Durant una època de la meva vida vaig pensar que jo era educada. Els meus pares em van portar a un cole de "pago" i pensava que m'havien ensenyat educació però sempre hi ha dies en que l'educació no em surt per enlloc.
Com a mare lactant et veus sotmesa a interrogatoris diaris. Tothom vol saber què fas. No sé en qui moment tothom et comença a fer la gran pregunta: I fins quan li donaràs pit? I les primeres vegades que et plantegen tal dubte no acostumes a tenir cap resposta, balbuceges quatre mots confusos i canvies de tema. Realment no t'has plantejat mai un límit. Però en poques setmanes t'adones que et cal una resposta madura.
I com que una és llesta i anava a un grup de lactància i llegia llibres la següent estratègia va ser aprendrem el que deia OMS-UNICEF, Acadèmia Americana de Pediatria i Associació Espanyola de Pediatria. I m'ho vaig aprendre de memòria i ho deixava anar tot seguit, sense respirar. Així que quan em feien la pregunta deixava anar en ràfega:
"OMS i l'UNICEF recomanen com imprescindible la lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos del nadó. També recomanen seguir alletant a partir dels sis mesos, al mateix temps que es va oferint el nadó altres aliments complementaris, fins a un mínim de dos anys. L'Acadèmia Americana de Pediatria recomana mantenir la lactància almenys durant el primer any. El Comitè de Lactància de l'Associació Espanyola de Pediatria coincideix en les seves recomanacions amb OMS i UNICEF".
I immediatament després de dir això em deien: "Ja, però fins quan li vols donar?" Tan els fumia el que deien les institucions oficials, volien saber fins quan JO alletaria aquella criatura que ja tenia quatre incisius.
Així que calia buscar noves tècniques. La tercera opció era l' humor. Tenia múltiples respostes per anar-les combinat segons el dia:
a. - Fins que faci la comunió b. - Fins que es casi c. - Fins que tingui novia (aquesta si tens una nena encara els descol·loca més) d. - Fins que ella digui prou o es busqui un altre mare o em caiguin les tetes a trossos (un pèl gore ho sé) e. - Fins l'infinit i més enllà!
Però res, sense efecte. Per tant, arribats a aquest punt, vaig arribar a la conclusió que només podia ser mal educada. Molt mal educada. Un estil que no va amb mi, però la desesperació i el cansament fan estralls.
Un dia se'm van inflar els ovaris. I vaig prendre aquest últim camí. Era aquest o res. Les altres tècniques presentaven deficiències greus en la seva eficàcia. No hi havia més remei que dir-ho ben clar.
Tenia una clienta al restaurant d'aquelles xafarderes, xafarderes. No et preguntava la talla de les calces de casualitat. I durant quatre anys cada vegada que venia a dinar, cada vegada que acabava de dinar i em feia la mateixa pregunta:
“ENCARA LI DONES PIT? I FINS QUAN LI DONARÀS???”
I no us penseu que això ho deia de manera benintencionada, o per curiositat estadística o per preocupar-se per nosaltres. NOOOOOOOOOOO!!! Ho preguntava per fer comentaris despectius després de la meva resposta, per posar cara de mestre tites, aixecar les celles, arrufar el nas i burlar-se de la meva (nostra lactància).
Així que aquell dia ja tenia la resposta memoritzada, l’havia repetit interiorment fins la sacietat. L’havia practicat davant del mirall en diferents tons i de diferents formes. Que per això una va passar per l’ Institut del Teatre. I ho tenia, sabia exactament el què li volia dir i el to exacte en el que li volia dir.
"- Encara li dones pit?
- Sí. Et sembla malament?
- (riure nerviós) És que...És una mica gran...No? Fins quan li penses donar?
- Et puc fer una pregunta?
- Sí, és clar.
- Amb el teu marit quantes vegades folles a la setmana?
- Com??????
- Penses fer-ho durant molt temps??? O potser ja sou massa grans???
- (...)"
Sí, calia ser mal educada i grollera. Calia ver servir el terme follar, perquè parlar de “fer l’amor” o “tenir relacions” era massa fi. Li feia falta una bona bufetada verbal!
Alletar és una acció íntima d'una parella. Una parella de mare/criatura que ha de fer i seguir el seu camí. No cal que la gent sàpiga què pensem fer, no cal que sigui de domini públic si volem alletar tres mesos o volem alletar tres anys. De la mateixa manera que no parles de temes íntims amb desconeguts no tenim perquè donar explicacions de la durada de les nostres lactàncies. És un tema privat.
Vaig perdre una clienta, però vaig aprendre a tancar boques.
