-----
La setmana passada va ser la setmana de les mastitis i les setmana de les neurones perdudes. Parlem avui de les neurones. M'explico!
----
Amb la Maria no ho recordo (aviat farà 12 anys) però amb l'Abril encara recordo aquesta sensació tan terrible de neurones "outofservice" que et toca viure en el post part. Jo en donava la culpa a dormir poc, a tenir una nena més gran, a treballar.... Però no, el meu cervell nopitavaa la velocitat normalperquè era el que tocava. I dic jo...no m'ho podien dir abans!! Sóc especialment dolenta amb les xifres itinc una memòria de peix (guanyo a la Dori deNemo per golejada) però de cop, al acabar de parir, el meu cervell era incapaç de recordar les coses més simples: Quantes caques ha fet la nena al llarg del dia d'avui? He posat la rentadora? Quan fa que ha mamat? Ja ho he fet???? O no ho he fet???
Aquesta setmana he tingut un munt de trucades de mares acabades de llicenciar, i no hi havia cap dubte que els acabaven de donar el títol i les nostres converses telefòniques ho demostren:
Jo: Amb quin pes va néixer la nena? Mare1:ehhhhhhhh....carinyuamb quin pes va néixer? Mira-ho a la llibreta que ho tinc apuntat!
Jo: Quantes caques ha fet al llarg del dia d'avui? Mare2: Doncs... 1 segur....3 o potser.....No ho sé..... Moltes¿??
Jo: Quantes vegades ha mamat durant la nit Mare3:........................
Jo: Hola? M'escoltes???
Jo: ( En la tercera trucada) Et vaig comentar que per les mastitis fred, res d'escalfor. Mare 4: Així que res de calor...ahhhhhhhhhhhhhh...Quan m'ho vas dir?
Una malaltia terrible afecta als cervells de les mares acabades de parir! I tranquil·les que és unmal just ja que afecta a totes, despistades com jo o les que tenen memòria d'elefant. No podem pensar ni recordar les coses més simples! La nostra memòria és com una pissarra deltelesketchque s'esborra constantment.
Per aquesta raó moltes dones, encertadament, ho apuntant tot: deposicions de la criatura, vegades que ha mamat, de quin pit, quanta estona.... No és obsessió és pura necessitat!
En aquests moments els nostre cervell no pot rebre massa informació ni la poden recordar perquè el nostre cervell viu en una nova realitat.
Com sabeu tenim dos hemisferis cerebrals: el dret i l'esquerra. Normalment els fem servir els dos però durant el post part l'esquerra està baix de bateria i sembla que treballa al mínim rendiment.
La part esquerra el nostre cervell lògic i analític està fora de joc, per aquesta raó no podem respondre a preguntes tan simples, perdem la connexió entre el abans i el després. El nostre cervell intel·lectual està fora de joc mentre el nostre hemisferi dret: l'intuïtiu, no verbal, sentimental i horitzontal va a tota màquina!
Per aquesta raó estem tan perdudes en el post part, el nostre cervell viu un moment de dèficit cognitiu que ens priva de certes habilitats però que hem de ser conscients que tot això té una raó. Tot aquell desgavell cerebral, una mica molest, té una raó única i meravellosa.
L'hemisferi dret treballa per comunicar-se amb el nadó, per entendre quines són les necessitats de la criatura per poder-les satisfer. És fantàstic!!! Els homes repeteixen molt la frase. Què té ara??? I al principi ens és complicat saber-ho, però poc a poc podem llegir i interpretar cada comunicació: té gana, té son, està cansat... És la nostra gran habilitat! Penseu fa milers de milions d'anys, quan la nostra comunicació era no verbal, quan no existien les paraules les femelles vam tenir que aprendre a entendre les nostres cries. I ara lesdones som especialment hàbils amb la comunicació no verbal de les criatures.
Les nostres parelles en plenes facultats mentals i sense dèficits cognitius es poden ocupar del tema dades si no voleu viure amb un bolígraf a la mà. I nosaltres de quelcom que a ells els costa fer, saber què vol la criatura a cada moment.
Així que deixeu-los a ell el boli i deixeu que el vostre cervell us guií mentre teniu les neurones de vacances!
Pd-Tranquis que es recuperen i de regal el nostre cervell es fa més gran!
