En aquesta vida hi ha molts sentiments universals. Molts els sentim a diari: alegria, por, cansament, tristesa, felicitat, dubte... I d’altres només de vegades i són tan potents que et fan trontollar.
-
M'allunyo una mica del tema tetes però fa dies que volia parlar d'aquest sentiment perquè penso que si agraíssim mésaconseguiríem sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i més motivats per fer coses, adquirir aquest hàbit aconsegueix enfocar la vida en positiu.
El sentiment d’agraïment no és que em fos desconegut però mai no recordo haver agraït res de forma intensa però fa uns mesos una empresa de missatgeria va perdre als meus pares les claus d’un pis. Es van desesperar i vaig decidir portar les gestions per recuperar-les. Una de les noies d’atenció al client (la Lola) sense poder solucionardirectament el problema em va escoltar, informar, guiar i va empatitzar amb els meus sentiments. Les claus van aparèixer i la vaig trucar per informar-la i donar-li les gràcies. El sentiment d’agraïment que sentia per ella i per la seva ajuda era extremadament potent!
Com sabeu aquest cap de setmana he estat convidada per BBTTA a Galícia per fer una part del seu curs de Formació d’Assessores, hem parlat de les situacions que pot patir una mare lactant: falta de llet i dolor. I diria que van aprendre coses noves totes i que vam gaudir-ho. Però deixant a part el fet de la xerrada en si us vull parlar del sentiment d’agraïment que aquest cap de setmana he tornat a reviure amb força.
De fet, abans de res, qui m’hauria dit que la lactància em pogués donar, portar i aportar tantes coses meravelloses. Qui m’hauria dit que podria rebre tant i que aquest sentiment seria tan meravellós i m’ompliria tant. I què m’ha aportat la lactància us preguntareu:
-
- El primer que m’ha aportat són coneixements extensos sobre les nostres capacitats.
- M’ha fet créixer com a mare i com ha persona.
- He aprés a reconèixer les emocions dels altres i a saber gestionar millor les meves.
- M’han mostrat com de fortes som les dones i com podem arribar on ens proposem.
- He pogut conèixer dones meravelloses i gaudir de la seva saviesa.
- I m’ha mostrat com de potent és el sentiment d’agraïment que podem establir de dona a dona.
-
Aquest sentiment és profund i veritable i t’omple de sensacions de felicitat i benestar i et permet sentir vers l’altre una estima profunda. És un sentiment que juntament amb el sentiment d’amor conforma un sentiment transformador que fomenta el nostre benestar i ens impulsa a agrair el sentiment obtingut.Intueixo que el sentiment de moltes mares en vers les seves assessores de lactància és similar per no dir el mateix. Tot sovint no podem recordar totes les mares a les que donem un cop de mà però és pràcticament segur que elles si ens recorden a nosaltres. I això fa que per algú que practicament coneixes menys i res tinguis sentiments d'estimació molt profunds. Si ho penseu és quelcom màgic que ens transforma.
I per acabar vull dir molt alt que agraeixo a la lactància que m’hagi portat a conèixer, gaudir i aprendre de persones tan meravelloses, de dones tan fantàstiques com la Beatriz, la Isaura, la Lupe, la Susana… A elles els he d’agrair cada detall, cada benvinguda i cada comiat, el poder gaudir de la seva saviesa, de la seva energia immensa, la seva amistat incondicional, de la seva confiança total en mi, per deixar-me compartir els seus somriures i acompanyar les seves llàgrimes…. GRÀCIES GUAPES/GRAZAS FERMOSA!!!
Hauríem de potenciar aquesta mena de sentiments a la nostra vida, estic segura que el món seria millor si visquéssim amb aquests sentiments d’amor i agraïment més presents i descartéssim sentiments negatius que només ens perjudiquen i ho embruten tot.
-
