El dimecres anterior vam parlar de l'HAP
Des de la adolescència sempre vaig tenir els mugrons com si estiguessin una mica ressecs, o deshidratats. Encara que per la resta era tot normal.
"En el meu primer embaràs, durant el primer trimestre, vaig observar que els meus mugrons s'enfosquien i començaven a aparèixer unes crostes d'un color marró terrós, que a poc a poc s'anaven arrodonint i fins i tot semblava que s'engruixen. La part visible estava seca, però semblava que es poguessin treure estirant-les, i al separar-les podia veure com a mesura que s'acostaven a la pell estaven menys seques. La veritat és que era una temptació arrancar-les, però sentia molta molèstia només alfregar el mugró, i això feia que ja ni m'ho plantegés.
L'embaràs va anar avançant i allò seguia, va anar en augment fins que es va estancar i així vaig arribar fins al part. Em semblava una cosa molt curiosa, però la veritat és que mai em vaig plantejar anar al metge ni tractar d'esbrinar el què era. Em molestava però tampoc era un calvari i vaig pensar que potser era normal.
Va arribar el dia del part i va començar la lactància. La primera presa de contacte de la boqueta de la meva filla amb el mugró no va ser especialment dolorosa, però a partir d'aquí i durant una setmana més o menys el dolor era horrible! Al succionar aquestes crostes s'anaven arrencant, deixant forats, literalment, als mugrons i fins i tot van arribar a sagnar.
Em va suposar diversos dies de mossegar el coixí i caure'm les llàgrimes, però estava plenament convençuda que la meva filla tenia dret a prendre teta i jo a gaudir de la lactància, així que com sabia que passaria aviat seguim endavant. Creia que podien ser clivelles, encara que jo no n'havia vist mai cap i no tenia idea de com eren... Però en cosa d'una setmaneta o 10 dies ja no hi havia ni rastre de les crostes i el mugró en comptes de marró ja era rosa. Vaig estar un mes amb molèsties però ja no sabria dir si van ser degudes a això o algun altre factor: mala postura, un tel, infecció...
Després d'aquest primer mes tenia els mugrons com nous, fins i tot millor que abans de l'embaràs! Aquesta anècdota va passar i la veritat és que mai li vaig donar més importància, i no i vaig tornar a pensar. Vam mantenir la lactància 21 mesos, fins que la meva filla es deslletà sola (molt al meu pesar ...), i poc a poc els meus mugrons van tornar a tenir aquest aspecte com a mig ressecs.
Abans del meu segon fill vaig passar per un avortament i el procés de les crostes marrons es va repetir també en el primer trimestre. Però aquesta vegada es va mantenir, encara que d'una manera més suau, durant aproximadament un any, fins que em vaig tornar a quedar en estat.
En aquest embaràs, el del meu fill petit, no va aparèixer res perquè ja i eren, però durant el primer trimestre (igual que les vegades anteriors) van anar a més. Més crostes, més fosques i més molestes.
Així com en la meitat de l'embaràs vaig tenir la sort d'assistir a un monogràfic sobre lactància materna que l'Alba va venir a donar a la meva ciutat, i aprofitant la seva presència i la d'un munt d'assessores més que estàvem allà, vaig decidir comentar el que tenia als mugrons i ensenyar-los. Entre unes i altres, després de tant de temps sense saber que eren (encara que no li donava més importància), van aconseguir posar-li nom a allò que em passava: hiperqueratosis queloide del mugró. Un cop vaig tenir el nom, vaig indagar una mica sobre el tema i vaig trobar que deien que no hi havia molts casos, que no tenia més símptomes que l'aparença física, que no provocava dolor ... I vaig seguir sense preocupar-me més. Això sí, això que diuen que no feia mal, era mentida !!!!!
Pocs dies abans del part vaig notar com el dolor i les crostes augmentaven. El començament de la lactància va ser dolorosíssim! Ja des de la primer agafada veia les estrelles, era insuportable! Em va fer molt més mal aquests primers dies que quan havia començat la lactància amb la meva filla. Tot el procés es va repetir, les crostes es van arrencar a cop de succió, els meus mugrons semblaven plens de cràters pels forats que em quedaven on estaven situades les crostes, però en cosa d'una setmana van desaparèixer, vaig tornar a tenir molèsties i hipersensibilitat al cap d'un mes com la vegada anterior, i després tot va passar. Mantenim 17 mesos després una feliç i agradable lactància, i els mugrons millor estat que mai! A veure què passa el dia que deixi d'alletar... Que esperem que falti molt!"
