletar no és difícil si saps el que fas, la lactància funciona sola quan la vius recolzada amb normalitat i seguretat. Però és certament complicat tenir sempre el vent de cara.