Som la llet

Alba Padró i Arocas

La teta, una mesura inadequada?

.

Com sabeu aquesta ha estat una setmana emocionalment molt dura. Dimarts no vaig tenir ni esmed'escriure però dimecres una alumna del cursFEDALMAon-lineem va donar una idea per tractar i donat com em sento em sembla que val la penaaprofitarel moment.

-

L'Elimarem preguntava què en pensava d'aquest tema:

"En diverses ocasions, m'he topat amb pediatres o psicòlegs que afirmen que "tapar" les necessitats, per exemple de plor, del nadó és negar-li l'oportunitat de resoldre les seves pròpies necessitats" i que cal "ensenyar-los a resoldre el seu problema" en comptes de sortir corrent a consolar donant pit, per exemple, quan cauen, fer-los conscients que s'han fet mal, que està bé plorar,empatitzaramb ells,etc"

Hi ha tota una correntencapçaladaperAlethaSolter que afirma que quan una criaturaplorara a vegades cal aplicar el que anomenen plor controlat. Es tracta de, en certs moments, deixar plorar a la criatura i acompanyar-la,abraçant-la i deixant que plori el quenecessiti, el que ella anomena plor terapèutic. Segons afirma d'aquestamanera les criatures es poden alliberar detotala tensió acumulada.Afirma que si no es fa d'aquesta manera i el plor és controlat os'emmascarabressolant-los, cantant-los, alletant-los... Aquests actes benintencionats fan adormir les seves sensacions d'ansietat o por, però no les resolen.

Com a adults sabem que el plorar sovint serveix per relaxar-nos (trist però cert), però això és aplicable a les criatures? I el més important què passa quan plorem? Què li passa el nostre cos i al nostre cervell?

Pel que sabem gran part del desenvolupament imodelament cerebral té lloc durant els primers anys de vida i eldesenvolupamentneuronal es crea en funció de les experiències emocionals i sensorialsviscudesja siguin negatives o positives. RosaJovéexperta en el tema diu: "Quan a un nen el deixes sol plorant i amb por l'estrès i l'ansietat eleven els nivells d'adrenalina (aquesta hormona prepara el cos davant un possible atac). També s'eleva el cortisol (aquest mata neurones) bloquegen l'amígdala cerebral que regeix el comportament i col·lapsa l'àrea que coordina el llenguatge i l'enteniment (...)El cos contraresta el cortisol amb endorfines (hormones del benestar) i el nen deixa de plorar, però el mal està fet."

També sabem que pels adults no poder calmar a una criatura que plora ésfrustrant i ens altera i a vegades fins el punt que malauradament es produeixen tragèdies. El plor d'una criatura està dissenyat per fer reaccionar als adults i especialment a les mares ja que augmenta el nostre ritme cardíac, ensaugmentalapressiósistòlica i a la vegada augmentala irrigació dels nostres pits i desencadena el reflex d'ejecció de la llet.

"Només" abraçar a una criatura i deixar-la plorar em semblen accions molt escasses si podem alletar i més quan sembla tan clar que el nostre cos es prepara per fer-ho quanenténque passa quelcom que perjudica a la nostra criatura. De fet les criatures recorren instintivament al pit quan tenen experiències negatives, el pit és la seva taula de salvació natural.

Sabem a més que les criatures experimenten una sensació de seguretat derivada de la succió que els relaxa i tranquil·litza. És evident que qui pensa que el pit compleix només una funció nutritiva no pot entendre que el pit no funciona com un silenciador de les emocions. I és cert que no sempre que ploren ho fan per gana, però pràcticamentsempre "de bona gana" succionen el pit. El pit, la succió, serveix a les criatures perserenar-se i retrobar el seu centre. Alletar per calmar a la criatura no implica soterrar ni amagar les seves emocions més aviat permetre'ls calmar-se, evitar hormones que poden tenir un impacte negatiu sobre el seu cervell i ser capaç de posteriorment explicar-se o en cas dels més petits solucionar amb facilitat allò que elsneguitejava.

Per què si tenim a mà una forma simple ifisiològicade calmar-los i evitar-los situacions d'angoixa,frustració, cansament o ràbia no la podem fer servir? Per quina raó privar-los del pit si ells mateixos el reclamen i el nostre cos de manera involuntària es prepara per rebre'ls? Les criatures no són adults en miniatura, ells tenen unesnecessitats diferents i com a criatures viuen larealitatde manera diferent.

El plor en un adult potser resultar terapèutic quan hi ha qui el condueixi, qui et sostengui i et permeti buidar-te.... Aquesta setmana hem plorat tots molts i m'hauria agradat tenir una eina tan simple com el pit per poder guarir-nos les ferides...

En resum el pit i la succió són una manera única, primitiva,fisiològicai per mi fins i totterapèuticaper relaxar i serenara les nostres criatures i en cap cas silenciar els seus sentiments, si els alletem per calmar-los és just perquè reconeixem els seus sentiments, el pit no el fem servir de tap més aviat com una manera d'estimar-los i acompanyar-los incondicionalment en el su malestar!